Novembre 2017

Dimecres 1

Inaugurada la 23a edició del Saló del Manga

De l’1 al 5 de Novembre se celebra a la Fira de Montjuïc (Barcelona) la 23a edició del Saló del Manga. El Saló registra aquest any l’entrada més nombrosa, amb 148.000 persones, 6.000 més que en l’anterior edició. La del 2017 té com a centres d’interès els 25 anys de Bola de Drac, els 100 anys de l’anime i una exposició de robots.

Dijous 2

El president Trump designa un nou president de la Reserva Federal

El president nord-americà Donald Trump designa Jerome Powell com a nou president de la Reserva Federal, institució dels Estats Units amb atribucions i funcions similars a les dels bancs centrals a Europa. Powell succeirà l’actual titular del càrrec, Janet Yellen, a partir del febrer del 2018.

Presó per al vicepresident Oriol Junqueras i 7 consellers cessats per l’article 155

La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, accepta la petició de la Fiscalia i dicta presó incondicional sense fiança per al vicepresident Oriol Junqueras i per a 7 dels consellers cessats en virtut de l’aplicació de l’article 155: Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. A tots se’ls acusa dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació arran del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració de la República, i s’enfronten a penes de presó que poden arribar fins a trenta anys. No es presenten a declarar el president Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín, que es troben a Bèlgica, des d’on demanen declarar per videoconferència, cosa que se’ls denega. Lamela fa una excepció amb el conseller Santi Vila, perquè va dimitir abans de la declaració d’independència, i pot eludir la presó amb el pagament d’una fiança de 50.000 euros. El mateix dia, els sis consellers ingressen a la presó d’Estremera (d’on surt Vila el dia següent) i les dues conselleres a Alcalá Meco. El dia 4, la jutgessa Lamela dicta l’ordre europea de detenció de Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats i en sol·licita l’extradició a Bèlgica.

L’alcalde de Terrassa dimiteix i es dona de baixa del PSC

Jordi Ballart, alcalde socialista de Terrassa, dimiteix l’alcaldia i es dona de baixa del PSC en protesta pel suport del partit a la intervenció del Govern català amb l’aplicació de l’article 155 i pel "gir a la dreta" que, segons ell, darrerament ha fet el partit. El dia 16, el socialista Alfredo Vega succeeix Ballart. Des de l’entrada en vigor de l’article 155, el PSC ha perdut l’alcaldia, ha perdut suports o bé ha sortit de coalicions de govern municipal. El pas a l’oposició dels socialistes és especialment destacat a Girona, on el mateix 27 d’octubre trenca amb el PDeCAT, i a Barcelona (12 de Novembre), on governava amb Barcelona en Comú.

Divendres 3

Detingut un dels caps de l’"operació Catalunya"

La policia espanyola deté l’excomissari José Manuel Villarejo, al qual acusa de suborn i blanqueig de capitals. Villarejo, des de la Direcció Adjunta Operativa (DAO) de la policia, va ser un dels autors que van elaborar acusacions falses contra l’independentisme, entre les quals cal esmentar el suposat informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que incriminava els expresidents Mas i Pujol en fraus fiscals i que fou publicat per El Mundo durant la campanya de les eleccions del 2012.

Dissabte 4

El primer ministre libanès anuncia la dimissió

Saad al-Harirí, primer ministre del Líban, anuncia des de l’Aràbia Saudita que dimiteix el càrrec. Al-Harirí, fill de l’assassinat primer ministre libanès Rafiq al-Harirí (2005), justifica la decisió pel que qualifica de sabotatge del seu soci de govern, Hezbol·là, i de l’Iran, que li dona suport. Al-Harirí també denuncia un complot per a assassinar-lo. L’Iran i Hezbol·là neguen les acusacions. El 5 de desembre, al-Harirí retira la dimissió, ja que, segons ell, la situació s’ha resolt després que tots els membres del Govern hagin acordat mantenir-se al marge de conflictes externs (amb referència a Síria i l’Iraq, on s’enfronten pel poder sunnites i xiïtes, amb el suport de l’Aràbia Saudita i l’Iran, respectivament).

