Divendres 1
Nou rebrot de violència a la franja de Gaza
Quatre militants palestins moren i cinc soldats israelians resulten ferits en una operació per a desmantellar un túnel secret entre Gaza i el territori d’Israel, el qual, segons fonts israelianes, havia de servir per a perpetrar atemptats. Aquest és el pitjor incident en mesos.
Dissabte 2
El Govern pakistanès denuncia la mort d’un líder talibà amb un drone
Hakimullah Mehsud, el líder dels talibans més prominent al Pakistan, va morir l’1 de novembre en l’atac d’un avió no tripulat (drone) dels Estats Units. Des del Govern pakistanès l’acció es considera un cop letal als intents de negociació d’un acord de pau amb els talibans, negociacions a les quals Mehsud, segons el Govern, era favorable.
Diumenge 3
El Saló del Manga tanca amb una assistència rècord
Gran afluència de visitants durant la celebració de la XIX edició del Saló del Manga de Barcelona
© Saló del Manga de Barcelona
La XIX edició del Saló del Manga rep una assistència rècord de 115.000 persones. Les taquilles han hagut de tancar perquè l’afluència de visitants desbordava la capacitat dels palaus 1 i 2 de la Fira de Barcelona. Takehiko Inoue ha estat reconegut com el millor autor, i Bakemono, la millor obra del gènere a l’Estat espanyol. Ha destacat també la presència de Yoichi Takahashi, autor d’Oliver i Benji, i del director d’animació de Bola de drac, Daisuke Nishio.
Dilluns 4
Comença el judici contra el president egipci deposat, Muhàmmad Mursí
S’inicia al Caire el judici contra l’expresident egipci Muhàmmad Mursí, deposat per l’exèrcit al mes de juliol, i 14 líders dels Germans Musulmans, acusats d’ordenar l’execució de manifestants. De bon començament, Mursí afirma que és el president dels egipcis escollit democràticament, que la seva deposició va ser il·legítima i que considera il·legal el procés judicial. El 6 de desembre es posposa el judici fins al gener del 2014, però el 23 de desembre li és incoat un nou procés per frau en els programes assistencials dels Germans Musulmans. Mentrestant, se succeeixen les manifestacions per al seu alliberament.
Embargades propietats dels ducs de Palma
El jutge del "cas Nóos", José Castro, ordena embargar diversos immobles de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, entre els quals hi ha la meitat de la residència de Pedralbes. El motiu és assegurar-se que els acusats paguin la fiança de més de sis milions d’euros que els va imposar i de la qual tots dos són subsidiaris.
La Generalitat atorga les Medalles d’Or
La Generalitat de Catalunya atorga la màxima distinció a l’arquitecte Oriol Bohigas i al polític i activista cultural Max Cahner, a títol pòstum. Bohigas és un dels artífexs de l’urbanisme de Barcelona, ciutat que va contribuir a modernitzar i projectar després del franquisme. Max Cahner va ser el primer conseller de Cultura i va impulsar la política cultural i de normalització lingüística. Prèviament s’havia concedit també a l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el 2 d’abril.
Dimarts 5
La Unió Europea reprèn el Govern espanyol per les beques Erasmus
La Comissió Europea critica el Govern espanyol per la seva política de beques del programa Erasmus. Concretament, que hagi retallat els ajuts que fins ara donava als estudiants Erasmus quan molts d’ells ja han marxat a estudiar a l’estranger. El mateix dia, el ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, rectifica la mesura, però anuncia que la retallada s’aplicarà el curs vinent. El dia 12, la mateixa Comissió Europea qualifica de "porqueria i mentida" que Wert digui que retallarà les beques per culpa de la minva del pressupost del fons europeu, quan en realitat el pressupost s’incrementarà un 4% el 2014.
