Diumenge 1
Eleccions al Parlament de Turquia
El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), del president Recep Tayyip Erdoğan, guanya per majoria absoluta (316 escons sobre 550) les eleccions al Parlament de Turquia. En les eleccions anteriors, celebrades el 7 de juny, l'AKP va perdre la majoria absoluta per primer cop en tretze anys. El 21 d'agost, esgotats els intents de formar govern, Erdoğan va convocar eleccions anticipades. La recuperació de la majoria absoluta consolida la figura del president.
Diada castellera de Tots Sants
Els Castellers de Vilafranca triomfen en la diada castellera de Tots Sants celebrada a la seva ciutat. La colla local descarrega el 3 de 10 amb folre i manilles i el 2 de 8 net, que, amb el 3 de 9 amb folre i agulla i el pilar de 8, fan de la diada d'enguany la millor de la història. També hi participen els Capgrossos de Mataró (4 de 9 amb folre, 3 de 9 amb folre, 5 de 8), els Castellers de Sants (3 de 9 amb folre, 2 de 9 amb folre i manilles, 4 de 9 amb folre) i els Xiquets de Tarragona (3 de 9 amb folre, 2 de 9 amb folre i manilles).
Dilluns 2
Detingut un religiós espanyol per robatori de documents al Vaticà
El sacerdot espanyol Lucio Ángel Vallejo Balda és detingut per haver sostret i divulgat documents reservats, presumptament amb la col·laboració de la seglar italiana Francesca Chaouqui. En 2011-13 Vallejo Balda va ser secretari de la prefectura per als afers econòmics de la Santa Seu, i el 2013 el papa Francesc el va designar secretari de la Comissió per a la Reforma de les Finances del Vaticà. El dia 8 el papa es compromet en l'àngelus del migdia a continuar amb les reformes a l'Església malgrat l'anomenat "cas Vatileaks 2".
Acord perquè una multinacional xinesa controli el RCD Espanyol
Els expresidents del Reial Club Esportiu Espanyol Daniel Sánchez Llibre i Ramon Condal arriben a un acord per a vendre la seva participació a la multinacional xinesa Rastar Group, fabricant de joguines electròniques. Les participacions de Sánchez Llibre i Condal sumen el 45,1% del capital del club, la qual cosa dóna a Rastar el control de l'Espanyol.
Dimarts 3
Quatre morts a Agramunt en desbordar-se el Sió
Quatre persones moren en una residència de gent gran a Agramunt (Urgell) a causa d'una inundació provocada pel desbordament del Sió. Les quatre persones formaven part d'un grup de nou persones que en aquell moment es trobaven en un semisoterrani de l'edifici. Cinc més són rescatades pels bombers. El centre es va construir el 2005 i tenia tots els permisos en regla.
Dimecres 4
Dimissió del primer ministre romanès
El primer ministre romanès, Victor Ponta, dimiteix el càrrec després de les manifestacions de milers de persones els dies anteriors. El motiu immediat és l'incendi en una discoteca de Bucarest el 30 d'octubre, en el qual van morir 32 persones. No obstant això, els manifestants protestaven contra la corrupció del Govern. És la primera vegada que un primer ministre de Romania en el càrrec és sotmès a judici (des del 21 de setembre) per frau, evasió fiscal i blanqueig de capitals.
Dijous 5
Alcarràs instal·la càmeres de seguretat a les explotacions agrícoles
Comença la instal·lació de càmeres de seguretat als camps del municipi d'Alcarràs (Segrià). Al setembre el ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat aquesta mesura amb la finalitat de posar fi als freqüents robatoris de collites i de material agrícola. El sistema de càmeres està connectat a les dependències de la policia local i permet controlar els vehicles que circulen per la zona.
Divendres 6
Condemnat l'exalcalde de Lloret de Mar
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna l'exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo a nou anys i mig d'inhabilitació per suborn i prevaricació i una multa de 450.000 euros. En l'anomenat "cas Clotilde", Crespo va ser acusat d'acceptar suborns d'un empresari rus a canvi d'un tracte de favor en un projecte urbanístic quan era alcalde. El tribunal també dicta condemnes per a l'empresari i l'exregidor d'Urbanisme. El mateix dia, CDC anuncia que Crespo ha deixat de ser militant del partit.
