Dissabte 1
Manifest internacional de personalitats a favor de deixar votar els catalans
Deu personalitats internacionals signen el manifest Let catalans vote perquè els catalans puguin pronunciar-se sobre el seu futur polític. S’hi assenyala que els catalans han expressat repetidament el seu desig d’exercir el dret a decidir sobre la relació amb Espanya a conseqüència d’un llarg desacord. Entre els primers signants hi ha els premis Nobel de la pau Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, l’historiador Paul Preston, el director de cinema Ken Loach i el crític literari Harold Bloom. Els dies següents s’hi afegeixen una vintena llarga de personalitats, entre d’altres, el Nobel de literatura Dario Fo, el lingüista Noam Chomsky i el futbolista Johan Cruyff.
Diumenge 2
Tanca el Saló del Manga amb rècord de visitants
Autoritats presents al Saló del Manga
© Ficomic
Després de quatre dies d’exposició, tanca la vintena edició del Saló del Manga, que arriba a un rècord històric de 130.000 visitants, 15.000 visitants més que l’any 2013. A banda, l’espai al recinte firal barceloní de Montjuïc dedicat a aquest saló augmenta dels 35.000 m2 als 50.000 m2.
Dilluns 3
Els rebels prorussos organitzen eleccions a l’est d’Ucraïna
Les autoritats de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i de Lugansk, a la zona russòfona d’Ucraïna, impulsen la celebració d’eleccions, en les quals els partidaris de la secessió d’Ucraïna o directament de l’annexió a Rússia obtenen resultats contundents, segons els mateixos organitzadors. Rússia dóna suport als comicis mentre que el Govern ucraïnès els qualifica de farsa, i la Unió Europea i els Estats Units els consideren il·legítims i il·legals, perquè s’han fet sense garanties i enmig d’un estat de guerra.
Es constitueix la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política
Arran de la confessió de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol d’evasió fiscal, el Parlament de Catalunya constitueix la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política, presidida pel diputat de la CUP David Fernàndez.
Dimarts 4
Entra en vigor la supervisió bancària única a la Unió Europea
El Banc Central Europeu assumeix la vigilància dels 120 bancs més grans de la zona euro a través del Mecanisme Únic de Supervisió Bancària (MUS). Presidit per Danièle Nouy, aquest òrgan té com a objecte dotar el sistema bancari europeu d’estabilitat i evitar l’aparició de crisis financeres, com la del 2008. El MUS, que ha estat precedit de les proves de solvència als bancs de la UE els mesos precedents, es considera el pas més important de la unió bancària europea, i la seva conseqüència immediata és la pèrdua d’atribucions dels bancs centrals estatals.
Multa a Telefónica pels contractes de permanència
La Comissió Nacional de Mercats i la Competència imposa una multa de gairebé 26 milions d’euros a Telefónica Móviles pels contractes de permanència a petites i mitjanes empreses. Aquests contractes penalitzen els clients que volen canviar de companyia, els exigeixen, a més, avisar-los amb un mes d’antelació i constitueix una infracció de la Llei de defensa de la competència i del tractat de funcionament de la Unió Europea.
Dimecres 5
Els republicans recuperen el control del Senat dels Estats Units
En les eleccions parcials (33 escons) de la meitat de legislatura (midterm elections ), el Partit Republicà torna a tenir majoria al Senat (53 escons contra 44). D’aquesta manera, a partir de la inauguració del nou Congrés, al gener del 2015, serà el primer cop des del 2006 que els republicans controlen el Senat i la Cambra de Representants. El resultat és vist com un vot de càstig al president Obama, del Partit Demòcrata.
Crida de càrrecs electes de Catalunya a la comunitat internacional
En un document en cinc llengües, un centenar de càrrecs electes d’institucions de Catalunya, Espanya i la UE denuncien l’Estat espanyol com a responsable de vulnerar el dret dels catalans a decidir democràticament el seu futur. El document sol·licita a les Nacions Unides, al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, al Consell Europeu i a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) que actuïn per fer possible el dret a decidir.
Dijous 6
Només tres peticions d’escolarització en castellà a Catalunya
El Ministeri d’Educació respon a una pregunta parlamentària d’UPyD i diu que només té confirmades tres peticions d’escolarització en castellà en un centre privat a Catalunya des que es va obrir el procés d’inscripció, segons permet la nova llei d’educació del Govern del PP (LOMCE). Al País Valencià hi ha vint-i-cinc sol·licituds, mentre que a les Balears en són tres.