Descobert un important dipòsit d’obres d’art incautades pels nazis
Prop de 1.400 pintures i altres peces d’art són localitzades en un dipòsit de Munic que amagava obres d’art, sobretot modern, considerat "degenerat" pels nazis. El conjunt, amb obres de Marc Chagall, Otto Dix, Max Liebermann, Henri Matisse i Picasso, entre d’altres, està valorat en uns mil milions d’euros. Se suposa que van ser requisades i amagades per un oficial nazi, i el seu fill, del qual s’ignora el parador, va mantenir les pintures en la clandestinitat.
Dimecres 6
Al-Qaida reivindica l’assassinat de dos periodistes francesos a Mali
L’organització terrorista Al-Qaida del Magrib Islàmic s’atribueix a través d’un portal d’internet l’assassinat de dos periodistes francesos segrestats el dia 2, quan entrevistaven un líder de l’organització a la ciutat de Kidal. L’exèrcit francès té desplegats més de 200 soldats al país africà, on dóna suport al Govern hostilitzat per la insurgència islamista.
Dijous 7
Baixada rècord dels tipus d’interès del BCE
El Banc Central Europeu continua la política de baixada dels tipus d’interès que va començar al juliol del 2008. Aquest cop assoleixen un mínim històric del 0,5%. L’objectiu d’aquestes reduccions dràstiques és estimular la incipient recuperació i evitar la fortalesa excessiva de l’euro enfront del dòlar.
Twitter comença a cotitzar a borsa
La xarxa social Twitter, creada el 2006 i actualment amb 230 milions d’usuaris i 500 milions de missatges diaris, comença a cotitzar a la borsa de Nova York, en una operació llargament esperada. Malgrat que en el moment de la seva entrada acumula fortes pèrdues, els seus directius esperen captar 1.750 milions de dòlars al mercat de valors novaiorquès amb el primer paquet de 70 milions d’accions.
Divendres 8
Descartat l’enverinament de Pablo Neruda
El Servei Mèdic Legal de Xile anuncia que dels resultats de les anàlisis forenses de les restes del poeta i premi Nobel de literatura, exhumades el 8 d’abril, es conclou que va morir a causa d’un càncer de pròstata, i que es pot descartar l’enverinament. Neruda, molt proper al president enderrocat Salvador Allende, va morir només 12 dies després del cop d’estat del general Augusto Pinochet, i per això va prendre molta força la hipòtesi de l’enverinament.
Presó sota fiança per a exdirectius de la CAM
El jutge de l’Audiència Nacional ordena presó sota fiança per a l’exdirector i l’exdirector d’empreses de l’antiga Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), detinguts el dia 5, junt amb altres antics alts càrrecs, per un presumpte delicte de desviació de 247 milions d’euros al paradís fiscal de les Antilles Holandeses. El jutge justifica la mesura pel risc de fuga dels imputats.
Dissabte 9
El Govern de Veneçuela pren el control dels comerços d’aparells electrònics
El Govern veneçolà presidit per Nicolás Maduro ordena que l’Estat controli les botigues d’electrònica, i que abaixi dràsticament els preus dels articles. Amb aquesta mesura Maduro pretén, segons les seves declaracions, oferir un preu just i evitar els preus abusius que enriqueixen les elits. L’oposició sosté que amb aquesta iniciativa el Govern intenta contenir la inflació, que s’ha disparat a causa de la mala gestió de l’economia.
S’atorguen els premis literaris Ciutat d’Alzira
L’escriptor Andreu Martín és el guanyador del 25è premi de novel·la Ciutat d’Alzira amb l’obra Les escopinades dels escarabats. Salvador Macip i Chris Willmott guanyen el 19è Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb l’obra Jugar a ser déus, Eduard Mira el 15è premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per Mediterrànies i Antoni Defez el VIII premi de poesia Ibn Jafadja amb el recull Metralla esparsa.
