El 2015 es va iniciar el mandat, per un període de dos anys, de Nova Zelanda com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fet que ha de reforçar el perfil internacional del país. Al mes de febrer, el primer ministre, John Key, va rebre dures crítiques de l'oposició per la decisió d'enviar personal militar a l'Iraq en tasques de suport a la lluita contra l'Estat Islàmic. També en clau militar, Nova Zelanda va acollir al novembre les maniobres militars conjuntes --que preveuen activitats de resposta a les catàstrofes sobtades pel canvi climàtic-- de 2.000 efectius dels exèrcits d'Austràlia, el Canadà, Fiji, França, Papua Nova Guinea, Tonga, els Estats Units i el Regne Unit.
En el context de les revoltes del novembre en un camp de detenció d'Austràlia, tot va indicar que diversos ciutadans neozelandesos, alguns dels quals esperen de manera indefinida ser deportats per crims comesos a Austràlia tot i haver complert penes menors, haurien participat en les revoltes. El fet va avivar el debat polític entre ambdós països, especialment entre el ministre australià d'Immigració, Peter Dutton, i el neozelandès Partit Maori.
Al desembre, es va celebrar la primera votació del referèndum per a dotar el país d'una nova bandera, un procés que culminarà en una segona votació el 2016 i que hauria de permetre abandonar l'actual, de ressons colonials britànics. El nou disseny serà el fruit d'un procés participatiu d'abast nacional en què han pres part més de 10.000 persones.
Nova Zelanda va ser un dels signataris de l'Acord Transpacífic (TPP), del qual espera que es beneficiï el seu potent sector agroalimentari amb exportacions a mercats relativament tancats i poc competitius, com el Japó o el Canadà.
Possiblement, la notícia que va tenir més ressò als mitjans d'arreu del món va ser la mort, a 40 anys, de Jonah Lomu, el carismàtic jugador de rugbi dels All Blacks i de l'equip nacional, que va ser acomiadat amb un multitudinari haka, la dansa de guerra maori que ha esdevingut ritual abans dels partits de la selecció.
Finalment, es va anunciar que el 2017 el país disposarà d'un segon cable físic submarí de transmissió de dades, que recorrerà 9.700 km fins a Hawaii i que millorarà significativament la connexió de Nova Zelanda a internet (i per extensió de la resta de països insulars del Pacífic).
Illes Cook
El 2015 el país va celebrar el 50è aniversari del seu autogovern, motiu pel qual va rebre la visita del primer ministre de Nova Zelanda, John Key, el qual va anunciar un increment en l'ajuda al desenvolupament, en especial, el que es destina a l'explotació de l'energia solar.
També enguany es van aprovar acords bilaterals amb Nova Zelanda per a la concessió de visats i la mobilitat de la pensió per als jubilats que retornin a les Cook. Tanmateix, les relacions bilaterals es van complicar al juny, per la voluntat de les Cook de ser admeses com a membre a les Nacions Unides, una opció que Auckland no veu amb bons ulls, ja que les Cook es mantenen com a estat lliurement associat a Nova Zelanda i, per tant, no gaudeixen de sobirania plena.
Al novembre, importants manifestacions al carrer i la pressió d'alguns parlamentaris van fer perillar el principi d'acord pesquer entre el Govern de les Cook i la Unió Europea, en virtut del qual vaixells espanyols podrien pescar en les seves aigües per un període de vuit anys, a canvi de 13 milions de dòlars.
Segons l'OMS, les Cook són el país amb més obesos del món (50,8% del total) i, per mitigar-ho, al maig es va anunciar una campanya nacional contra l'obesitat.
Niue
El risc de despoblament va continuar essent un dels principals maldecaps del Govern de Niue. Avui viuen quinze vegades més niueans a Nova Zelanda que a la seva illa, on queden tan sols 1.600 habitants. En aquest sentit, al mes de maig es va anunciar el naixement d'una xarxa de joves niueans a Nova Zelanda, que en concret, pretén transferir als joves les seves arrels culturals i lingüístiques, conscients que, d'aquesta comunitat, n'hauran de sorgir els seus futurs líders.
Durant el 2015, el Govern va apostar pel turisme, i van arribar a l'illa prop de 10.000 turistes, fet que permet pensar en una consolidació de nous ingressos per a un país molt dependent de les remeses i l'ajuda exterior.
En favor de la transparència, el Parlament va aprovar una nova llei per a fiscalitzar la despesa dels consells locals, que, a dia d'avui, no estan obligats a portar una comptabilitat ni rendeixen comptes a cap font oficial.
La mort d'una dona a causa del virus del chikungunya va posar en evidència la precarietat de les comunicacions aèries de l'illa, amb només un vol setmanal. Finalment, es va fer públic un pla nacional per a l'ús d'energies renovables, que aspira que siguin la font del 80% de tota l'energia consumida al país el 2025, amb el qual es reduiran la dependència i el cost de les importacions, que signifiquen el 15% de la riquesa nacional.