Diumenge 5

Nova filtració sobre paradisos fiscals

El diari alemany Süddeutsche Zeitung anuncia la publicació d’una filtració massiva sobre titulars de grans fortunes domiciliades en paradisos fiscals. Els anomenats Paradise Papers són 13,4 milions de documents, i la meitat provenen del despatx d’advocats Appleby, amb seu a les Bermudes. Constitueix la segona filtració més gran en el seu gènere després dels anomenats Papers de Panamà, que es van fer públics el 2016. Com en aquest cas, la investigació l’ha dut a terme el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que reuneix prop de cent mitjans de comunicació, alguns dels quals són de gran projecció.

Dilluns 6

Albano Dante Fachín dimiteix com a líder de Podem Catalunya

El secretari general de Podem Catalunya, branca catalana de Podem, dimiteix el càrrec, decisió que justifica a causa de les interferències de la direcció estatal en l’estratègia de la formació de cara a les eleccions del 21 de desembre. Al contrari de la cúpula que lidera Pablo Iglesias, que considera que Podem només pot arribar a acords amb Catalunya en Comú, Fachín creu que el moment "excepcional" requereix, per motius de radicalitat democràtica, estar obert a altres aliances, especialment amb la CUP, ERC i Procés Constituent. Davant d’aquesta divergència, el Consell Ciutadà de Podem convoca una consulta interna (3 de Novembre) per a decidir la continuïtat de Fachín, el qual dimiteix un dia abans que se celebri. El dia 7, vuit membres del consell ciutadà de Podem Catalunya dimiteixen en protesta per la imposició de la direcció estatal.

Dimarts 7

Centenari de la Revolució Russa

A Moscou se celebren, simultàniament, el centenari de la Revolució Russa (1917) i el 76è aniversari de la batalla de Moscou (1941) durant la Segona Guerra Mundial. La primera data va significar l’enderrocament del tsarisme i la instauració del primer règim comunista de la història, que va donar lloc a la Unió Soviètica, de la qual la Federació Russa és, de fet, l’Estat hereu. El segon esdeveniment és recordat pels russos com una gran victòria patriòtica que va aconseguir aturar l’expansionisme del Tercer Reich. Des del Govern rus es recorda especialment aquesta segona data, mentre que la Revolució només la celebra obertament el Partit Comunista (segona força a la Duma, o Parlament), ja que, malgrat que és considerada una fita històrica, no gaudeix d’un suport popular tan unànime.

El Congrés dels Diputats reprova el ministre d’Afers Exteriors per afirmacions sobre el castellà a Catalunya

El Congrés espanyol reprova el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, per "mentir públicament i deliberadament sobre el no ensenyament del castellà a l’escola pública catalana", amb referència a declaracions a un canal francès de televisió. La iniciativa d’ERC ha rebut el suport del PSOE, Units Podem, el PDeCAT, el PNB i Bildu. El PP i Ciutadans hi voten en contra.

Dimecres 8

Aturada general a Catalunya per la llibertat i els drets democràtics

Els Comitès de Defensa de la República, entitat sorgida amb el referèndum de l’1 d’octubre, Òmnium Cultural i l’ANC i diversos sindicats minoritaris convoquen una vaga general com a protesta contra els empresonaments dels líders d’aquestes dues organitzacions i dels consellers destituïts pel Govern espanyol. La patronal Foment del Treball intenta declarar-la il·legal, petició a la qual no accedeix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Les mobilitzacions són nombroses arreu del país, bé que el seguiment és inferior a la vaga del 3 d’octubre. Destaquen molt especialment en aquesta jornada els talls a carreteres i trens que en molts casos arriben a provocar col·lapses.