Nomenament del nou arquebisbe de Barcelona
El papa Francesc nomena Joan Josep Omella, fins ara bisbe de Logronyo, arquebisbe de Barcelona en substitució de Lluís Martínez i Sistach. Aquest va demanar-ne el relleu, tal com estipula la normativa del dret canònic, a l'abril del 2012, en complir 75 anys, però la designació del seu successor es va posposar més de dos anys. El 26 de desembre té lloc la presa de possessió de l'arquebisbe Omella.
Dissabte 7
Trobada històrica entre els presidents de la Xina i de Taiwan
Els dos màxims líders de la Xina i Taiwan es troben per primer cop des del 1949. La trobada té lloc a Singapur, i el president xinès, Xi Jinping, i el taiwanès, Ma Ying-jeou, posen l'èmfasi en la intensificació de les relacions mútues, sobretot econòmiques, però no fan referències directes a les reivindicacions territorials de la Xina sobre Taiwan, que considera que ha de ser reincorporada.
Neix Demòcrates de Catalunya
A l'Auditori de Cornellà de Llobregat se celebra el congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya, format per antics membres d'Unió Democràtica de Catalunya escindits per la posició contrària a la independència de Catalunya del líder d'aquest partit, Josep Antoni Duran i Lleida. Un dels impulsors més destacats de la nova formació, Antoni Castellà, demana la investidura d'Artur Mas, present a l'acte i ovacionat.
Diumenge 8
Commemoració dels 375 anys del tractat dels Pirineus
Convocades pel col·lectiu SEM, unes 2.500 persones participen a Perpinyà en la manifestació que commemora els 375 anys del tractat dels Pirineus. La manifestació coincideix amb la cloenda del Correllengua 2015. Els manifestants reivindiquen un estatut per a la Catalunya del Nord amb més competències i que el nom de la futura regió que uneix el Llenguadoc amb la del Migdia-Pirineus contingui la paraula català.
Acaba el conflicte de Valeo
Després d'arribar a un preacord amb la direcció, els treballadors de l'empresa de components d'automòbil Valeo desmunten el campament davant la fàbrica de Martorelles (Vallès Oriental), on han romàs durant més de tres mesos de vaga. El preacord preveu ajornar fins el 2017 el trasllat de la fàbrica a Saragossa, les prejubilacions i els trasllats voluntaris.
Dilluns 9
El Consell de Seguretat de l'ONU alerta sobre la violència a Burundi
El Consell de Seguretat de l'ONU aprova per unanimitat una resolució que insta a posar fi a l'escalada de violència a Burundi, que ha provocat uns 250 morts. Bèlgica fa una crida als seus ciutadans (els europeus amb més presència a Burundi) a repatriar-se, i la Unió Europea retorna els seus treballadors al país. Els enfrontaments van començar a l'abril, quan el president, Pierre Nkurunziza, va ser reelegit per tercer cop, obviant el límit constitucional de dos mandats.
Refusat l'ingrés de Kosovo a la UNESCO
La conferència general de la UNESCO celebrada a París rebutja la candidatura de Kosovo com a nou membre. Tot i la majoria favorable (92 vots per 50 i 29 abstencions), els estatuts requereixen una majoria de dos terços per a l'admissió de nous membres. A diferència de la quasi totalitat d'estats occidentals, Espanya hi vota en contra, junt amb Sèrbia i Rússia.
El Parlament de Catalunya aprova la resolució de l'inici de la desconnexió amb Espanya
El Parlament de Catalunya aprova la resolució d’inici de la desconnexió amb Espanya
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP i els contraris de la resta de les forces, el Parlament de Catalunya aprova la resolució d'inici del procés que ha de culminar amb la constitució d'un estat independent. La resolució parteix del que les dues forces consideren un mandat popular emanat del resultat de les eleccions del 27 de setembre. La resolució preveu un estat català en forma de república, l'autoritat sobirana del Parlament de Catalunya, la nosupeditació a les decisions dels òrgans de l'Estat espanyol i la disposició a negociar amb Espanya i la Unió Europea el nou estat, i insta el futur govern a impulsar de manera gradual les estructures d'estat. Finalment, incorpora una sèrie de mesures de tipus social. Cinc dies abans del ple, el PSC, Ciutadans i el PP havien demanat al Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'empara perquè no se celebrés el ple, petició que se'ls denega. A instàncies del recurs presentat pel Govern espanyol, el dia 11 el TC suspèn la resolució.