Diumenge 10
El tifó Haiyan devasta les Filipines
Entre els dies 7 i 10 el pas del tifó Haiyan, el segon més greu de la història recent, provoca una gran devastació a l’arxipèlag filipí. El Haiyan ha estat especialment devastador a les illes centrals, les Visayas. El nombre de morts oscil·la entre els 6.000 i els 10.000, bé que inicialment el president Benigno Aquino el situa en 2.500, mentre que el de persones afectades s’estima en 11 milions, i els danys en més de 808 milions de dòlars. Es dóna la circumstància que a les illes de Cebu i Boho, a la mateixa zona, el dia 15 d’octubre un terratrèmol de magnitud 7,2 havia causat més de 200 morts. L’ajuda de la comunitat internacional, al capdavant de la qual figuren el Japó, Austràlia, la Gran Bretanya i els Estats Units, es veu entorpida per la magnitud de la catàstrofe.
Dia històric per al motociclisme català
Amb el triomf de Maverick Viñales en Moto3 i de Marc Márquez en MotoGP al circuit de Xest, als quals s’afegeix el de Pol Espargaró en Moto2 al circuit de Motegi (Japó), el motociclisme català té per primera vegada tres campions del món en tres categories diferents el mateix any.
Dilluns 11
Acord del Govern espanyol i la Generalitat per Rodalies
El conseller de Territori, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, arriben a un acord sobre les inversions urgents de l’Estat al servei de Rodalies reclamades per la Generalitat de Catalunya. La xifra, 306 milions d’euros, queda lluny dels 4.000 milions previstos en el Pla de Rodalies i s’invertirà abans del juliol del 2016. La ministra també accepta la trentena de peticions en infraestructures que li va presentar la Generalitat a l’octubre.
La farmacèutica Grífols compra una part de Novartis
La multinacional farmacèutica catalana Grífols arriba a un acord per adquirir per 1.240 milions d’euros la unitat de diagnòstic transfusional de la multinacional suïssa Novartis. Amb aquesta operació, Grífols es consolida en el mercat mundial de productes terapèutics basats en proteïnes plasmàtiques, junt amb altres productes i serveis complementaris relacionats amb el diagnòstic.
Dimarts 12
S’aproven els pressupostos de la Unió Europea per al 2014
Després de 15 hores de negociacions, la presidència de torn lituana anuncia l’acord a què han arribat el Parlament Europeu i els governs dels 28 estats membres de la Unió Europea sobre els pressupostos per al 2014, que fixen una despesa màxima de 135.000 milions d’euros, la primera que augmenta en tres anys. La Gran Bretanya, Suècia, els Països Baixos i Dinamarca no hi donen suport.
Dimecres 13
El president Artur Mas acaba el viatge a Israel
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, posa fi a quatre dies de viatge a Israel al capdavant d’una missió institucional i econòmica, en la qual l’ha acompanyat l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Dels resultats, destaquen els acords de col·laboració entre empreses i universitats. En el pla polític, Mas ha subratllat els paral·lelismes entre Catalunya i Israel i la seva lluita per la supervivència, que conviu amb els valors de la democràcia i el progrés. En el viatge s’han fet visibles algunes desavinences de tipus simbòlic i protocolari amb l’ambaixador espanyol.
Detinguts cinc anarquistes que volien atemptar a Montserrat
Cinc anarquistes de nacionalitat xilena, argentina i italiana són detinguts a Barcelona. Se’ls acusa de col·locar una bomba a la basílica del Pilar de Saragossa el 2 d’octubre i de la col·locació d’artefactes incendiaris entre el 2006 i el 2009. Entre els objectes que els són incautats hi ha diversos plànols del monestir de Montserrat.
Dijous 14
L’Eurogrup dóna per acabat el rescat de la banca espanyola i irlandesa
Els ministres d’Economia de la zona euro, reunits a Brussel·les, acorden declarar oficialment finalitzada l’operació de rescat dels bancs a Espanya i Irlanda un cop expiri el programa, al gener del 2014, sense cap mesura d’acompanyament ni ajuts addicionals. En total, Espanya ha utilitzat 41.300 milions d’euros procedents del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), d’una suma de 100.000 milions d’euros disponibles.