Dijous 9

L’ONU alerta d’una fam de grans proporcions al Iemen

La guerra civil que viu el Iemen i el blocatge imposat pel mateix govern i l’Aràbia Saudita són les principals causes de la pitjor epidèmia de fam que viu el país en dècades

L’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides avisa que prop de set milions de iemenites es troben en risc de patir la pitjor epidèmia de fam en dècades a conseqüència del blocatge imposat per l’Aràbia Saudita. Des del 2015, el Iemen es troba immers en una guerra civil en la qual s’enfronten el Govern, que té el suport de l’Aràbia Saudita, amb la milícia xiïta houthi, que el rep de l’Iran. L’amenaça de fam és el resultat del blocatge total que, el dia 4, l’aliança del Govern i l’Aràbia Saudita van imposar sobre el Iemen després que els xiïtes iemenites disparessin un míssil contra l’aeroport de Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, que va ser interceptat.

Divendres 10

Carme Forcadell surt de la presó d’Alcalá Meco

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, surt en llibertat de la presó d’Alcalá Meco, on passa la nit anterior després de declarar al Tribunal Suprem davant del jutge Pablo Llarena. Forcadell surt en règim de llibertat provisional gràcies al pagament de la fiança de 150.000 euros que reclamava el jutge, quantitat recollida per la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium Cultural. El dia 14, aquestes mateixes entitats abonen els 25.000 euros de fiança per als també membres de la mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, els quals, després de declarar també el dia 9, no ingressen a presó, però se’ls retira el passaport i s’han de presentar setmanalment al jutjat. L’altre membre de la mesa, Joan Josep Nuet, també declara, però queda en llibertat sense fiança ni mesures cautelars.

Denúncia contra el batlle i regidors de Reus per un manifest contra la violència policial

Un jutge de Reus admet la denúncia de membres de la Policia Nacional contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i sis regidors per presumpte delicte d’incitació a l’odi per un manifest signat en el qual demanaven la fi de la presència d’agents dels cossos policials estatals a la ciutat. El manifest va ser signat el 3 d’octubre, i condemnava la violència i la persecució policials amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre. L’alcalde i quatre regidors declaren com a investigats el dia 23 i uns altres dos regidors de la CUP no es presenten al jutjat.

Veto del Govern espanyol a una missió comercial del Port de Barcelona

El Govern espanyol impedeix al Port de Barcelona participar en una missió comercial la propera setmana a l’Argentina i l’Uruguai al capdavant d’una quarantena d’empreses. Des del 1998, el port organitza un cop l’any aquestes trobades en diferents països, però aquest any el Ministeri de Foment el fa desistir "per les circumstàncies polítiques".

Dissabte 11

Massiva manifestació reclamant l’alliberament dels presos polítics

Sota el lema "Llibertat presos polítics. Som República", unes 750.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten al llarg del carrer de la Marina de Barcelona, en un recorregut total d’uns 3,3 km, exigint la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana i del vicepresident i els set consellers empresonats. Prop de 900 autocars porten manifestants des de diversos punts de Catalunya. La manifestació s’organitza en dues capçaleres: la capçalera d’honor és integrada pels familiars dels empresonats i dels membres del Govern a l’exili i els dirigents de les entitats. Una segona capçalera està formada per representants polítics de formacions com ERC, el PDeCAT, la CUP, Catalunya en Comú, el PNB i l’ex-secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín.

Diumenge 12

Terratrèmol a la frontera de l’Iran amb l’Iraq

Un terratrèmol de magnitud 7,30 graus sacseja la regió fronterera al nord-oest de l’Iran amb l’Iraq. La zona més afectada és la província de Kermanxah. El nombre de víctimes mortals supera els 450 a l’Iran i es troba entre els 10 i els 20 a l’Iraq, el nombre de ferits se situa al voltant dels 7.000 i s’estima que s’han ensorrat més de 10.000 edificis. Diversos països i organitzacions ofereixen ajuda humanitària i per a la reconstrucció. És el pitjor terratrèmol a l’Iran i l’Iraq des de l’any 2005.