Dimiteix el màxim responsable del futbol alemany
El president de la Federació Alemanya de Futbol, Wolfgang Niersbach, dimiteix el càrrec. Amb aquesta mesura Niersbach afirma haver assumit la responsabilitat que li pertoca després que es descobrissin els suborns, per valor de 6,7 milions d'euros, que membres de la FIFA van acceptar per votar a favor de la candidatura d'Alemanya per al Campionat Mundial de futbol (2006).
Dimarts 10
La Fiscalia ordena als Mossos d'Esquadra actuar en cas de sedició
El fiscal en cap de l'Audiència Nacional envia una instrucció a les forces de seguretat perquè es preparin per fer complir els dictàmens judicials. A més de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, l'ordre s'adreça també als Mossos d'Esquadra, que haurien d'actuar en contra del Govern de la Generalitat en cas que el Tribunal Constitucional dictaminés que havia incorregut en pràctiques de sedició o rebel·lió.
Dimecres 11
El Parlament Europeu modifica la llei electoral
Per 315 vots a favor, 234 en contra i 55 abstencions, el Parlament Europeu aprova una modificació del sistema electoral per la qual es requereix entre un 3% i un 5% dels vots emesos en cada circumscripció electoral per a l'obtenció de representació. Aquesta mesura afectaria estats com Espanya o Alemanya, que no tenen establert aquest llindar, i podria deixar sense representació alguns partits petits. La decisió de l'Eurocambra ha de ser ratificada pels estats membres, i s'aplicaria el 2019.
L'Ajuntament de Barcelona crea una taula per a regular el top manta
El Govern municipal de Barcelona en Comú i el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya acorden constituir una Taula de Ciutat per a negociar amb representants del comerç, dels veïns i dels grups polítics, a més de la síndica de la ciutat i representants del col·lectiu manter, una solució sobre la regulació del top manta. La proposta arriba l'endemà d'una operació contra aquesta modalitat de venda ambulant al port de Barcelona. L'absència de detencions i requisició de materials porta alguns grups de l'oposició (PP i Ciutadans) a afirmar que l'operació ha estat filtrada. El dia 16 la policia municipal escorcolla dos pisos magatzem al barri de Sant Martí de Provençals des dels quals suposadament es distribueixen productes falsificats als manters que operen al centre de la ciutat.
Dijous 12
Atemptat de l'Estat Islàmic contra Hezbol·là a Beirut
Quaranta-tres persones moren i més de 200 resulten ferides a la capital del Líban, Beirut, en dos atemptats suïcides. Les explosions tenen lloc en un barri de majoria xiïta considerat feu de Hezbol·là, organització d'aquesta confessió musulmana i un dels principals actors en la política libanesa. Els atemptats, els pitjors al país des de la fi de la guerra civil (1990), són reivindicats per l'Estat Islàmic (sunnita) i condemnats per l'Iran, el principal suport de Hezbol·là, que, a més, és aliat del president sirià Baixar al-Assad contra l'Estat Islàmic.
Segon rebuig de la CUP a investir Artur Mas
El Parlament de Catalunya torna a votar en contra de la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya per 73 vots en contra de totes les forces llevat de Junts pel Sí (JxS), que hi vota a favor (62), resultat idèntic a la primera votació del 10 de novembre, bé que en aquesta segona ocasió només hauria calgut una majoria simple. És el primer cop que un president de la Generalitat no és investit en segona votació. La CUP emplaça JxS a seguir negociant. La data límit és el 10 de gener. L'Assemblea Nacional Catalana convoca una manifestació per al dia 22 en què exigeix l'acord de les dues forces per a formar govern. El dia 29, la CUP celebra una assemblea a Manresa en la qual la majoria vota per seguir negociant.