Absolts tots els acusats de la catàstrofe del Prestige
Onze anys després de la catàstrofe ecològica desencadenada pel naufragi del petrolier Prestige, els tres principals acusats (el capità del vaixell, el cap de màquines i l’exdirector general de la marina mercant) són absolts per un tribunal de la Corunya. El tribunal eximeix també de responsabilitats el Govern espanyol, que va tenir una actuació molt discutida. La sentència ha rebut dures crítiques, especialment de la Plataforma Nunca Máis, que es va significar sobretot en les tasques de neteja de la costa gallega i que recorre la sentència, com també ho anuncien els governs espanyol, que vol recuperar de la naviliera els diners destinats a la neteja de la costa gallega, i francès, perquè més de 200 km de costa francesa van resultar afectades per la marea negra.
Divendres 15
La Unió Europea avala els controls fronterers espanyols a Gibraltar
En un nou episodi del contenciós entre Espanya i la Gran Bretanya per Gibraltar, la Comissió Europea respon a la queixa formal britànica que els controls espanyols de trànsit, que han alentit greument el trànsit fronterer, són legals. Tanmateix, insta el Govern espanyol a accelerar-los. La Gran Bretanya insisteix que l’allargament dels controls va ser intencionat i il·legal. D’altra banda, el dia 26 la Gran Bretanya protesta per l’escorcoll de l’equipatge d’un diplomàtic per la Guàrdia Civil, que sosté que és una violació de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques del 1963.
L’ONU insta Espanya a investigar els desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme
En les conclusions de l’estudi de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme, el Comitè de les Nacions Unides contra les desaparicions forçades recomana al Govern espanyol investigar de manera exhaustiva i imparcial totes les desaparicions, i que ha d’adoptar les mesures necessàries per a jutjar els presumptes autors i, en cas de ser declarats culpables, sancionar-los en proporció als crims comesos.
Macrooperació policial contra el narcotràfic a Catalunya
Durant 17 hores uns 300 mossos d’esquadra es despleguen en una gran batuda contra el tràfic de drogues al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs i a la Zona Franca de Barcelona. L’operació, dirigida contra els Fernández Alunda de la Mina, un dels principals clans de la droga, acaba amb 35 detencions. Des del 2006 no hi havia hagut una operació de magnitud comparable.
Dissabte 16
Comença la transformació de la plaça de les Glòries
S’inicien les obres que, al llarg de 10 mesos, han de transformar la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona. L’actuació té per objecte enderrocar l’anella viària, completar la trama urbana original de l’Eixample i convertir els carrers del voltant de les Glòries en alternatives a la Gran Via. A més, hi ha projectat per al 2015 la construcció de túnels per soterrar el trànsit i construir una gran zona verda amb equipaments.
Diumenge 17
S’estavella un avió a Rússia i moren tots els passatgers
Un avió comercial rus Boeing 737 s’estavella a l’aeroport de Kazan després d’intentar aterrar diverses vegades. En l’accident moren els 50 ocupants, tant la tripulació com els passatgers. Al cap de dos dies, les investigacions conclouen que la causa del sinistre és una combinació d’errades del pilot i fallades tècniques de l’aparell.
El sector oficialista del PSC s’imposa en el dret a decidir
El Consell Nacional del PSC aprova pel 83% dels vots la resolució favorable a una consulta només si és legal i pactada amb el Govern espanyol, prèvia reforma de la Constitució del 1978. Els crítics respecten el resultat defensat pel secretari general, Pere Navarro, però no deixen clar si acataran la resolució cada cop que es posi a votació.
Cloenda de la millor temporada castellera de la història
La diada dels Minyons de Terrassa, celebrada en aquesta ciutat, posa fi a la millor temporada castellera de la història, amb uns 10.000 castells aixecats, quasi tots descarregats, i s’ha arribat a un nombre rècord de castells de gamma extra (47). El domini dels Castellers de Vilafranca, els quals han aixecat dos cops un 3 de 10 amb folre i manilles, el castell més difícil fins avui, continua essent indiscutible.