Dilluns 13

Judici per una violació en grup als Sanfermines

Comença a Pamplona el judici contra cinc joves acusats de violar una madrilenya de 18 anys el 7 de juliol de 2016, durant les festes de San Fermín, a la capital navarresa. Als acusats, que s’autoanomenen Lamanada, se’ls imputen delictes d’agressió sexual, robatori violent i delicte contra la intimitat, i la pena que se’ls demana és de vint-i-dos a vint-i-cinc anys de presó. El judici aixeca una gran indignació quan el jutge accepta com a prova un informe de la defensa que pretenia demostrar que la víctima feia "vida normal" i no estava traumatitzada. El dia 28, acaba el judici i queda vist per a sentència.

Dimarts 14

Querella contra la Policia Nacional d’un ferit l’1 d’octubre per pilota de goma

Roger Español, que va perdre un ull a Barcelona durant les càrregues de la Policia Nacional en el referèndum de l’1 d’octubre, presenta una querella contra els tres agents que presumptament van estar involucrats en el tret. Español és un dels més de 1.000 ferits aquell dia. Les pilotes de goma van ser prohibides pel Parlament de Catalunya l’abril del 2014.

Dimecres 15

La Xina pregunta per Catalunya a la UE

La delegació xinesa pregunta a la reunió interparlamentària entre la Unió Europea i la Xina per Catalunya. L’estat asiàtic formula la pregunta de si la UE també està disposada a mantenir la posició de no-ingerència que va observar arran de l’1 d’octubre a Catalunya en els conflictes en territoris de la Xina amb moviments secessionistes (Tibet, Xinjiang, Hong King), objecte de condemnes per vulneració de drets humans per part de les institucions europees. En un sentit similar es va expressar el president rus, Vladímir Putin, el 19 d’octubre, quan va acusar la Unió Europea d’aplicar dobles mesures en els casos de Kosovo (on la gran majoria d’estats membres van donar suport a la declaració unilateral d’independència) i Catalunya. D’altra banda, Rússia és acusada, per diversos mitjans i el mateix Govern espanyol, d’interferències a través de la xarxa contra Espanya en el conflicte català, cosa que el Govern rus nega. El 28 de setembre, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus va donar suport a la integritat territorial d’Espanya.

Desapareix un submarí argentí

Després d’un últim contacte, el submarí San Juan de l’armada argentina desapareix amb 44 tripulants a bord. El dia 24, les autoritats argentines informen que l’organisme internacional que supervisa el compliment de la prohibició d’assaigs nuclears va detectar una explosió poques hores després del darrer contacte a la mateixa zona de l’Atlàntic, propera a Ushuaia. Les autoritats argentines també informen que se’ls va comunicar una avaria elèctrica, cosa que va decidir ordenar el retorn a la base de Mar del Plata. Tot i que s’intensifica la cerca del SanJuan amb l’ajut internacional, especialment de Rússia, aprofitant l’experiència d’un cas similar, el Kursk, el dia 30 l’Armada anuncia que abandona la cerca i que dona per morts els tripulants, fet al qual els familiars reaccionen amb indignació; a més, critiquen el que consideren opacitat oficial en la informació sobre l’accident.

Descobert un planeta possiblement habitable

Un equip internacional d’astrònoms de la Universitat de Grenoble anuncia el descobriment del planeta conegut amb les condicions més favorables per a acollir alguna forma de vida, després de Pròxima b (2016). El planeta, anomenat Ross 128b, ha estat localitzat pel cercador de planetes HARP de l’Observatori Europeu del Sud (ESO) a La Silla (Xile). Amb una massa similar a la de la Terra, Ross 128b n’està separat per una distància relativament propera (11 anys llum) i orbita al voltant de l’estrella nana roja Ross 128.

Dijous 16

Dissolta la principal força opositora de Cambodja

El Tribunal Suprem de Cambodja ordena la dissolució de l’opositor Partit Nacional per al Rescat de Cambodja, i inhabilita durant cinc anys un centenar dels seus membres. El 2018, Cambodja ha de celebrar eleccions generals, i aquesta mesura deixa l’oficialista Partit Popular de Cambodja de, Hun Sen, sense competidor. Amb els militars, Hun Sen controla el país des de fa més de 30 anys, i fins ara hi havia permès un cert grau d’oposició. Aquesta mesura és qualificada per l’oposició de "cop terminal contra la democràcia".