Divendres 7
Colita i Jordi Savall rebutgen el Premio Nacional
Isabel Steva, nom de la fotògrafa catalana coneguda per Colita, rebutja el Premio Nacional de fotografia, que li havia atorgat el dia anterior el Ministeri de Cultura espanyol, dotat amb 30.000 euros. El 30 d’octubre el músic Jordi Savall també va rebutjar aquest premi en la modalitat de música. Ambdós argumenten el seu refús per la política cultural del Govern espanyol, que consideren perjudicial per als creadors i per a la difusió cultural. La fotògrafa fa referència, a més, al paper del ministre Wert en aquesta política.
Dissabte 8
Corea del Nord allibera dos presoners nord-americans
El Govern nord-coreà allibera dos ciutadans nord-americans detinguts des de feia dos anys i sis mesos, respectivament. Un dels alliberats és un missioner que residia al país des del 2012 acusat de promoure l’agitació contra el règim, i l’altre, sol·licitant d’asil, va ser acusat d’espionatge i de conspiració. És el tercer alliberament de nord-americans en dos mesos, fet que s’interpreta com un rentat d’imatge del règim, acusat de violacions dels drets humans.
Diumenge 9
Consulta sobre la independència de Catalunya
Votacions el 9-N en un dels centres escolars de la ciutat de Lleida
© Josep Ma. Cúrria / Assablea.cat
Els ciutadans de Catalunya més grans de 16 anys emeten en diferents locals de la Generalitat (majoritàriament centres públics d’ensenyament) el seu vot en la consulta organitzada per la Generalitat sobre la indepedència de Catalunya. Les persones que participen en el procés de participació ciutadana, impugnat pel Govern de l’Estat i suspès pel Tribunal Constitucional, responen a una doble pregunta “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” I, en cas afirmatiu, “Vol que aquest Estat sigui independent?”. La consulta es realitza sense campanya informativa prèvia als mitjans públics i sota l’amenaça de la delegada del Govern central, María de los Llanos de Luna, que adverteix per carta als directors d’escoles i d’instituts que la participació en la consulta pot ser constitutiva de delicte. Per tal d’evitar que les instàncies judicials intervinguin la consulta, la Generalitat fa una crida per a reclutar voluntaris que duguin a terme els tràmits de la votació, a la qual responen més de 40.000 persones. Durant tot el dia, el web de la Generalitat, i també els telèfons de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència reben una allau de ciberatacs, i dos dies més tard, experts en seguretat informàtica sostenen que aquests atacs han estat amb una probabilitat molt elevada duts a terme per hackers professionals coordinats i pagats per alguna organització. La consulta és també supervisada per un grup d’observadors internacionals. El cap d’aquests observadors, el diputat conservador escocès Ian Duncan, remarca l’absència d’incidents i el civisme amb què s’ha dut a terme. Els principals mitjans internacionals situen en primera plana el 9-N, i en destaquen la gran participació malgrat tractar-se d’una votació simbòlica i la negativa del Govern espanyol a modificar la seva posició. Les votacions continuen fins el dia 25 en alguns punts. El dia 1 de desembre la vicepresidenta del Govern fa públics els resultats definitius: 2.344.828 vots emesos, dels quals 1.897.274 corresponen al sí-sí (vots favorables a la independència, 88,91%), 232.848 al sí-no (10,02%), 22.755 al sí-en blanc (0,97%), 105.245 al no (4,49%), 13.201 als vots en blanc (0,56%) i 71.923 a d’altres (3,065%).
Dilluns 10
Commemoració dels 25 anys de la caiguda del mur de Berlín
Concert i focs d’artifici davant la Porta de Brandenburg per a celebrar el 25è aniversari de la caiguda del mur
© Kulturprojekte Berlin / Hamish Appleby
Centenars de milers de persones assisteixen a la festa commemorativa dels 25 anys de l’enderrocament del mur de Berlín, un dels símbols de la Guerra Freda que va mantenir Alemanya dividida en dos durant 28 anys. A l’acte principal, celebrat davant la Porta de Brandenburg, hi assisteixen alguns dels protagonistes d’aleshores, com l’expresident soviètic Mikhaïl Gorbatxov, l’exlíder sindical polonès Lech Wałe¸sa i l’actual president del Bundestag, Joachim Gauck.
