Auckland, la capital neozelandesa, va acollir al mes de setembre la 42a reunió del Fòrum de les Illes del Pacífic (PIF), la principal organització regional de la zona d’Australàsia, a la qual va assistir una nodrida delegació dels EUA i el mateix secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon. Els temes centrals de debat van ser la cerca d’una postura comuna per a pressionar Fiji i, també, per a lluitar contra el canvi climàtic que amenaça la supervivència de molts dels estats membres.
La natura, principal atractiu de Nova Zelanda, va deixar sentir novament la seva força el 22 de febrer, quan un terratrèmol va afectar per segona vegada en menys d’un any la ciutat de Christchurch (la segona del país), però amb una gravetat sense precedents, ja que va provocar la mort de 181 persones i va destruir 10.000 edificis. El Govern va haver de decretar l’estat d’emergència i va nomenar un ministre ad hoc , Gerry Brownlee, per a dirigir les tasques de reconstrucció. Al mes de juny es va produir una rèplica que, si bé va ser d’intensitat més alta, va tenir afortunadament efectes molt menys greus, tot i causar un mort i deixar sense llum 50.000 habitatges.
Al novembre, el país va celebrar unes eleccions que van permetre una segona legislatura al primer ministre John Key, líder del Partit Nacional, que, amb gairebé un 50% dels vots, va assolir el millor resultat en dècades per a la seva formació. El gran derrotat va ser el Partit Laborista, amb un 29% dels vots i una pèrdua de nou escons, resultats pels quals el seu líder, Phil Goff, va dimitir. Al mes de desembre, Key va aconseguir formar govern gràcies a una coalició amb dos petits partits (ACT i United Future).
Illes Cook
L’any es va iniciar amb un acord entre les Cook i la Xina, pel qual el gegant asiàtic donarà un milió i mig de dòlars, que el Govern administrarà lliurement. Aquest acord expressa la voluntat de contenir el deute públic, que, si bé és moderat (19,5% del PIB), podria augmentar ràpidament si s’acceptessin els generosos préstecs de la Xina.
Les Cook aposten econòmicament per treure rendiment dels seus abundants recursos marins. Així, explora la manera de treure profit de les riqueses minerals submergides, a la vegada que va proclamar reserva marina la meitat de la zona econòmica exclusiva de les Cook, una àrea d’1 milió de km2 que s’espera que reverteixi en el turisme, i va buscar socis per a explotar els recursos pesquers, per la qual cosa va mantenir trobades amb diplomàtics espanyols i xinesos per a negociar llicències.
Al juny, es va portar a terme una important operació de lluita contra el creixent consum i tràfic de cànnabis.
Niue
Al maig, Niue va celebrar eleccions legislatives per a escollir els vint membres de la seva cambra, de resultes de les quals la majoria van renovar el càrrec. El candidat més votat, Toke Talagi, va ser reelegit primer ministre per a una nova legislatura. Al juny, es va presentar el nou pressupost nacional per valor de 38 milions de dòlars, que assigna un 50% dels fons a polítiques de desenvolupament social. El líder de l’oposició, Terry Coe, va denunciar la manca de partides per a les precàries infraestructures de transport i comunicació. D’altra banda, es va marcar com a prioritat incrementar les inversions estrangeres destinades al sector turístic i, tenint en compte els incidents entre xinesos i autòctons registrats a Fiji, Samoa i Vanuatu, es va mantenir el debat nacional sobre la política migratòria, pensada originalment per a repoblar l’illa, que segons l’oposició, continua sent massa restrictiva per als assentaments definitius.