Dilluns 18
Picabaralla institucional en l’homenatge a les víctimes de l’atemptat de Vic
En el dotzè aniversari de l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil (1991), en què van ser assassinades nou persones, entre les quals hi havia cinc nens, el ministre espanyol de l’Interior, Jordi Fernández Díaz, presideix un acte d’homenatge que no és comunicat a cap autoritat local. L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, qualifica l’actitud del ministre de "deplorable" i l’acusa d’instrumentalitzar les víctimes de l’atemptat. El ministre, per la seva banda, recrimina a l’alcalde que no assistís als actes d’homenatge.
Violent temporal a Sardenya
El temporal de pluja i vent que en dies anteriors ha recorregut Catalunya es desplaça a Sardenya, on creix en intensitat i fa 18 morts i centenars d’evacuats. Es decreta l’estat d’emergència a tota l’illa i s’aprova una ajuda de 20 milions d’euros.
Dimarts 19
Donada d’alta la presidenta argentina
Després de més d’un mes d’estar retirada del càrrec per motius de salut, la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, anuncia per televisió que ha rebut l’alta dels metges per a reincorporar-se a les seves funcions. Fernández de Kirchner va ser sotmesa el 8 d’octubre a una intervenció quirúrgica per a extirpar-li un coàgul al cervell.
El Parlament Europeu aprova definitivament el Corredor Mediterrani
Per 546 vots favorables, 104 contraris i 41 abstencions l’Eurocambra aprova el reglament que defineix les noves xarxes transeuropees de transport. El document estableix com a prioritari l’eix mediterrani i descarta definitivament el central, malgrat l’oposició del PP i el PSOE des que el 2011 la Comissió Europea va proposar el pla.
Dimecres 20
Acord per a la renovació del Consell General del Poder Judicial
Al límit del termini, cinc dels partits amb més representació al Parlament espanyol acorden renovar els membres del Consell General del Poder Judicial. Dels vuit vocals d’aquest organisme, tres corresponen al PP, dos al PSOE i un a CiU, IU i PNB, respectivament. El nou president és Carlos Lesmes, que pren possessió del càrrec l’11 de desembre.
Dijous 21
Alliberades a Londres tres dones segrestades durant trenta anys
La policia britànica allibera tres dones d’un habitatge del sud de Londres que han passat trenta anys segrestades i vivint en condicions d’esclavitud. Les tres ostatges són de nacionalitat malaia, irlandesa i britànica i tenen 30, 57 i 69 anys, respectivament. La més jove ha estat tota la vida captiva. La policia deté un home i una dona de 67 anys sospitosos, als quals s’aplica la llibertat amb càrrecs sense fiança.
Concessió dels premis de la Fundació Carulla
Al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es concedeixen els premis de la Fundació Lluís Carulla. El més important d’aquests guardons, el Premi d’Honor, és per a l’historiador britànic Paul Preston, al qual es reconeix la defensa dels drets de Catalunya. Preston no pot rebre el premi personalment a causa del seu estat de salut.
Comença la primera Setmana del Llibre en català del País Valencià
Fins el 24 de novembre se celebra a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània per primer cop la setmana del llibre en català, organitzada per l’Associació d’Editors del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Gremi de Llibrers de València i Acció Cultural del País Valencià. L’esdeveniment no rep suport de cap institució pública valenciana.
Divendres 22
Els Estats Units commemoren el cinquantenari de l’assassinat del president Kennedy
L’acte d’homenatge es fa a Dallas (Texas), on va tenir lloc el magnicidi. Malgrat que va estar només dos anys en el càrrec, per la implicació en la lluita pels drets civils, la personalitat seductora i la política de desgel amb l’URSS (que va combinar amb la confrontació al comunisme al Tercer Món), i també per la mort prematura i encara amb moltes incògnites, Kennedy és una de les personalitats mítiques del segle xx als Estats Units.
Dissabte 23
Acord al límit en la cimera sobre el canvi climàtic
Celebració de la cimera sobre el canvi climàtic a Varsòvia
© UN Climate Change
Després d’un bloqueig de més d’un dia en les converses a Varsòvia sobre el canvi climàtic, s’arriba a un acord de mínims de cara a la cimera de París del 2015. Aquest cop han estat alguns dels països emergents, especialment la Xina i l’Índia, els que s’han oposat a comprometre’s a disminuir les emissions de la seva indústria. En el document final s’adopta una fórmula molt més voluntarista que l’original.