Atac de gossos salvatges a ovelles al Segrià
Un grup de gossos salvatges ataquen una granja de Seròs, al Segrià, i maten dues ovelles. És el segon d’aquests atacs per una bandada de gossos assilvestrats que ronden per la comarca. En el primer atac, el dia 5, les ovelles mortes van ser més d’un centenar. En el tercer atac, el dia 20, només aconsegueixen ferir una ovella i, el dia 24, els agents rurals capturen amb trampes tres dels gossos, dos dels quals moren. El 15 de novembre es localitza un cau amb cinc cadells, que són donats en adopció. En total, són més de 200 les ovelles víctimes d’aquests gossos.
Dimarts 11
Se celebra la cimera Àsia-Pacífic
Els dies 11 i 12 de novembre se celebra a Pequín la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), en la qual participen els 21 estats membres. Entre les resolucions destaca la iniciativa xinesa de crear una gran àrea de lliure comerç, a la qual s’oposa la dels Estats Units, que en proposa una altra amb 12 membres sense la Xina. El dia 12, d’altra banda, els líders d’ambdós països, Barack Obama i Xi Jinping, signen un acord qualificat d’“històric” pel qual es comprometen a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Anul·lada una multa per les emissions de TV3 al País Valencià
El Tribunal Suprem anul·la la sanció imposada el 2008 pel Govern valencià a la Fundació Ramon Muntaner pels repetidors que enviaven el senyal de TV3 al País Valencià. El 2012 la mateixa instància ja va anul·lar una altra multa similar imposada per l’aleshores president Francesc Camps contra Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Aquestes anul·lacions no pressuposen el retorn dels imports de les multes ni que TVC es pugui tornar a veure al País Valencià. D’altra banda, ACPV inicia una campanya de micromecenatge per a poder pagar la multa de 45.000 euros del Ministeri d’Indústria per emetre Catalunya Ràdio.
Dimecres 12
La Interpol demana la detenció del polític Rodolfo Martín Villa
Seguint l’ordre de la jutgessa argentina María Servini, la secció argentina de la Interpol demana a la policia espanyola la detenció preventiva de José Utrera Molina i de Rodolfo Martín Villa, el primer, alt funcionari, i el segon, exministre franquista, i de 18 persones més relacionades amb la dictadura. Servini, que investiga els crims del franquisme, els imputa en la causa i en sol·licita l’extradició per a interrogar-los. L’endemà, Martín Villa, acusat de la mort de cinc treballadors a Vitòria el 1976 quan era ministre de Relacions Sindicals, demana declarar davant la jutgessa argentina. El dia 19, el ministre espanyol de Justícia assegura que la Interpol ha retirat la demanda de detenció.
Primer aterratge d’un giny espacial sobre un cometa
El robot Philae, transportat per la sonda espacial Rosetta, de l’Agència Espacial Europea, duu a terme l’aterratge sobre el cometa 67P/Txuriúmov-Guerassimenko, situat a 550 milions de quilòmetres de la Terra, entre Mart i Saturn. La missió, que té com a objectiu obtenir dades sobre l’origen de l’Univers i de la Terra, va començar el 2004, any que la sonda es va enlairar des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, en un coet Ariane 5 . El centre d’operacions és situat a Darmstadt, i la missió del Philae es preveu que funcioni a ple rendiment cinc dies, gràcies a unes bateries, i parcialment tres mesos, amb l’ajuda de panells solars.
Dijous 13
Comença el judici contra Santiago Calatrava
S’inicia a Venècia el judici contra Santiago Calatrava. El fiscal del Tribunal de Comptes regional acusa l’arquitecte valencià d’inflar costos i d’errors de disseny en la construcció del pont de la Constitució d’aquesta ciutat. Dos dies després, en un altre cas que també afecta Calatrava, un jutge de Castelló resol arxivar la causa contra ell i antics alts càrrecs de la Generalitat Valenciana pel cas de la construcció del Centre de Convencions de Castelló, perquè, segons el magistrat, el malbaratament no és constitutiu de delicte si no es prova la desviació de fons, decisió contra la qual Esquerra Unida anuncia un recurs.
