Goodluck Jonathan, candidat del Partit Democràtic del Poble (PDP, en el poder), va ser elegit president en obtenir el 58% dels vots en la consulta celebrada el 16 d’abril. En segon lloc va quedar Muhammadu Buhari, del Congrés del Canvi Progressiu (CCP), amb el 31% dels vots. Jonathan havia arribat a la presidència el 9 de febrer de 2010, en substituir Musa Yar’Adua. En les legislatives, celebrades una setmana abans de les presidencials, el Partit Democràtic del Poble va renovar la majoria en obtenir 123 escons, quasi 80 més que la principal formació opositora, el Congrés Acció de Nigèria, amb 47. En les eleccions dels governadors de 24 estats i de 34 assemblees dels 36 estats de la Federació, el PDP va conservar la majoria d’estats, però el Congrés Acció de Nigèria va guanyar als estats petroliers del sud, amb l’excepció del Delta, Oyo i Ogun. Kano, un important estat del nord musulmà, va quedar en mans del partit presidencial. Les eleccions van quedar enfosquides pels atemptats de Boro Haram, un grup amb vincles amb al-Qaida, que reclama una aplicació estricta de la llei islàmica, i la inestabilitat en els estats del delta del Níger. Boro Haram va atemptar a l’agost contra la seu de les Nacions Unides a Abuja i va causar la mort de 24 persones, i al novembre, contra diverses comissaries i esglésies de Damatun, a l’estat de Yobe, i Maiduguri, a Borno, en què hi va haver més de 150 morts. Al final d’any, de nou diverses esglésies catòliques van ser objecte d’atemptats i 40 persones van perdre la vida. El dia 31, una bomba va matar tres persones en una mesquita al nord del país.
Les accions van comprometre la fràgil coexistència comunitària en una federació habitada per més de 150 milions de persones, pertanyents a 50 ètnies. Al delta, van disminuir els segrestos de treballadors estrangers perpetrats per les organitzacions que demanen un millor repartiment dels ingressos del petroli. L’economia va créixer un 6% gràcies a la indústria d’hidrocarburs i la producció industrial.