Artur Mas comença una visita d’una setmana a l’Índia
Després del viatge a Israel, el president de la Generalitat, Artur Mas, encapçala del 23 al 29 de novembre una missió d’una quarantena d’empresaris catalans a l’Índia. El primer dia és el més polític i simbòlic, en què el president honora el Memorial dedicat a la figura del líder pacifista i independentista Mahatma Gandhi, de qui es declara admirador. La resta dels dies el viatge té un contingut fonamentalment econòmic, amb contactes amb centenars d’empreses dels sectors de la biotecnologia, les TIC, l’automoció i el turisme. El president Mas s’ha reunit també amb dos ministres, un exministre i un governador.
Propietaris i representants de l’obra de Gaudí signen la Declaració de Mataró
Els firmants acorden conservar, mantenir, difondre i investigar l’obra de l’arquitecte. Amb la firma del document s’inicia l’Any Gaudí Mataró 130, que commemora el 130è aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, considerada la primera obra gaudiniana.
Diumenge 24
L’Iran accepta revisar la seva política nuclear
Després de dies de negociacions a Ginebra, l’Iran accedeix a signar un acord per limitar el desenvolupament de la indústria nuclear, especialment l’enriquiment d’urani per sota del 5%, el llindar considerat mínim per a la construcció d’una bomba nuclear, i també permetrà l’accés sense restriccions als inspectors de l’AIEA a les seves instal·lacions. A canvi, s’aixecarà una part important de les sancions que actualment pesen sobre la república islàmica. Teheran sosté que mai ha intentat desenvolupar armes nuclears.
Multitudinària manifestació prooccidental a Kíev
Més de 100.000 persones protesten a la capital ucraïnesa contra la decisió del president Ianukóvitx d’aturar la signatura d’un acord d’associació amb la Unió Europea i obrir negociacions per associar-se a la unió duanera, encapçalada per Rússia. Les manifestacions són les més multitudinàries des de la Revolució Taronja del 2004, que va desplaçar la cúpula exsoviètica del Govern. Entre les condicions de l’acord, la Unió Europea havia exigit que s’alliberés la líder opositoria Iúlia Timoixenko, empresonada des del 2011, cosa que el Parlament va rebutjar. Els dies següents continuen les manifestacions, amb desenes de ferits i detinguts.
Suïssa vota en contra de limitar els sous dels directius
Els ciutadans suïssos rebutgen en referèndum (65,3% contra el 34,7% dels vots) limitar els sous dels alts executius de les empreses. La proposta, sorgida de les joventuts socialistes, estipulava que cap directiu podia cobrar un salari 12 vegades més alt que el del treballador amb el salari més baix a la mateixa empresa. A Suïssa tenen la seu algunes de les multinacionals més grans del món.
Dilluns 25
Relleu a la presidència del Cercle d’Economia
Anton Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona, és escollit dissetè president del Cercle d’Economia per 431 vots a favor, 4 en blanc i 2 en contra. Costas substitueix l’exministre Josep Piqué, que es manté a la junta, i és el primer president de perfil exclusivament acadèmic. La nova junta té com a vicepresidents Josep Oliu, conseller delegat del Banc Sabadell, i Artur Carulla, president d’Agrolimen.
Dimarts 26
Espanya i l’Argentina pacten compensar Repsol per l’expropiació d’YPF
Els governs d’Espanya i l’Argentina arriben a un principi d’acord perquè la petroliera espanyola Repsol sigui compensada per l’expropiació de la companyia Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), adquirida el 1999 per Repsol. A l’abril del 2012 el Govern argentí la va expropiar en una operació molt criticada per la UE, els Estats Units i organitzacions econòmiques internacionals. L’acord preveu el pagament d’uns 3.700 milions d’euros d’indemnització i és ratificat l’endemà pel consell d’administració de Repsol.