Divendres 14
Es presenta la traducció anglesa d’Incerta glòria
A la British Library de Londres es presenta Uncertain Glory, la versió en anglès a càrrec de Peter Bush i on participa també l’historiador Paul Preston, de la novel·la de Joan Sales Incerta glòria, obra sobre la Guerra Civil Espanyola publicada en una primera versió censurada el 1956. Tot i que no és la primera traducció a l’anglès, la publicació per una editorial important (MacLehose) i les crítiques elogioses en importants mitjans britànics fan d’aquesta traducció una fita important de la projecció internacional de la cultura catalana.
Dissabte 15
Incident a les Canàries entre l’Armada espanyola i Greenpeace
Una activista de l’organització ecologista Greenpeace resulta ferida per l’atac d’una llanxa de l’exèrcit espanyol durant una protesta contra les prospeccions petrolieres. El president canari, Paulino Rivero, culpa públicament el Govern espanyol de l’incident. El conflicte es va iniciar a l’agost amb l’autorització del Govern espanyol de dur a terme prospeccions en aigües de l’arxipèlag. En resposta, el president Rivero anuncia el 2 d’octubre la celebració d’una consulta sobre aquestes activitats el 23 de novembre, però és suspesa pel Tribunal Constitucional després que el Govern espanyol hi recorri en contra.
Pablo Iglesias, elegit secretari general de Podem
Pablo Iglesias és escollit nou secretari general de Podem
© Podemos
El líder del partit de l’esquerra alternativa Podem, Pablo Iglesias, és elegit per una àmplia majoria secretari general de la formació. Iglesias obté 95.331 vots dels 107.488 emesos, i derrota clarament 72 aspirants més. A l’acte, celebrat a Madrid, hi assisteix el líder del partit d’esquerra radical grec Syriza, Alexis Tsipras.
Diumenge 16
Se celebra el G-20
A la ciutat australiana de Brisbane té lloc, els dies 15 i 16, la trobada anual del G-20, que reuneix 19 estats a més dels de la Unió Europea (un terç de la població i més del 80% del PIB mundials). A banda de posar l’accent en el creixement econòmic, hi ha moments d’una certa tensió quan el president dels Estats Units, Barack Obama, es refereix indirectament a les amenaces de la Xina als seus veïns, amb els quals manté disputes territorials. El president rus, Vladímir Putin, que marxa abans de la cloenda, també és objecte de crítiques pel conflicte d’Ucraïna.
Josep Lluís Núñez ingressa a la presó
L’expresident del Futbol Club Barcelona Josep Lluís Núñez ingressa a la presó de Quatre Camins, juntament amb el seu fill Josep Lluís. Ambdós estan condemnats a dos anys i dos mesos de presó per haver subornat funcionaris d’Hisenda. També compleixen penes de presó per estar implicats en la trama que va organitzar els suborns l’exinspector en cap d’Hisenda a Catalunya, Josep M. Huguet, i l’advocat Juan José Folchi. El 24 de desembre, Núñez i el seu fill surten de la presó en aconseguir el tercer grau penitenciari.
Dilluns 17
Una dona és assassinada en un nou cas de violència de gènere
Una dona mor assassinada a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) presumptament pel seu marit, el qual és detingut el mateix dia. Amb aquesta víctima, ja són 12 les dones mortes a mans dels marits o companys des que ha començat l’any a Catalunya. El dia 25, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, es fan públiques unes dades segons les quals el nombre de víctimes mortals a conseqüència d’aquesta classe de violència és la més alta dels darrers quatre anys, i unes 12.000 dones han hagut de ser ateses per la mateixa causa.
Dimarts 18
Assassinats quatre israelians en una sinagoga
Dos homes armats irrompen en una sinagoga de Jerusalem Est i maten quatre persones de religió jueva que hi pregaven i en fereixen sis més. Els terroristes, palestins de Jerusalem Est, també són abatuts. L’atemptat s’emmarca en la disputa pel lloc sagrat anomenat Al-Haram aix-Xarif pels musulmans i Har haBayit (‘mont del temple’) pels jueus. Tot i que ambdues religions el reivindiquen, tradicionalment havia estat lloc de culte exclusiu dels musulmans. En els mesos precedents, però, els jueus havien exigit el dret a pregar-hi, a la qual cosa els musulmans es neguen en rodó, i aquesta reivindicació és l’origen d’una sèrie d’enfrontaments que deixen més de 20 morts. L’atemptat, reivindicat pel Front Popular d’Alliberament de Palestina, és condemnat pel Govern israelià, els Estats Units i també pel president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs.
