La taxa de creixement anual del PIB de Noruega va continuar a la baixa i es va estancar en el 0,7% anual. L’expansió es va produir, lleugerament, pel consum intern, ja que la forta caiguda dels preus del petroli va posar fre als resultats d’exportacions globals del país, de les quals el 70% són gas i petroli. En aquest sentit, el país utilitza un fons sobirà per a invertir a l’estranger els ingressos de les vendes de petroli i gas. Els beneficis directes de la venda de petroli van disminuir, i, de retruc, la importància relativa d’aquest fons va excedir la d’aquests ingressos. Per primera vegada el Govern va extreure més d’aquest fons que el que va dipositar dels seus ingressos petroliers. Tanmateix, l’augment en els preus de les importacions i la inflació tampoc no van ajudar a reequilibrar l’economia arran dels xocs del preu del petroli i el boom immobiliari.
El sector empresarial també va mostrar signes de debilitat, afectat per aquesta desacceleració econòmica. La tendència descendent en el volum de negocis de les empreses manufactureres va afectar, sobretot, els subsectors de les embarcacions, la maquinària i les activitats vinculades a l’extracció del petroli. L’augment del crèdit a les societats no financeres es va alentir per l’enduriment del risc financer a causa de l’estancament de l’economia noruega, tot i el seu creixement marginal.
La taxa d’atur va arribar a nivells no vistos des del 2005, ja que moltes corporacions de les indústries fòssils es van veure obligades a fer acomiadaments a gran escala, fet que va afectar la despesa de les llars. El creixement dels salaris també va ser més feble que en anys anteriors.
El Govern de coalició de dreta, encapçalat per Erna Solberg, la líder conservadora, va centrar els seus esforços a millorar l’eficiència i la contenció de la despesa pública, tot revisant en clau de competitivitat una àmplia gamma de fronts: l’educació primària i secundària, la sanitat i el suport a l’agricultura. També va reduir els aranzels d’importació agrícola, i, mitjançant subvencions, va intentar fomentar la diversificació econòmica i ampliar el suport a les zones rurals per a una productivitat més alta en els nombrosos petits municipis rurals de Noruega.