Divendres 13
L'oposició democràtica guanya les eleccions a Myanmar
La Lliga Nacional Democràtica (LND), liderada per l'activista i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, guanya clarament les primeres eleccions lliures a Myanmar en vint-i-cinc anys. Tot i haver obtingut més de dos terços dels escons i que en les eleccions s'han produït relativament poques irregularitats, el nou Parlament no podrà fer grans canvis de manera immediata, ja que els militars, amb una quarta part dels escons reservats, encara hi tenen una gran influència. A més, la Constitució conté una clàusula que impossibilita ocupar la presidència a persones amb fills o cònjuges de nacionalitat estrangera, com és el cas de Suu Kyi, i el Parlament tampoc pot canviar la Constitució.
Un dron mata un conegut terrorista de l'Estat Islàmic
Mohammed Emwazi, més conegut com Jihadi John, mor en un atac d'un dron nord-americà. Emwazi, nascut a Kuwait però format a la Gran Bretanya, va començar la militància gihadista activa cap al 2009. El 2013 es va reportar la seva presència a Síria. Va ser identificat com l'encaputxat que des de l'agost del 2014 apareixia en vídeos difosos per l'Estat Islàmic en què decapitava 6 ostatges.
Més de cent morts en set atemptats simultanis a París
Entre les 21.20 i les 21.40 hores es produeixen a París sis atemptats en establiments públics que fan un total de 130 víctimes mortals i en els quals moren 7 terroristes. El primer és a l'Stade de France durant el partit de futbol amistós entre França i Alemanya quan la policia intercepta un home carregat amb explosius que fa detonar amb el resultat de 2 morts (un dels quals és ell mateix) i 1 ferit. Dos terroristes més s'immolen en les proximitats de l'estadi. Des de les 21.25 els terroristes disparen indiscriminadament en tres restaurants i en un quart s'immola un altre terrorista. En aquests atacs hi ha 40 morts, amb prop d'una desena de ferits en estat crític. El darrer atemptat es produeix enmig d'una actuació a la sala de concerts Bataclan amb el local totalment ple, quan tres o quatre terroristes obren foc sobre el públic, maten 89 persones i deixen un centenar de ferits molt greus. Tres dels atacants, assetjats per la policia, moren a causa de les bombes que fan explotar. El president François Hollande, que es troba a l'Stade de France quan es produeix l'atemptat, és evacuat en helicòpter. El mateix dia declara l'estat d'emergència, que el 19 de novembre l'Assemblea Nacional acorda allargar tres mesos. L'atemptat és reivindicat per l'Estat Islàmic com a represàlia per l'ofensiva francesa aèria a Síria.
Cimera de premis Nobel de la pau a Barcelona
A Barcelona té lloc la XV cimera mundial de premis Nobel de la pau. Entre d'altres, hi participen els guardonats amb el Nobel de la pau Óscar Arias Sánchez, Frederik Willem de Klerk, la doctora Shirin Ebadi, Tawakul Karman, lord David Trimble i Lech Wałęsa. Les intervencions se centren en els refugiats de conflictes bèl·lics com el de Síria. Diversos participants fan una crida a reduir la despesa militar dels estats i fins i tot a abolir els exèrcits. En el parlament de benvinguda, el president en funcions Artur Mas esmenta el procés català com a exemple de moviment pacífic i cívic per a aconseguir objectius polítics. Aquesta cimera, que se celebra anualment des de l'any 1999, és una iniciativa de la Fundació Gorbatxov.
Rússia, suspesa provisionalment de les competicions d'atletisme per dopatge
La Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) suspèn provisionalment per 22 vots a 1 la Federació Russa d'Atletisme de totes les competicions internacionals, incloent-hi els Jocs Olímpics de Rio del 2016. La suspensió és conseqüència de la investigació de l'Agència Mundial Antidopatge (WADA), segons la qual l'administració de substàncies prohibides en competicions és una pràctica habitual entre els atletes de la Federació Russa i fins i tot encoratjada des de les autoritats de l'esport. L'informe també denuncia l'actitud passiva de la IAAF, sobretot durant els Jocs Olímpics de Londres (2012). Les autoritats russes responen que cal determinar si els casos de dopatge responen realment a un sistema organitzat i no a iniciatives individuals.