Dimecres 19
El Tribunal Constitucional suspèn la llei catalana contra la fracturació hidràulica
El Tribunal Constitucional admet a tràmit un recurs presentat pel Consell de Ministres contra la llei del Parlament de Catalunya del febrer que prohibeix el mètode d’extracció de gas conegut com fracking o fracturació hidràulica. Tot i que la llei no és anul·lada, l’admissió a tràmit en comporta la suspensió. La Generalitat anuncia tot seguit que mantindrà la prohibició i que buscaran els instruments necessaris perquè no s’apliqui. El Govern espanyol havia recorregut anteriorment contra la prohibició a Navarra i la Rioja, on el Constitucional va sentenciar a favor del Govern central.
El Tribunal Suprem avala el català com a llengua vehicular a les escoles
El Tribunal Suprem rebutja un recurs de l’associació Impulso Ciudadano que pretén qüestionar la norma catalana que fa del català llengua vehicular a les escoles. El Tribunal estima que el decret 155/2010, que estableix que el català sigui la llengua d’ús habitual a les escoles, no exclou el castellà i no és anticonstitucional. L’endemà (20 de novembre) el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs de la Generalitat contra el decret que l’obliga a pagar l’escolarització en castellà.
Dijous 20
L’alcalde de Barcelona es querella contra El Mundo
Un jutjat de Madrid admet a tràmit la querella presentada per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, contra dos periodistes del diari El Mundo per un presumpte delicte de calúmnies. Al mes d’octubre el diari madrileny va publicar una informació sobre un suposat compte de Trias en un banc suís, informacions que l’alcalde va negar rotundament i que l’entitat també va desmentir. Trias també demana per aquest cas la dimissió del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, el qual, segons l’alcalde, va donar per certa la informació. El 24 de desembre la fiscalia anticorrupció desetima el cas contra Trias per falta de proves.
Divendres 21
Detingut l’exprimer ministre portuguès José Sócrates
José Sócrates, cap de govern de Portugal els anys 2005-2011, és detingut acusat de frau fiscal, blanqueig de capital i corrupció. Després de quatre dies d’interrogatori, el jutge decreta presó preventiva per a ell i dos presumptes còmplices. Sócrates va aixecar sospites després de perdre el càrrec, quan va començar a portar un tren de vida de gran dispendi, sense que se li conegués cap activitat remunerada, i també pels freqüents viatges a París del seu xofer, en els quals, segons diverses fonts, desplaçava grans quantitats de diners.
La Fiscalia de l’Estat es querella contra Artur Mas pel 9-N
El fiscal superior de Catalunya presenta una querella contra el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, pels delictes de desobediència, malversació, prevaricació i usurpació de funcions a causa de la celebració de la consulta del 9 de novembre. També hi estan incloses la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. La iniciativa de la querella va partir del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, que va traslladar-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest tribunal, després d’una resistència inicial, accedeix que el magistrat José Francisco Valls estudiï l’admissió de la querella a tràmit o no. A banda d’aquesta querella, el 9-N n’acumula 6 més, i 25 denúncies a càrrec d’organitzacions diverses, com ara la de la ultradretana Manos Limpias.
Dissabte 22
El grup terrorista Al-Xabab assassina 28 persones a Kenya
El grup terrorista islàmic Al-Xabab, d’origen somali però molt actiu a Kenya, atura en una emboscada en una zona pròxima a Somàlia un autobús i en fa baixar els passatgers, 28 dels quals, no musulmans, assassina perquè no saben recitar un versicle de l’Alcorà. L’organització declara que l’atemptat és una resposta a les darreres operacions antiterroristes a Mombassa, a la costa sud de Kenya. El 2 de desembre, Al-Xabab mata 36 treballadors no musulmans en una mina propera a Somàlia com a resposta a les operacions de càstig kenyanes.
Diumenge 23
Acaba la segona edició de les jornades Plaça del Llibre
Entre el 20 i el 23 de novembre se celebra a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València la segona edició de les jornades Plaça del Llibre. L’objectiu és consolidar una fira editorial en català a València. Hi participen 60 escriptors, 12 editorials i 600 escolars, i s’hi lliuren els primers premis Plaça del Llibre als escriptors valencians Joan Francesc Mira a la trajectòria i Josep Lozano i Lerma a la divulgació de la literatura en valencià.
