Les relacions internacionals van seguir marcades per les difícils relacions amb el règim de Fiji, encapçalat pel militar colpista Frank Bainimarama. Si bé es van produir gestos que feien pensar en un distanciament (com ara l’apropament a la Xina), també es van fer passos positius, com el renomenament, al mes de gener, d’un nou alt representant neozelandès al país, després de l’expulsió de l’anterior al novembre del 2009. Al cap de poc, al març, Nova Zelanda també va ser un dels primers països a enviar ajuda a Fiji per paqiar els efectes del cicló tropical que havia assolat l’illa.
Al gener, durant la visita oficial del príncep Guillem d’Anglaterra, en representació de la seva àvia Isabel II d’Anglaterra, que encara és la cap d’estat kiwi, es va inaugurar la seu del nou Tribunal Suprem, que des del 2004 substituïa el comitè judicial fins aleshores amb seu a Londres.
Pel que fa a l’economia, al març, el Fons Monetari Internacional (FMI) va apuntar que el dòlar neozelandès estava sobrevalorat entre el 10 i el 25%, un fet que no va impedir que l’economia nacional seguís el camí de la recuperació de la crisi financera global. Els principals afectats per la crisi van seguir sent els treballadors, amb unes taxes d’atur que van créixer fins al 7,5%, el màxim de la dècada. Al maig, es va aprovar el pressupost que, entre altres mesures, va elevar l’IVA del 12,5% al 15%, per disminuir la resta d’impostos, en especial, sobre les rendes més baixes i les empreses. Malgrat la crisi, l’OCDE va afirmar que Nova Zelanda era un dels pocs països que havien complert amb els seus compromisos en ajuda internacional.
Al mes de setembre, el sud de l’illa va patir un terratrèmol de magnitud 7,1 en l’escala de Richter, amb l’epicentre a la ciutat de Christchurch, la segona més gran del país, després de la capital. Si bé no es van lamentar víctimes mortals, vora 100.000 edificis en van quedar afectats.
Finalment, els experts en migracions van destacar un canvi significatiu en els patrons de migració a Nova Zelanda, que ha passat de tenir una majoria de persones provinents de la Gran Bretanya i Austràlia a una majoria provinents de l’Àsia. Les projeccions pronosticaven el 13% d’asiàtics sobre el total d’habitants el 2021.
Illes Cook
L’any es va iniciar amb el nomenament del ministre de Finances, Wilkie Rasmussen, que tancava la remodelació de l’executiu iniciada pel primer ministre, Jim Marurai, el 2009. Al mes de maig, el primer ministre va fer cessar el líder del Parlament, John Tangi, pels seus repetits intents de minar l’acció del Govern. Nova Zelanda va renovar la seva relació amb les illes i al mes de juny va nomenar formalment una nova alta representant, Linda Te Puni, que ocupava de facto el càrrec des de la mort del seu predecessor, Tia Barrett, al novembre del 2009.
Al novembre, es van celebrar les eleccions legislatives, que va guanyar el Partit de les Illes Cook (CIP) amb 16 dels 24 escons i un anunciat referèndum de reforma del sistema polític, que no va obtenir finalment la majoria de dos terços a favor i, per tant, no va reeixir. Arran dels resultats dels comicis, el Govern al capdavant del país va canviar i Henry Puna, líder del CIP, va ser nomenat primer ministre.
Més enllà de la política, al mes d’agost es van publicar les dades del cens de població, que mostraven una reducció del 8,4% de la població en tan sols un any, la qual va passar de 13.000 habitants a poc més de 12.000, molts dels quals emigrants permanents a Nova Zelanda.
Niue
La notícia política de l’any van ser els nomenaments dels nous alt comissionat neozelandès a l’illa, Mark Blumsky, exalcalde de Wellington, i el cap de justícia, Patrick Savage.
El país va apostar definitivament per les noves tecnologies: multiplicar per quatre la seva capacitat de trasmissió de dades per internet, que al país és gratuït per a tots els habitants, i va collocar un exprimer ministre al capdavant de la fundació privada que administra el servei. Al mes de març, el Govern de Nova Zelanda va fer públic un programa d’ajuts per a estudiants de Niue, Tokelau i les Illes Cook.