El 17 de setembre el Govern noruec va tancar finalment la disputa territorial amb Rússia per la mar de Barentsz i l’oceà Àrtic, una confrontació que es mantenia des de feia 40 anys. Amb aquest acord, ambdos països es reparteixen les zones riques en jaciments de gas i petroli, i que arran de l’escalfament global cada any queden en descobert.
Tot i presentar una taxa d’atur baixa en relació a la resta d’estats europeus, el 3,8% de la població activa aturada va ser el doble que la taxa d’un any enrere. Per aquest motiu, el Govern noruec va promoure a mitjan setembre, juntament amb l’FMI i l’OIT, una conferència per debatre les polítiques d’amortiment dels costos humans de l’atur i les formes de generar ocupació sostenible i equilibrada. Tanmateix, la conferència, celebrada a Oslo, només va exposar les usuals declaracions de bones intencions dels governs d’arreu del món sobre les formes de sortir de la crisi sense comprometre l’ocupació, i va servir d’altaveu de les properes desregulacions del mercat laboral empreses pels governs europeus.