Lewis Hamilton guanya el Campionat del Món de fórmula 1
El pilot britànic Lewis Hamilton, de l’escuderia Mercedes, guanya al circuit d’Abú Dabí el Campionat del Món de fórmula 1. És el segon cop que Hamilton guanya el trofeu, que ja va aconseguir el 2008.
Dilluns 24
Un museu suís accepta en el seu fons obres d’art decomissades pel règim nazi
El Museu d’Art de Berna anuncia que accepta la col·lecció de centenars d’obres d’art valorada en més de mil milions d’euros que li ha llegat Cornelius Gurlitt. Mort al mes de maig, Gurlitt era fill del marxant d’art personal d’Adolf Hitler i va rebre del seu pare aquestes obres, que el règim havia expropiat als seus propietaris jueus o bé confiscat a museus perquè eren “art degenerat”. El museu també anuncia que retornarà les obres a les persones que demostrin ser-ne els legítims propietaris, i també als seus descendents.
Detinguts quatre integrants d’una trama de pederàstia a Granada
La Policia Nacional deté a Granada quatre capellans i un seglar com a presumptes membres d’una xarxa de pederàstia coneguda amb el nom de “clan dels Romanones”, formada per una desena de capellans i alguns seglars, que captaven joves amb l’excusa de formar escolanets, als quals sotmetien a abusos sexuals. Un dels nois va denunciar el cas en una carta al papa Francesc, i aquest li va respondre demanant-li perdó a l’agost. Els capellans detinguts són apartats del seu ministeri, però el cap de la trama evita el dia 26 anar a la presó pagant una fiança de 10.000 euros. L’arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, demana perdó públicament i aparta cautelarment els tres sacerdots de les seves funcions, però rep dures crítiques del Vaticà per haver actuat tard i sense prou determinació.
Dimiteix el secretari de Defensa nord-americà
El president Obama anuncia la dimissió del secretari de Defensa Chuk Hagel, després de dos anys escassos en el càrrec. Tot i que no es dóna cap motiu, s’apunta que la dimissió és deguda al sorgiment i l’avenç inesperat de l’Estat Islàmic a l’Orient Mitjà. El 5 de desembre Obama nomena Ashton Carter, vicesecretari de Defensa entre el 2011 i el 2013, com a substitut de Hagel.
Dimarts 25
Aldarulls als Estats Units per motius racials
L’exculpació d’un policia blanc que va matar un jove negre de 18 anys a la ciutat de Ferguson (Missouri) el 9 d’agost desperta una onada de protestes, algunes de les quals degeneren en violència a la mateixa ciutat i en d’altres dels Estats Units. El jurat popular, format per 12 ciutadans triats a l’atzar (nou dels quals eren blancs i tres, negres) dictamina no portar l’agent a judici, i es decanta per la versió de l’agent, que assegura que va actuar en defensa pròpia, i descarta la de l’amic de la víctima que l’acompanyava, totalment divergent. L’advocat de la família de la víctima anuncia un recurs al veredicte. Per la seva banda, el Departament de Justícia Federal investiga la policia per indicis de discriminació racial i violació de drets.
França aprova una nova divisió territorial
Per 277 vots a favor i 253 en contra l’Assemblea Nacional valida una nova divisió territorial. En la nova ordenació, les regions metropolitanes passen de vint-i-dues a tretze, i es preveu que entri en vigor l’any 2016. Pel que fa a la Catalunya del Nord, l’actual Llenguadoc-Rosselló es fusiona amb el Migdia-Pirineus, i la capital passa de Montpeller a Tolosa.
Artur Mas presenta la seva proposta pel dret a decidir i la independència
El president Artur Mas presenta davant de 3.000 persones la seva proposta del procés després del 9-N
© Premsa Generalitat de Catalunya / Jordi Bedmar
Davant més de 3.000 persones, el president Mas presenta a l’Auditori Fòrum (Barcelona) la seva proposta del procés després del 9-N, que consisteix en la convocatòria d’eleccions plebiscitàries amb la condició i l’objectiu de fer una consulta legal. Segons el seu pla, les eleccions s’haurien de celebrar properament i, en cas que les forces favorables a la independència hi obtinguessin majoria absoluta, la legislatura tindria un límit màxim de 18 mesos, durant els quals s’obririen negociacions per a acordar la constitució d’un nou Estat i posar-ne les bases, al mateix temps que es garantirien la continuïtat de l’administració i dels serveis públics. En acabar la legislatura, s’haurien de celebrar eleccions constituents i, alhora, un referèndum vinculant sobre la independència. Per a les eleccions plebiscitàries, el president Mas proposa una llista pro independència formada a parts iguals per societat civil i partits polítics, en la qual els càrrecs (inclòs ell mateix) s’haurien de comprometre a no repetir mandat, i es mostra disposat a no encapçalar la llista si així ho decideixen les forces que han de formar-la.