Pacte de Panrico i els sindicats per aplicar l’ERO
L’empresa de pastisseria industrial Panrico, fabricant dels coneguts Donuts i Bollycao, arriba a un acord amb els sindicats per a l’aplicació de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO), que significa l’acomiadament de 745 treballadors (un 18% de la plantilla) i una reducció dels sous del 18%, a més de prescindir de 300 autònoms en la xarxa de distribució. Tanmateix, els treballadors de la planta de Santa Perpètua de Mogoda, la més afectada per l’ERO i amb la meitat de la plantilla, rebutja l’acord i continua la vaga indefinida convocada des de l’octubre.
Alex Salmond presenta el Llibre Blanc de la independencia
Alex Salmond presenta el llibre blanc sobre la independència d’Escòcia amb la primera viceministra, Nicola Sturgeon
© Scottish Government
El líder del Partit Nacional Escocès i actual primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, presenta el Llibre Blanc de la independència d’Escòcia, on consten les directrius del nou Estat en cas de guanyar el referèndum. El document se centra en qüestions econòmiques i socials, contempla la permanència a la lliura esterlina i preveu la retirada dels caps nuclears Trident del seu territori. Segons l’oposició, el llibre no resol la qüestió de si l’Escòcia independent restaria al Regne Unit i a la Unió Europea.
Dimecres 27
Dimiteix el Govern letó pel desastre de Riga
El primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, presenta la dimissió arran de la mort de 54 persones a causa de l’esfondrament del sostre d’un supermercat a la capital, Riga, el 22 de novembre. En el seu anunci, el primer ministre considera que després d’aquesta tragèdia i les circumstàncies que l’envolten (al·ludint a la possible negligència i corrupció en la construcció) cal un nou govern que tingui la confiança dels ciutadans. Per la seva banda, el president Andris Berzins qualifica la tragèdia d’"assassinat".
El senat italià expulsa Berlusconi del Parlament
El senat italià declara Silvio Berlusconi, líder de Forza Itàlia i diverses vegades primer ministre els darrers vint anys, no elegible per al Parlament, en aplicació de la norma que estableix que un condemnat per un delicte no pot ocupar un càrrec polític. Com a resultat, Berlusconi perdrà la immunitat parlamentària i podrà ser efectivament condemnat pel "cas Mediaset" i per tenir relacions amb una menor.
Les Corts Valencianes aproven el tancament de Radiotelevisió Valenciana
Amb el vot contrari de tota l’oposició a les Corts Valencianes, el PP aprova la clausura de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), també coneguda per Canal 9, després de 24 anys d’emissions. RTVV era l’única televisió valenciana amb una programació en llengua pròpia, bé que bilingüe. L’origen del tancament se situa al gener del 2012, amb l’anunci de RTVV d’un ERO que afectava dos terços de la plantilla (uns mil treballadors). El 5 de novembre el Tribunal Superior de Justícia va invalidar l’ERO que havia estat executat a l’agost del 2012 i va ordenar la reincorporació dels treballadors. En resposta, l’endemà el Govern valencià va anunciar la decisió de tancar RTVV, que el president Albert Fabra va justificar per la necessitat de complir amb els plans d’austeritat del Govern. L’ordre de tancament de RTVV dóna lloc a mobilitzacions massives i un grup de periodistes es tanca a les instal·lacions de l’ens a Burjassot, des d’on continuen durant unes hores la programació fins que el dia 29 la policia desallotja l’edifici. Mentrestant, continuen a València les manifestacions exigint la dimissió del Govern.
Dijous 28
La primera ministra de Tailàndia supera una moció de censura i encén les protestes
Yingluck Shinawatra, primera ministra de Tailàndia, supera una moció de censura presentada per l’opositor Partit Democràtic, que l’acusa d’estar controlada pel seu germà, l’exprimer ministre Thaksin Shinawatra, deposat per l’exèrcit l’any 2006 i exiliat. L’1 de novembre el Parlament va aprovar una llei d’amnistia que, segons els opositors, pot permetre el retorn de Thaksin. Després d’aquesta amnistia, els opositors es revolten i es produeixen episodis de gran violència.