Dissabte 14
Eduardo Reyes, ratificat a la presidència de Súmate
Eduardo Reyes, president de la plataforma Súmate, creada al setembre del 2013 i que agrupa castellanoparlants a favor de la independència de Catalunya, és ratificat per 61 vots a favor i 3 en contra com a president fins el 2018 en l'assemblea extraordinària, celebrada a Barcelona. L'entitat també acorda una nova estructura per dotar de més protagonisme els representants territorials.
Diumenge 15
Arrenca la cimera del G-20
Foto dels caps d’estat o de govern que assisteixen a la cimera del G-20, celebrada a la ciutat turca d’Antalya
© Consilium Europe
El G-20, la cimera mundial que reuneix els caps d'estat o de govern de les primeres economies del món, que inclou tant països desenvolupats com emergents, inicia la desena edició a la ciutat turca d'Antalya. Aquesta reunió, que se celebra fins el dia 16, està dominada pels atacs de París, i el terrorisme es converteix en l'únic tema. Tots els estats participants es comprometen en la seva eradicació. L'única absència important és la del president francès, François Hollande, que assisteix al funeral d'estat per les víctimes de l'atemptat a la catedral de Notre-Dame.
Dilluns 16
Operació policial contra una xarxa de prostitució
Els Mossos d'Esquadra escorcollen una vintena d'immobles a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Sant Boi de Llobregat i altres poblacions de la conurbació de Barcelona en què detenen una vintena de persones, a les quals s'acusa de pertànyer a l'organització criminal nigeriana Supreme Eiye Confraternity, que a Catalunya força prop d'un centenar de dones a prostituir-se, utilitzant l'amenaça, l'extorsió i el tràfic de persones. Aquesta organització criminal, que capta noies amb pocs recursos en països africans amb promeses de sou i feina i després les obliga a prostituir-se, ja s'havia desmantellat parcialment el 2011 i dues vegades el 2012, però es va reconstruir.
Dimarts 17
Terratrèmol de magnitud 6 a Grècia
Un sisme de 6,1 graus a l'escala de Richter sacseja la ciutat grega de Ioánnina, capital de la regió de l'Epir, a l'est del país. El sisme es localitza a 100 km al sud-oest de la ciutat, a 5 km de profunditat en el mar, entre les illes de Corfú i Lèucada. No hi ha danys personals, però sí nombrosos desperfectes.
La Generalitat Valenciana estableix el valencià com la llengua d'ús habitual
La comissió per a l'aplicació de l'ús del valencià, presidida pel conseller de Cultura, Vicent Marzà, acorda que el valencià sigui la llengua d'ús habitual a l'Administració. Aquest acord s'aplicarà gradualment i inclourà mesures i instruments de suport.
Dimecres 18
La policia mata l'organitzador dels atemptats de París
En una operació al barri de Saint-Denis, als afores de París, la policia mata l'organitzador dels atemptats del dia 13, Abdelhamid Abaaoud, i 2 persones més. L'únic dels atacants supervivents, Salah Abdeslam, és buscat a Bèlgica, on es creu que ha escapat i d'on provenen la majoria dels terroristes i altres sospitosos. Entre els dies 19 i 22 de novembre la policia belga fa diverses operacions a Molenbeek-Saint-Jean i altres suburbis de Brussel·les, i es duen a terme 16 detencions. La capital belga declara l'estat d'emergència entre els dies 21 i 26 de novembre, amb el tancament d'escoles, universitats i la xarxa de metro, i el desplegament d'efectius de l'exèrcit als carrers, però el parador d'Abdeslam continua sent desconegut.
Intensa pudor de fems a l'àrea metropolitana de Barcelona
Des de les primeres hores del dia la pudor de fems es deixa sentir en diverses zones de Barcelona i poblacions adjacents (l'Hospitalet i el Prat de Llobregat). Tot i que inicialment s'atribueix a determinats fertilitzants orgànics dipositats en conreus del Parc Agrari del Llobregat, tècnics del Departament d'Agricultura descarten que siguin la causa de les males olors, que continuen l'endemà i s'estenen fins a Sant Joan Despí i Esplugues. El dia 20 té lloc el darrer episodi, sense que se n'hagi aclarit l'origen.