Divendres 17

Acaba el judici del "cas Gürtel"

Després de 125 sessions, l’Audiència Nacional deixa vist per a sentència el judici del "cas Gürtel", el cas de finançament il·legal del PP durant el període 1999-2005, que va començar el 4 d’octubre de 2016. El judici ha portat 37 investigats al banc dels acusats, entre els quals cal esmentar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, una desena d’alts càrrecs del PP, i el presumpte cap de la trama, Francisco Correa, d’on prové el nom donat a la trama (Gürtel vol dir ‘corretja’ en alemany), per a qui la Fiscalia demana la pena màxima (cent vint-i-cinc anys i un mes de presó). Es calcula que la trama va defraudar a Hisenda més de 40 milions d’euros. Entre els més de 300 testimonis interrogats sobresurt Mariano Rajoy, el primer president de Govern espanyol en exercici que ha declarat en un tribunal (26 de juliol).

Posposada l’entrada a la presó dels ultres que van atacar Blanquerna

El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem, que condemnava a quatre anys de presó quatre membres de Falange i dos d’Alianza Nacional que l’11 de setembre de 2013 van protagonitzar actes violents a la seu de Blanquerna, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid. A la majoria dels ultres, el Suprem els havia imposat una pena de dos anys i deu mesos de presó per desordres públics amb concurs ideològic, amb l’impediment del dret de reunió i agreujant de discriminació ideològica.

El CNI reconeix que l’imam de Ripoll era confident seu

El Centro Nacional de Inteligencia (CNI) confirma a través dels mitjans que l’imam de Ripoll, cap de la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona, era confident seu des de l’any 2014, mentre complia condemna per tràfic de drogues a la presó de Castelló. Els serveis secrets espanyols el van captar pels seus contactes amb gihadistes, en particular amb la cèl·lula que va ser desarticulada el 2006 a Vilanova i la Geltrú en l’"operació Xacal", tot i que el CNI no va compartir mai aquesta informació amb els Mossos d’Esquadra. Després de morir en l’explosió d’Alcanar un dia abans de l’atemptat de Barcelona, els Mossos van descobrir la cartera on l’eximam de Ripoll tenia un full manuscrit que deia: "Breu carta dels soldats de l’Estat Islàmic en terra d’Al-Andalus per als croats."

Dissabte 18

Gran manifestació per un nou finançament del País Valencià

Desenes de milers de manifestants es concentren a València sota l’eslògan "Per un finançament just". Convocada i secundada pels partits del Govern (PSPV, Compromís), Podem, els sindicats UGT, CCOO, Intersindical, CSIF i Sindicat Independent, la Confederació Empresarial Valenciana, universitats, la coordinadora d’ONG i la Cambra de Comerç, la manifestació denuncia l’infrafinançament del País Valencià pel Govern espanyol, al qual exigeix un tracte fiscal i unes inversions justos.

Mor el fiscal general de l’Estat

José Manuel Maza, fiscal general de l’Estat, mor sobtadament a l’Argentina a conseqüència dels efectes fulminants d’una infecció renal. Maza, que ocupava el càrrec des del Novembre del 2016, va presentar el 30 d’octubre querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra el president Carles Puigdemont i els 13 consellers de la Generalitat de Catalunya, i també contra els membres de la mesa del Parlament de Catalunya presidit per Carme Forcadell, arran del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració de la República Catalana del dia 27. El dia 12 de desembre, el substitueix en el càrrec Julián Sánchez Melgar. El dia 27 mor el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, a causa d’una infecció pulmonar. Ocupava el càrrec des del 2013 i el 2014 va presentar, per ordre de l’aleshores fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, la querella contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N.

Diumenge 19

Moren 15 persones al Marroc en el repartiment d’ajut humanitari

Almenys 15 persones moren esclafades al poble de Sidi Boulaalam, a la província marroquina d’Essaouira. Les morts van tenir lloc durant la distribució de menjar per a pal·liar les males collites que la regió pateix des de fa temps a causa de la sequera.