S’atorguen els premis Butaca
Se celebra la vintena edició dels premis Butaca, un dels guardons més importants del teatre català, en els quals els premiats són votats pels espectadors. Enguany, entre d’altres, destaquen L’orfe del clan dels Zhao, dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per Julio Manrique (millors muntatge, director i actor principal); Clara Segura (millor actriu); Sílvia Pérez Cruz (millor composició musical), i el premi a la trajectòria a l’actriu Rosa Novell.
El papa denuncia al Parlament Europeu l’Europa “envellida”
En la primera visita d’un pontífex al Parlament Europeu des del 1988, el papa Francesc denuncia a la cambra de la Unió Europea el que segons ell és una Europa “envellida”, incapaç de respondre als reptes globals com li correspondria i bloquejada pels interessos egoistes dels seus membres, la burocràcia i l’adoració de l’ídol dels diners. Francesc també assenyala la manca de tolerància i fa una crida perquè els estats es coordinin per evitar que la Mediterrània es converteixi en un vast cementiri, en referència als centenars d’immigrants que moren quan intenten accedir a Europa.
Dimecres 26
Dimiteix la ministra de Sanitat espanyola
La ministra de Sanitat espanyola, Ana Mato, presenta la dimissió després que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz consideri que es va beneficiar dels presumptes delictes del seu exmarit, antic alcalde del PP a la localitat de Pozuelo de Alarcón, implicat en la “trama Gürtel”. L’actuació de Mato va ser molt qüestionada en el cas de la sanitària Teresa Romero, infectada pel virus de l’Ebola, i va ser apartada de la gestió del cas. El 3 de novembre el portaveu del Govern espanyol, Alfonso Alonso, substitueix Mato, i el 16 de desembre el diputat per Múrcia Rafael Hernando assumeix el càrrec de portaveu.
Dijous 27
Refusada la moció de censura contra Jean-Claude Juncker al Parlament Europeu
Amb 461 vots en contra, 101 a favor i 88 abstencions, el Parlament Europeu rebutja la moció de censura contra el nou president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en el cas anomenat “LuxLeaks”. La moció, plantejada pels diputats euròfobs i d’extrema dreta liderats pel líder de l’UKIP, el britànic Nigel Farage, es basa en una sèrie d’informes que mostren com diverses multinacionals, com ara Apple, Ikea, Pepsi, Amazon, JP Morgan i Deutsche Bank, van domiciliar les filials a Luxemburg per tal d’evadir impostos sistemàticament entre el 2002 i el 2012, quan Juncker era primer ministre d’aquest Estat. Juncker respon que, tot i ser criticables, es tractava de pràctiques totalment legals. Donen suport a Juncker els conservadors, els socialistes i els liberals, mentre que les esquerres, que havien criticat Juncker, no volen situar-se al costat de l’extrema dreta.
L’OPEP acorda no reduir la producció de cru
La cimera de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que se celebra a Viena, decideix no disminuir la producció de petroli cru. Aquesta resolució, a la qual s’oposen països com Nigèria i Veneçuela, però que té el suport del principal membre de l’organització, l’Aràbia Saudita, s’interpreta com una guerra de preus entre els productors tradicionals i els que han sorgit arran de les noves tècniques d’explotació, com ara el fracking . Les setmanes següents té lloc la baixada més gran dels preus des del 2010.
Parlem comença a operar
L’operador de serveis de telefonia i internet per a particulars i empreses Parlem inicia l’activitat. Centrat en el mercat català i amb el català com a llengua principal, funciona de moment amb la xarxa d’Orange, té la seu al districte 22@ de Barcelona i el centre de dades a l’Hospitalet de Llobregat. És participat per la societat d’inversió Ona Capital (de la família Font, propietària de Bon Preu, i la família Carandell), FonYou Telecom i el grup MasMóvil Ibercom.
