El 2014, el Govern de Nova Zelanda va admetre que la policia controlava un grup d’entre 30 i 40 persones vinculades a la violència islamista. En conseqüència, va afirmar que reformaria la llei de seguretat per tal de permetre excepcionalment “detencions immediates i retirades de passaport” a ciutadans del seu país que podrien estar planejant unir-se a l’Estat Islàmic.
Les eleccions legislatives, celebrades al mes de setembre, van donar un tercer mandat consecutiu al primer ministre John Key, del Partit Nacional, el qual va quedar a un pas de la majoria (47%, 60 escons de 121 de possibles) i que va haver de pactar amb petits partits (Maori, ACT i Futur Unit) per a formar govern. El seu rival, el Partit Laborista, va quedar en segon lloc, amb 32 escons (28% del vot).
Després d’un nou terratrèmol al mes de gener, de 6,5 graus en l’escala de Richter, que va afectar Wellington, la capital, i que no va causar danys, a l’octubre es va descobrir que la ciutat es troba situada sobre l’anomenada falla de Wellington, fet que l’exposa a futurs terratrèmols.
En política exterior, el primer ministre va anunciar que el país col·laboraria amb la coalició internacional que lluita a l’Iraq i Síria contra l’Estat Islàmic, encara que tan sols amb l’entrenament de les forces de seguretat dels dos països. També es va fer públic que el país ocuparà un dels quatre seients rotatius en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides en el període 2015-16, junt amb Malàisia, Angola, Veneçuela i Espanya.
Illes Cook
L’any va començar amb males notícies en matèria econòmica, en saber-se que el producte interior brut de l’arxipèlag havia caigut el 5% en termes reals per la frenada de la construcció i del sector financer. També es va fer públic que la població continuava disminuint amb rapidesa, el 3% el 2013, una taxa només superada al món per Síria, en conflicte bèl·lic.
Les crítiques contra el Govern pels alts preus del combustible, el més car de tots els països del Pacífic, van augmentar. Un dels seus principals crítics va ser l’antic ministre Teina Bishop –i principal importador de petroli de les illes (gairebé el 50% de total)–, el qual es va escindir de les files del Govern, a l’abril, davant de la convocatòria de noves eleccions legislatives, i va fundar el nou grup One Cook Islands.
Al juliol, es van celebrar les eleccions, els resultats de les quals van renovar la majoria del Govern, liderat pel primer ministre Henry Puna, amb 13 escons. Tanmateix, al desembre, va prendre força la possibilitat que Teina Bishop encapçalés una coalició opositora amb el suport del Partit Democràtic (el segon del país), que podria canviar l’equilibri de forces al Parlament i arrabassar el Govern en mans del Partit de les Illes Cook.
Niue
Com en anys anteriors, el principal dilema d’aquest petit estat insular va ser com afrontar el despoblament del país (unes 1.600 persones el 2014), on les oportunitats són ben escasses, però que, per contra, té uns 24.000 ciutadans residint a Nova Zelanda –amb la qual manté un acord de lliure associació–. Entre les alternatives, el turisme no va constar com a proposta, ja que la costa muntanyosa de Niue no té platges.
Després de sobreviure a una moció de confiança al gener, el Govern va convocar eleccions legislatives al mes d’abril, que si bé no li van atorgar la major part dels vots, sí que van permetre al premier , Toke Talagi, obtenir els suports parlamentaris suficients per a un nou mandat.
Finalment, a l’octubre, la sequera va forçar a fer restriccions en la distribució d’aigua, fet que va afectar negativament els pagesos i va incrementar la cautela davant de possibles incendis.