A l’abril, Nova Zelanda va ser el primer país de l’Àsia-Pacífic que legalitza el matrimoni homosexual. Malgrat que va ser una iniciativa laborista, el Govern conservador del primer ministre John Key també hi va donar suport, i es va aprovar al Parlament per 77 vots a favor i 44 en contra. A l’agost, es va modificar la llei que impedeix espiar residents legals a Nova Zelanda, com a resposta al cas de Kim Dotcom, el propietari del servei d’intercanvi d’arxius a internet Megaupload, que per indicacions dels EUA havia estat espiat. Al novembre, el Tribunal Suprem va denegar la primera petició d’asil a causa del canvi climàtic d’un ciutadà de Kiribati per no ser deportat.
A l’agost, es va obrir una investigació per la presumpta contaminació de productes làctics de l’empresa Fonterra, una de les més importants del sector agroalimentari, clau per a l’economia ja que representa un quart de les exportacions i un 7% de la riquesa total del país. Davant de l’escàndol, Fonterra, productora del 90% de la llet del país, va veure com els seus productes eren posats en quarantena a la Xina fins que no es va descartar qualsevol rastre de bactèries de botulisme. També va ser motiu de preocupació la sequera que va patir l’illa del nord, la més severa en tres dècades i que costarà l’1% del PIB.
Finalment, a l’octubre, les dues illes que conformen el país van adoptar oficialment també noms maoris: Te Ika-a-Maui (‘peix de Maüi’) per a l’Illa del Nord i Te Waipounamu (‘aigües de jade’) per a la del Sud.
Illes Cook
El Govern i la societat civil van continuar intentant diversificar l’economia més enllà del turisme, que suposa el 85% dels ingressos del país, a la vegada que es va qüestionar el rol que tenen les illes com a paradís fiscal, quan a l’abril, les autoritats britàniques van identificar centenars d’empreses que podrien tenir capital a les Cook. Igualment, el Govern es va haver de defensar de l’acusació de subministrar banderes de conveniència quan, al setembre, es va saber que el vaixell de mercaderies Swanland –naufragat el 2011 davant de la costa britànica i que va causar la mort de sis tripulants– navegava amb bandera de les Illes Cook però sense haver passat cap dels controls que exigeix la legislació del país.
Al juny, es van llançar els satèl·lits de comunicació espacial The Other 3 billion , una iniciativa dirigida als 3.000 milions de persones d’arreu del món, entre els qual hi ha els habitants de les Illes Cook, que no tenen accés a la xarxa de fibra òptica.
Niue
El país va seguir preocupat pel despoblament que pateix (dels 35.000 descendents de niueans que hi ha al món, 20.000 són a Nova Zelanda i només 1.400 segueixen a l’illa). Amb vista a evitar més pèrdua de població, el Govern va millorar les instal·lacions d’emmagatzematge d’aigua als habitatges i l’abastiment d’energia solar, a la vegada que l’emprenedor Emani Fakaotimanava-Lui va decidir instal·lar internet sense fil a tota l’illa, per tal que proliferin els negocis de comerç electrònic amb el mercat global.