Divendres 28
El papa visita Turquia
Entre els dies 28 i 30 de novembre el papa Francesc fa una visita apostòlica a Turquia. És només la quarta vegada que un papa fa un viatge oficial a Turquia, i es considera d’un alt contingut simbòlic, atès que només hi ha uns 120.000 cristians en una població de més de 80 milions, majoritàriament musulmans, des que els darrers anys ha mostrat un fort viratge cap a l’islam, protagonitzat pel president Recep Tayyip Erdoğan. Entre els moments més destacats del viatge hi ha la visita a Santa Sofia, originalment una església ortodoxa, convertida en mesquita i finalment en museu; la visita a la Mesquita Blava en companyia del gran muftí d’Istanbul, la principal autoritat religiosa de Turquia, i la trobada amb Bartomeu, el cap de l’Església Ortodoxa a Turquia. En totes les intervencions Francesc insisteix en el diàleg interreligiós, que considera essencial per a posar fi als sagnants conflictes de l’Orient Mitjà.
Dissabte 29
Un jutge absol Hosni Mubàrak de les morts del 2011
Hosni Mubàrak, president d’Egipte durant trenta anys (1981-2011), és absolt dels càrrecs que el responsabilitzaven de centenars de morts durant la Primavera Àrab, la revolta que va acabar amb el seu enderrocament al febrer del 2011. El judici contra Mubàrak va començar al mes d’agost d’aquest any, però va seguir un curs accidentat. Confinat a arrest domiciliari des de l’agost del 2013, al maig del 2014 va ser declarat culpable d’apropiació fraudulenta de fons públics i condemnat a tres anys de presó. La sentència del 29 de novembre, a més d’absoldre’l de la mort de manifestants, també el declara no culpable en un cas d’exportació de gas a Israel.
Dimiteix la vocal del CGPJ Mercè Pigem
Mercè Pigem, vocal proposada per CiU al Consell General del Poder Judicial, dimiteix del càrrec després que en un control policial li fossin trobats 9.500 euros quan sortia d’Andorra. Tot i que portar aquesta quantitat en metàl·lic sense declarar des del Principat és legal, la seva germana, que l’acompanyava, superava de poc el límit. El president de l’organisme li demana que dimiteixi per motius d’exemplaritat, malgrat no haver comès cap infracció.
Acaba el Gran Recapte del 2014
El Gran Recapte del 2014 aconsegueix un any més el seu objectiu, enguany fixat a recollir 4.000 tones d’aliments
© Xavier Roma /Banc dels aliments
En el tancament de la sisena edició del Gran Recapte d’Aliments, que es fa els dies 28 i 29 de novembre, els més de 20.000 voluntaris situats en més de 2.000 supermercats i mercats de tot Catalunya aconsegueixen el seu objectiu: recollir més de 4.000 tones d’aliments. El Gran Recapte és una iniciativa que s’organitza des del 2009 i es destina a persones i famílies que, a causa de la pobresa, tenen dificultats per a aconseguir aliments de primera necessitat i tenir els mínims alimentaris coberts; és organitzat pel Banc dels Aliments.
Diumenge 30
Es presenta un nou partit d’esquerres sobiranista
MES, acrònim de Moviment d’Esquerres, es presenta oficialment en un acte al Casinet d’Hostafrancs. MES és encapçalat per antics alts càrrecs i militants del PSC descontents per l’actual deriva del partit, que consideren que ha perdut els referents catalanistes, i aposten per la construcció d’un Estat català independent. Entre els impulsors més destacats hi ha Ernest Maragall, que va crear Nova Esquerra, Marina Geli, Montserrat Tura, Antoni Castells, Jordi Martí i Pia Bosch.
Les pluges torrencials provoquen greus danys a Catalunya
Una llevantada que provoca grans precipitacions els dies 29 i 30 causa grans destrosses en molts punts de Catalunya, molt especialment a les comarques gironines com l’Empordà, mentre que a l’extrem sud, a la zona dels ports de Beseit, es recullen quantitats d’aigua mai registrades ( més de 400 litres en tres dies). A l’Empordà nombroses carreteres són impracticables i a Figueres s’enfonsa un tram de la rambla. A Girona el túnel de l’estació del TGV es torna a inundar, cosa que provoca les protestes del Govern català després de les inundacions de l’octubre. A la Catalunya del Nord també es produeixen greus inundacions, i a la façana marítima unes 300 persones han de ser desallotjades.