L’exprimer ministre noruec Jens Stoltenberg va ser nomenat nou secretari general de l’OTAN
© NATO
El nou executiu de coalició entre els partits de centredreta i l’extrema dreta populista format al final del 2013 va començar a donar les primeres mostres del viratge a la dreta de la política noruega. A proposta dels darrers, al juny va ser aprovada la prohibició de la mendicitat als carrers, estigmatitzada i associada de manera recurrent per les autoritats als immigrats de nacionalitat romanesa i ètnia gitana. També en l’àmbit punitiu, l’executiu noruec va fer públic al setembre els seus plans de signar amb els Països Baixos un conveni bilateral per a enviar-hi reclusos del país escandinau –un fenomen de deslocalització de l’execució penal que ja va endegar Bèlgica el 2010–, de gran complexitat i restriccions afegides, com ara la condició holandesa de no tramitar permisos de sortida als interns o les dificultats per a la vista de familiars.
En clau internacional, l’exprimer ministre Jens Stoltenberg –amb un perfil de consens i també bones relacions amb Rússia– va deixar l’oposició al març per esdevenir nou secretari general de l’OTAN. Paral·lelament, l’executiu noruec va prendre part activa en la crisi ucraïnesa i al setembre va fer públic el subministrament d’armament punter al nou règim de Kíev per combatre els rebels d’ascendència russa al Donbass. D’altra banda, el viratge conservador al país també es va palesar en la institució monàrquica. En una decisió que va provocar una gran polèmica al país, per primera vegada els membres de la casa reial van trencar la tradició de fer ús de l’escola pública i, al final de juny, els prínceps hereus al tron, Haakon i Mette-Marit, van anunciar l’escolarització dels seus fills en una escola privada.