Les llargues absències del president Muhammadu Buhari, que rep tractament al Regne Unit per una malaltia, van suscitar tot tipus de rumors i crítiques entre l’oposició. Malgrat que durant les seves estades a Londres el vicepresident, Yemi Osinbajo, assumeix el poder, els greus problemes del país no es van resoldre.
Els resultats del combat contra la corrupció, una de les promeses de la campanya electoral de Buhari el 2015, són decebedors. Si bé la Comissió de Delictes Econòmics i Financers va investigar i condemnar centenars de persones, alguns personatges propers a Buhari van poder escapolir-se de la justícia. El cas més mediàtic el va protagonitzar Abdulrasheed Maina, acusat d’haver-se embutxacat 4,8 milions d’euros d’un fons de pensions dels funcionaris. Maina, originari del nord com Buhari, va ser localitzat a Nigèria, on rebia una pensió de l’Estat malgrat haver-hi un mandat de detenció internacional de la Interpol.
Al nord-est, les incursions i els atemptats dels islamistes de Boko Haram van continuar, tot i les proclames eufòriques del Govern, que va anunciar la fi de la guerra. Entre els atemptats més mortífers van destacar el perpetrat al novembre en una mesquita de Mubi, prop de la frontera camerunesa, que va provocar uns cinquanta morts, i el de Maiduguri, capital de l’estat de Borno.
Al sud-est, als estats petroliers de Rivers i Abia es van registrar manifestacions per a demanar més recursos i reivindicar la memòria dels igbos morts a la guerra de Biafra (1967-70). En el cinquantè aniversari de l’inici de la guerra, Nnamdi Kanu, el carismàtic dirigent del moviment independentista Pobles Indígenes de Biafra (IPOB), va visitar Umuahia, l’antiga capital de Biafra. Kanu, detingut el 2015 acusat de traïció, va ser alliberat a l’abril per raons mèdiques. Les protestes van despertar el fantasma de la guerra de caràcter ètnic en una república federal habitada per desenes de comunitats, entre les quals destaquen les tres majoritàries: hausa, igbo i ioruba. Per a fer front a les reivindicacions, Wole Soyinka, premi Nobel de literatura, i l’expresident Olusegun Obasanjo van demanar diàleg, mentre que Buhari va reiterar que la “unitat” de Nigèria no es podia negociar.
L’economia es va recuperar després de la recessió del 2016. El creixement, del 2%, va ser degut en bona part a l’augment de la producció de petroli, que havia caigut l’any anterior, i les importants inversions en infraestructures.