Nigèria, el país més poblat del continent (175 milions d’habitants) i la primera economia africana, va entrar en recessió a causa del baix preu del petroli, el principal producte d’exportació. El president Muhammadu Buhari, elegit el 2015, va reconèixer davant el Parlament federal, a Abuja, que el país s’enfrontava a la pitjor crisi econòmica de la seva història, amb un creixement negatiu que arribaria al -1,7% al final de l’any, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). L’anterior vegada que Nigèria havia entrat en recessió va ser el 1991. Va agreujar la crisi la devaluació de la naira, la divisa nacional, que va arribar a canviar-se a més de 300 unitats per dòlar gràcies a l’elevada inflació i al descens de la producció de petroli, a causa dels atacs d’un grup insurgent contra les instal·lacions al delta del Níger. La producció va passar de 2,1 milions de barrils al dia a 1,7 milions. Per a fer front a la crisi, Buhari va prometre que continuaria la lluita contra la corrupció i va llançar un ambiciós pla de reactivació de l’agricultura, amb l’objectiu de tornar a l’autosuficiència alimentària, en un sector que representa el 25% del PIB, però que dóna feina al 70% de la població activa. Nigèria exporta cacau (n’és el quart productor mundial), arròs, mandioca i oli de palma. L’oposició li va retreure que no reformés el sector de l’energia, amb empreses deficitàries, i que remodelés el Nigerian National Petroleum Corporation (NNPC), un ens mal gestionat.
En el combat contra el grup islamista Boko Haram, el desplegament de la força multinacional va donar bons resultats, amb una reducció de les incursions. Tanmateix, es van registrar nombrosos atemptats, molts perpetrats per suïcides, en localitats de l’estat de Borno, al nord-est del país, on Boko Haram està més implantat. Al delta del Níger, on es produeix bona part del petroli, va aparèixer al febrer un grup, anomenat Venjadors del Delta del Níger, que va atacar les infraestructures de la indústria del petroli, en especial els oleoductes. En els Venjadors s’hi troben elements del Moviment per l’Emancipació del Delta del Níger (MEDN), una organització que va deixar les armes fa uns quants anys. Un altre grup, el Poble Indígena de Biafra (IPOB), es va mostrar molt actiu, tot demanant l’alliberament del seu líder, Nnamdi Kanu, i el diàleg amb el president Buhari. Amnistia Internacional va denunciar que les forces de seguretat havien torturat desenes de seguidors del moviment nacionalista de Biafra.