Dijous 19
El Parlament de Catalunya aprova el registre únic de parelles estables
El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat el decret llei per a la creació d'un registre de parelles de fet, que ha de permetre el cobrament de pensions de viudetat, entre altres prestacions. El nou registre comporta la modificació de la llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya. S'estima que en quatre mesos s'obrirà el període perquè entri en funcionament.
Neix el primer banc públic valencià
El consell d'administració de l'Institut Valencià de Finances (IVF) aprova la seva conversió en banc públic, el primer del País Valencià. El 14 d'octubre les Corts Valencianes van aprovar amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem (i en contra del PP i Ciudadanos) el decret llei per a iniciar la creació d'una entitat pública en la qual sigui clara la separació entre l'àrea de política financera i l'activitat de crèdit públic, destinat a projectes del Govern, empreses i famílies. La nova entitat també té previst integrar l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).
El president del Gremi d'Hotels de Barcelona trasllada la seu social de la seva empresa a Madrid
Jordi Clos, president del Gremi d'Hotels de Catalunya, anuncia el trasllat de la seu social de la seva empresa, Derby Hotels, a Madrid. Clos nega que el trasllat a la capital espanyola sigui motivat pel moviment independentista o per la moratòria hotelera del nou Ajuntament de Barcelona, i l'atribueix a l'estratègia d'expansió a la resta de l'Estat.
Divendres 20
El Govern espanyol imposa condicions especials a Catalunya per a accedir al FLA
El Govern espanyol aprova desbloquejar la línia de crèdit del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Tanmateix, el ministre d'Economia espanyol, Cristóbal Montoro, anuncia que els 3.034 milions d'euros corresponents a Catalunya seran transferits amb un control estricte i esglaonat de la despesa, mesures que justifica per tal de garantir que aquests diners paguin exclusivament "serveis essencials" i no es destinin a finançar "vel·leïtats independentistes". Com a resposta, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, acusa el Govern espanyol de voler col·lapsar l'Administració catalana i nega l'afirmació del ministre espanyol que la Generalitat no estigui intervinguda, i anuncia també respostes jurídiques i polítiques a aquestes mesures. En una altra intervenció, el president de la Generalitat adverteix al Govern espanyol que la utilització de recursos públics per a condicionar políticament Catalunya i castigar els catalans de manera discriminatòria pot girar-se-li en contra per despeses d'Espanya molt qüestionades a Europa. El dia 2 de desembre Montoro es desdiu en part i anuncia que pagarà de cop els 3.034 milions d'euros el dia 16 de desembre, però que mantindrà els controls.
Multa a Òmnium Cultural i l'ANC per la Gigaenquesta
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades multa amb 400.000 euros l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per la Gigaenquesta que van dur a terme entre el 4 d'octubre i el 7 de novembre de 2014 a més de 200.000 persones. Segons l'agència, que dóna curs a la denúncia interposada pels partits Vox i Ciutadans, l'enquesta recollia "dades ideològiques" sense el consentiment dels enquestats amb la finalitat d'elaborar una "llista negra" de persones contràries a la independència. El president de l'ANC, Jordi Sánchez, qualifica la multa de càstig polític i afirma que no es va violar la llei de protecció de dades. També anuncia que recorreran la sanció.
Dissabte 21
Estat d'emergència a Mali després d'un atac terrorista a un hotel de la capital
El Govern de Mali decreta l'estat d'emergència a tot el país l'endemà de l'operació d'alliberament d'ostatges en un hotel de la capital, Bamako. El dia anterior un grup d'homes armats va irrompre a l'hotel Radisson Blu, on va prendre com a ostatges 170 persones, la majoria turistes. Després de nou hores, un escamot de les forces especials va entrar a l'edifici i, en l'enfrontament subsegüent, van morir 21 persones, 13 de les quals eren clients de l'hotel. Al-Qaida del Magrib Islàmic i un altre grup islamista radical van reivindicar l'atemptat.
