Els continuats atacs del grup islamista Boko Haram i els preparatius de les eleccions generals, previstes per al febrer del 2015, van capitalitzar l’agenda política del país africà més poblat (170 milions d’habitants) i que és alhora la primera potència del continent, ja que supera Sud-àfrica en el PIB.
Amb vista a les eleccions, les dues principals formacions, el Partit Democràtic del Poble (PDP) i el Congrés de Tots els Progressistes (APC), van escollir el seu candidat per a les presidencials. Pel Partit Democràtic del Poble, va ser designat l’actual president Goodluck Jonathan, que optarà a la reelecció. L’aspirant pel Congrés de Tots els Progressistes és Muhammadu Buhari, que ja es va enfrontar amb Jonathan en la consulta del 2011. Amb la candidatura a un segon mandat de Jonathan, de nou es trenca un pacte no escrit pel qual hi ha d’haver en la presidència de la república federal una alternança entre un polític del nord, musulmà, i un polític del sud, cristià. Tanmateix, els darrers quinze anys, des de la restauració de la democràcia, tan sols hi ha hagut un període de tres anys amb un president musulmà i la resta un de cristià. Un fet que no ha agradat als polítics del nord, que reclamen més poder federal, sobretot en un moment en què Boko Haram assetja algunes ciutats dels estats del nord. Malgrat el desplegament de les unitats especials de l’exèrcit, les Joint Task Force (JTF), Boko Haram va continuar perpetrant atemptats –com el comès a una mesquita de Kano, que va causar més de 100 morts–, segrestant persones i atacant esglésies. Una de les accions que va tenir més ressò internacional va ser el segrest de 200 nenes d’un escola a Chibok, a l’abril. Boko Haram també va penetrar al Camerun, en una demostració de força. Dirigit per Abubakar Shebaku, Boko Haram reclama la instauració d’un “califat islàmic” al nord del país, de població majoritàriament musulmana. Després del segrest de les nenes de Chibok, els Estats Units van donar ajuda militar a un exèrcit que és criticat per la seva manca de respecte dels drets humans, ja que és documentat que comet assíduament tortures i execucions extrajudicials. Malgrat la insurgència de Boko Haram, l’economia nigeriana va mantenir un creixement alt, del 7%, amb una política monetària que manté estable la naira (la divisa nacional) i la inflació baixa. El petroli i el gas van aportar el 36% del PIB i van representar el 96% de les exportacions. Nigèria produeix 2,1 milions de barrils diaris de petroli. És el primer productor africà, per davant d’Angola. Tanmateix, l’agricultura, en bona part de subsistència, va donar feina al 70% de la població activa.