Dilluns 20

Barcelona, descartada com a seu de l’Agència Europea del Medicament

La candidatura de Barcelona per a acollir l’Agència Europea del Medicament és descartada en la primera ronda de la votació, que es duu a terme a Brussel·les. L’endemà és definitivament designada Amsterdam, que supera Milà i Copenhagen. Després de l’intent del 1992, és el segon cop que Barcelona opta a l’AEM, fins ara amb seu a Londres. El canvi està motivat pel Brexit.

Dimarts 21

Dimissió de Robert Mugabe

Robert Mugabe, un dels líders africans que ha estat més anys en el poder (37), dimiteix la presidència de Zimbàbue. Mandatari d’un dels règims més controvertits del món pel seu autoritarisme, va començar a ser qüestionat pels seus propis aliats (especialment l’exèrcit) a partir del 6 de Novembre, quan va forçar la dimissió del vicepresident Emmerson Mnangagwa, suposadament en favor de la seva esposa Grace. El dia 15, l’exèrcit va posar el dictador en arrest domiciliari, i el 19, el partit oficialista ZANU el va substituir a la presidència per Mnangagwa. El dia 24, Mnangagwa és nomenat president i en el seu discurs promet "reconciliació" davant el cap de l’oposició Morgan Tsvangirai.

Dimecres 22

Condemna d’un dels principals responsables dels crims a les guerres de l’antiga Iugoslàvia

Ratko Mladić és declarat culpable dels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Especial de la Haia per a l’antiga Iugoslàvia, que el condemna a cadena perpètua

El Tribunal Penal Especial de la Haia per a l’antiga Iugoslàvia dicta sentència contra Ratko Mladić, el qual, juntament amb Slobodan Milošević i Radovan Karadžić, va ser el principal inductor i planificador de crims contra la humanitat i genocidi en les guerres que van seguir la dissolució de Iugoslàvia. Mladić va ser detingut al maig del 2011 prop de Belgrad. El Govern serbi el va extradir a la Haia perquè fos jutjat. El 16 de maig de 2012 es va iniciar el judici per onze càrrecs referits al setge de Sarajevo i la matança de Srebrenica. Després d’un procés llarg i ple d’incidències, la sentència declara Mladić culpable de deu càrrecs pels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, pels quals és condemnat a cadena perpètua. El seu és el darrer dels judicis del Tribunal Penal Especial per a l’Antiga Iugoslàvia.

Dijous 23

El Congrés aprova la quota basca

El Congrés dels Diputats aprova l’anomenada quota basca, la quantitat de diners que fixa el sistema de finançament autonòmic diferenciat (concert econòmic), pel qual ambdues parts acorden bilateralment l’aportació basca a la Hisenda estatal. En aquesta ocasió la quota és la més favorable per al País Basc dels darrers anys (1.300 milions d’euros anuals per als pròxims cinc anys, i el retorn de 1.400 milions euros que el Govern espanyol deu a la comunitat autònoma). Malgrat que les dues parts ho desmenteixen, es creu que l’aprovació facilitarà el suport de la formació basca als pressupostos generals de l’Estat del 2018 després del distanciament del PNB davant la violència policial de l’1 d’octubre a Catalunya. Tanmateix, és el primer cop que aquest sistema suscita oposició quan Ciutadans i Compromís hi voten en contra.

Divendres 24

Atemptat en una mesquita egípcia

En un atemptat en una mesquita de la localitat de Bir al-Abed, a la província egípcia del nord del Sinaí, 305 persones són assassinades i més de 100 resulten ferides. La mesquita és primer bombardejada i els fidels que hi assistien per a la pregària del divendres són massacrats per una trentena d’homes armats quan intenten escapar. Cap grup no reivindica l’atemptat, però, segons diversos testimonis, alguns dels terroristes duen ensenyes de l’autoanomenat Estat Islàmic, grup amb una forta implantació a la província i que combat el règim militar encapçalat pel president Al-Sissí, el qual anuncia atacs de represàlia. La mesquita, d’altra banda, és d’obediència sufí, una branca de l’islam considerada herètica pels musulmans més radicals.