Diumenge 22
El candidat de centredreta guanya les eleccions presidencials a l'Argentina
L'exalcalde de Buenos Aires i candidat per la coalició de centredreta Cambiemos, Mauricio Macri, guanya en segona volta les eleccions presidencials a l'Argentina, superant amb el 51,5% dels vots el candidat oficialista Daniel Scioli (48,7%). Macri succeeix amb la seva victòria la presidenta Cristina Fernández, que juntament amb el seu marit Néstor Kirchner (2003-07) han governat l'Argentina els darrers tretze anys.
Es presenta Democràcia i Llibertat
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, presenta Democràcia i Llibertat, la candidatura formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Mas anuncia que aquesta formació és la llavor d'un nou partit que es materialitzarà el 2016.
Acord per a crear la primera empresa farmacèutica mundial
La multinacional farmacèutica Pfizer arriba a un acord per a la compra de la irlandesa Allergan, fabricant, entre altres productes, del bòtox. L'operació, valorada en uns 160.000 milions de dòlars, serà la de més volum de la història del sector farmacèutic quan es dugui a terme l'any 2016, i l'empresa resultant, que es dirà Pfizer plc, la més gran del món quant a la facturació. Un dels aspectes clau del tracte és la domiciliació de la seu a Irlanda per raó dels seus impostos sobre les empreses, dels més baixos del món.
Descarregat un castell inèdit a Terrassa
En la diada castellera que celebren a la plaça Vella de la seva ciutat, els Minyons de Terrassa aixequen i descarreguen el primer 4 de 10 amb folre i manilles de la història. Prèviament havien aixecat el seu quart 3 de 10 amb folre de la temporada. En canvi, no poden descarregar el 3 de 9 amb folre i agulla, un castell que se'ls resisteix.
Dilluns 23
Macrooperació policial contra el narcotràfic a Catalunya
Uns 1.300 agents dels Mossos d'Esquadra participen en la desarticulació d'una xarxa de tràfic d'heroïna i cocaïna a Badalona, Sant Adrià, la Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Ripollet, Igualada, el Prat de Llobregat, Sant Boi i Viladecans. Es fan setanta-un escorcolls i vuitanta-tres detencions i es requisen drogues, armes i diners en efectiu. L'operació té l'origen en unes investigacions del final del 2014 i és una de les més grans que ha fet mai la policia catalana.
Dimarts 24
L'exèrcit turc abat un avió militar rus
Un avió rus que participa en el bombardeig contra rebels contraris al president Baixar al-Assad cau en territori sirià prop de la frontera amb Turquia de resultes de l'impacte d'un projectil disparat per l'exèrcit turc. Dels dos pilots, que salten en paracaigudes, un és mort pels rebels i l'altre és capturat per l'exèrcit turc. Rússia sosté que l'avió no va entrar en l'espai aeri turc, mentre que, segons fonts militars turques, l'avió no tan sols ho va fer, sinó que havia estat reiteradament advertit. El fet desencadena una crisi entre ambdós estats, que s'embranquen en una escalada d'acusacions. Malgrat que l'OTAN és favorable a la versió de Turquia (que n'és membre), fa una crida a la calma juntament amb l'ONU. El dia 28 el president rus, Vladímir Putin, signa un decret pel qual entren en vigor sancions contra Turquia que afecten el comerç exterior, la col·laboració entre empreses i el turisme. El 13 de desembre es produeix un nou incident a l'Egeu, quan un vaixell militar rus dispara contra un pesquer turc.
Dimecres 25
Boicot a una missió comercial catalana a la Xina
El conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ciuraneta, acusa el Govern espanyol d'obstaculitzar la missió comercial a la Xina en què participen una vintena d'empreses catalanes del sector agrícola. El conseller assegura que l'ambaixada espanyola és al darrere de l'anul·lació de dues reunions entre empresaris, representants del Govern i organismes xinesos que homologuen les empreses que volen exportar a la Xina.
Dijous 26
Assassinat un líder de l'oposició veneçolana
Luis Manuel Díaz, destacat membre de l'opositor Partit d'Acció Democràtica, és mort a trets en el curs d'un míting a l'estat de Guárico. Membres del seu partit acusen els pistolers del Partit Socialista Unit de Veneçuela del president Maduro. És l'acte de violència més greu en la campanya de les eleccions del 6 de desembre.
