L’any va estar marcat per l’elecció d’una nova primera ministra neozelandesa, Jacinda Ardern
© Nevada Halbert
L’any va estar marcat per l’elecció d’una nova primera ministra, Jacinda Ardern, una jove i recent nomenada líder del Partit Laborista, que va derrotar a les eleccions el fins llavors primer ministre conservador Bill English. Ardern va prioritzar la lluita contra les desigualtats (renda i gènere) i la pobresa que alimenta la crisi de l’habitatge i la precarietat de la comunitat maori. Una de les primeres mesures del nou Govern, que se sustenta en una coalició amb el partit centrista Nova Zelanda Primer (New Zealand First) va ser oferir-se a acollir 150 refugiats dels camps d’internament d’Austràlia, si bé Canberra va preferir ignorar l’oferiment.
A instàncies del Partit Verd, el Govern va treballar en un nou model de visat de refugiat per raons ambientals que permetés acollir 4.000 persones en els pròxims sis anys, per preveure el dany del canvi climàtic al Pacífic insular.
D’altra banda, el saldo migratori al país es va mantenir positiu gràcies a la bona evolució de l’economia i a l’estancament relatiu d’Austràlia, que va fer de Nova Zelanda un bon destí alternatiu per a la immigració. De tots els arribats, el 12% provenien de la Xina, seguits del Regne Unit i Austràlia, amb un 10% respectivament.
Illes Cook
Aquest país, lliurement associat a Nova Zelanda, va mantenir robust el seu creixement, per sisè any consecutiu. Així, a l’octubre, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va canviar la seva consideració de país “en vies de desenvolupament” a “desenvolupat”, una notícia que va preocupar el Govern, ja que podria comportar la pèrdua d’ajudes financeres, alhora que obviava que el país viu una situació de fragilitat davant de possibles catàstrofes climàtiques que revertirien la situació ràpidament.
Una de les fonts de recursos emergents del país, la mineria submarina de terres rares, es va frenar pels estudis que apuntaven els enormes costos ambientals directes i els possibles danys indirectes i en cadena sobre els ecosistemes del fons marí profund. Al juliol, el Parlament va formalitzar la creació de la Marae Moana, una de les reserves marítimes més grans del món, de gairebé 2 milions de quilòmetres quadrats.
Niue
Aquest petit país insular va celebrar eleccions parlamentàries al mes de maig, les quals van culminar amb la reelecció del veterà primer ministre, Toke Talagi, per un nou mandat de tres anys, malgrat els seus problemes de salut. Tot i no ser elegida primera ministra per la cambra, la candidata més votada en les eleccions va ser O’Love Jacobsen, alta comissionada de Niue a Nova Zelanda entre el 2011 i el 2017, que finalment va entrar al Govern, on va ocupar carteres clau com la de salut i infraestructures.
Al maig, es va fer públic que la Xina finançaria la renovació de la carretera principal del país amb 14 milions de dòlars, una infraestructura vital que permetria dedicar fons a altres obres prioritàries, sobretot a la xarxa de distribució d’aigua i de producció d’electricitat, en aquest cas, amb fons de Nova Zelanda, d’Austràlia i de les Nacions Unides.