Tensió entre la Xina i el Japó per uns illots
L’arxipèlag del mar de la Xina Oriental, conegut per Senkaku en japonès i Diaoyu en xinès, és novament origen de tensions entre els governs de la Xina i el Japó quan el Govern xinès les inclou en el seu espai de defensa aèria. Poc després de l’anunci, bombarders i vaixells de guerra nord-americans s’aproximen als illots, que es troben de fet sota control japonès. A més, ocupen una posició estratègica i al subsòl de les aigües s’hi han detectat dipòsits de cru i gas.
S’aprova la "Llei Wert" només amb els vots del PP
El Congrés dels Diputats aprova amb els vots del PP, l’abstenció d’UPN i el vot en contra de tota l’oposició la setena llei educativa posterior al franquisme, la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE). Propugnada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, estableix una acusada centralització, imposa el castellà com a llengua vehicular en les comunitats autònomes amb llengua pròpia, recupera la religió i admet sense restricció la separació per sexes. La Generalitat sosté que la nova llei liquida la immersió lingüística aprovada pel Parlament de Catalunya fa trenta anys, i afirma que continuarà aplicant la LEC (Llei d’educació de Catalunya). El Govern espanyol ha rebutjat totes les esmenes llevat les d’UPyD (l’únic partit de l’oposició que no ha anunciat que derogaria la llei si arribava a governar) relatives al reforçament del castellà com a llengua vehicular. La LOMCE s’ha de començar a implantar el curs 2014-15.
Divendres 29
Un helicòpter s’estavella en un pub de Glasgow
Un helicòpter de la policia s’estavella contra un pub de la ciutat escocesa de Glasgow i fa vuit morts i més de trenta ferits. Tres de les víctimes són el pilot i dos policies que viatjaven en l’aparell sinistrat, i la resta, clients del bar. Es desconeixen les causes del sinistre. L’endemà, el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, suspèn els actes de la festivitat de Sant Andreu, patró d’Escòcia.
TV3 externalitza la publicitat
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) aprova les clàusules per atorgar la gestió de la publicitat de Televisió de Catalunya a una empresa privada. El pla d’externalització de la publicitat preveu la incorporació dels treballadors de TV3 que fins ara realitzaven aquesta funció a l’empresa a la qual s’adjudiqui per concurs. El dia 7 el ple del Parlament de Catalunya va rebutjar amb els vots de CiU, PSC i PP la moció d’ERC per aturar l’externalització amb el suport d’ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP.
Dissabte 30
Els Estats Units assumeixen la destrucció de les armes químiques de Síria
Després de la negativa d’Albània a la proposta de rebre i destruir l’arsenal químic qualificat de prioritari de Síria, els Estats Units assumeixen la tasca. En un comunicat, l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques exposa l’acord pel qual els EUA eliminaran aquestes substàncies en un vaixell a mar obert mitjançant la tècnica de la hidròlisi. Es preveu que aquests arsenals surtin de Síria abans de final d’any.
Detingut el pederasta més actiu del món
Maxi, el pederasta considerat més actiu del món, és detingut al Perú amb l’ajuda d’una nena de 10 anys. Es creu que podria haver assetjat més de cinc-centes menors a tot el món. Al seu domicili de Lima s’han trobat més de dos-cents vídeos de pornografia infantil.
El Gran Recapte bat rècords
Voluntaris recollint aliments en un supermercat per al Gran Recapte d’Aliments del Banc dels Aliments
© Gran Recapte
Els dies 29 i 30 de novembre té lloc el Gran Recapte, una iniciativa solidària del Banc dels Aliments que es fa des del 2009, consistent en la recollida d’aliments bàsics en quasi 2.000 punts de recollida en prop de 250 poblacions de tot Catalunya. Aquest any es recullen més de 3.000 tones de productes com oli, llegums i conserves, una quantitat mai assolida els anys anteriors.