Abengoa entra en preconcurs de creditors
La multinacional d’energia Abengoa presenta concurs de creditors (complex energètic de Solúcar, Sevilla)
© Abengoa
La multinacional espanyola d'energia Abengoa, que va tenir un gran creixement durant la primera dècada del segle XXI amb l'anomenat boom de les renovables, anuncia preconcurs de creditors a causa de l'enorme volum del seu deute acumulat, uns 20.000 milions d'euros. A partir del juliol del 2015, les accions de l'empresa es van desplomar, i des d'aleshores no han parat de perdre valor. El 27 de novembre és exclosa de l'Ibex-35. El Govern espanyol es compromet a trobar finançament per a eixugar el deute i evitar la fallida més greu en la història d'una empresa espanyola. El dia 30, dos propietaris de bons de la companyia presenten la primera querella contra l'expresident del consell d'administració i l'exconseller delegat per administració deslleial i ús d'informació privilegiada per a l'autoadjudicació d'indemnitzacions milionàries. El 24 de desembre, Abengoa aconsegueix d'urgència un crèdit de 106 milions d'euros que desbloqueja un pla de viabilitat.
Divendres 27
Condemna de sis anys de presó per a un dissident xinès
L'activista Yang Maodong, també conegut com Guo Feixiong, és sentenciat a sis anys de presó per un tribunal de la Xina per alteració de l'ordre públic. El motiu de la sentència és la protesta pacífica d'una setmana de durada que va organitzar al gener del 2013 davant de la seu d'un diari de la ciutat de Guangzhou en protesta per la censura i a favor de la llibertat de premsa. Amnistia Internacional i altres organitzacions dels drets humans critiquen la sentència i la consideren motivada políticament.
Dissabte 28
Assassinat a trets un advocat prokurd
Tahir Elçi, un conegut advocat prokurd, és assassinat a trets a la ciutat de Diyarbakir durant un acte públic. Elçi havia aixecat molta polèmica en negar que el PKK, el grup guerriller que lluita contra l'Estat turc, fos una organització terrorista, i advocava per una solució dialogada i negociada entre les dues parts.
Acaba el Gran Recapte
Acaba la setena edició del Gran Recapte d'Aliments organitzada pels quatre bancs d'aliments de Catalunya que té lloc els dies 27 i 28. La xifra final oficial d'aliments recollits es dóna el dia 11 de desembre. Són 4.642.000 quilos d'aliments per a les més de 250.000 persones en risc de patir fam. Hi participen uns 5.000 voluntaris.
Diumenge 29
Acord entre la UE i Turquia per a limitar l'entrada d'immigrants
Reunits a Brussel·les, el Govern turc, encapçalat pel primer ministre, Ahmet Davutoğlu, i el Consell Europeu, presidit per Donald Tusk, arriben a un acord perquè Turquia restringeixi el pas d'immigrants procedents de Síria a través del seu territori cap a la UE. Turquia rebrà en dos anys 3.000 milions d'euros (amb el pagament esglaonat d'acord amb el compliment de les condicions pactades), es recuperaran les negociacions per a la candidatura a la UE (malgrat les crítiques a Turquia en matèria de drets humans i llibertat de premsa) i els ciutadans turcs podran transitar per l'espai Schengen a partir del 2016.
Dilluns 30
Acte inaugural de l'Any Ramon Llull
La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, en la inauguració de l’Any Llull
© Generalitat de Catalunya
Al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya té lloc la inauguració de l'Any Llull, que commemora al llarg del període comprès entre aquest dia i el novembre del 2016 els set-cents anys de la mort (1316) del filòsof, escriptor i missioner mallorquí. Presideixen l'acte el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i hi prenen part alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana. En el seu discurs, Mas agraeix la reincorporació del Govern de les Illes Balears al Consorci de l'Institut Ramon Llull i destaca el paper cabdal de Llull com a figura fundacional de la cultura catalana, aglutinadora de tots els territoris de parla catalana, així com de la seva projecció al món.