L’Audiència Nacional traspassa totes les causes contra els activistes i polítics independentistes al Tribunal Suprem

La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, traspassa al Tribunal Suprem (TS) les causes obertes contra els líders empresonats de l’ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i contra els membres del Govern cessats en virtut de l’article 155 i ara a l’exili o empresonats. El jutge del TS que assumeix la causa és Pablo Llarena, que ja tenia assignades totes les causes contra els membres de la mesa del Parlament des del 21 de Novembre, data en què la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, va enviar la causa contra Carme Forcadell i la mesa del Parlament al Tribunal Suprem per la votació del full de ruta, les lleis del referèndum i de transitorietat. Lamela conserva les causes per sedició contra el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.

Dissabte 25

El Ministeri de l’Interior obre un servei per a denunciar delictes d’odi a Catalunya

El Ministeri de l’Interior espanyol obre un servei per a la denúncia de presumptes delictes d’odi a Catalunya. Es tracta d’infraccions penals contra persones per la seva identitat, sigui d’origen ètnic o nacional, raça, religió o llengua, orientació sexual, etc. Les denúncies presentades es dirigeixen bàsicament contra partidaris de la independència de Catalunya o bé que qüestionen els procediments de l’Estat contra l’independentisme. Entre d’altres, es denuncien burles a la xarxa per la mort del fiscal Maza, per la signatura d’un manifest a Reus de sis regidors i l’alcalde contra la presència policial, per les crítiques d’un professor de Tremp a l’actuació policial durant el referèndum de l’1 d’octubre i pel debat organitzat per professors en una escola de la Seu d’Urgell sobre el mateix fet.

Pren possessió el nou bisbe de Mallorca

Sebastià Taltavull en una celebració a la seu de Palma, pren possessió de la plaça de titular, vacant des del setembre del 2016, quan l’anterior bisbe, Xavier Salinas, renuncià el càrrec. Taltavull va ser-ne nomenat administrador apostòlic. En accedir al bisbat de Mallorca, cessa com a bisbe auxiliar de Barcelona, càrrec que ocupava des del 2009.

Diumenge 26

El papa Francesc comença un viatge a Myanmar i Bangladesh

Entre els dies 26 de Novembre i 2 de desembre té lloc un viatge del papa Francesc a Myanmar i Bangladesh, que té per objectiu la crisi dels rohingyes (musulmans de Myanmar). El viatge comença 3 dies després (23 de Novembre) que els governs d’ambdós països hagin signat un acord per al retorn dels refugiats d’aquesta minoria a Myanmar, per bé que no s’han fet públiques possibles mesures de seguretat en aquest país, on són perseguits. En el seu discurs a Myanmar, Francesc urgeix a "respectar tots els grups ètnics" sense esmentar el terme rohingya, que està prohibit. Una setmana més tard, a Bangladesh (1 de desembre), utilitza el terme en un discurs adreçat als refugiats.

Dilluns 27

El Govern espanyol reclama l’IVA de les subvencions a entitats culturals catalanes i a la CCMA

El Ministeri d’Hisenda espanyol reclama l’IVA de les subvencions des del 2015 al Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Teatre Lliure i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La reclamació és fruit, segons el Ministeri, d’un canvi de criteri en l’aplicació de la llei. Les entitats afectades es mostren contràries a la mesura, creuen que compromet greument la seva viabilitat i anuncien recursos en contra. En particular, la CCMA ha de retornar 167,4 milions d’euros a l’Estat espanyol, malgrat la gran retallada en la despesa (de 457,5 milions d’euros el 2010 a 302,4 milions el 2017).

Erupció del volcà Agung

Erupció del volcà Agung, a l’illa de Bali (Indonèsia)

El Govern d’Indonèsia declara l’alerta màxima i ordena l’evacuació de prop de 100.000 persones amb motiu de l’erupció del volcà Agung, de l’illa de Bali (Indonèsia). L’aeroport i l’espai aeri es tanquen per seguretat fins el dia 29, en què el núvol de cendres i gasos, de fins a 3 km d’altura, comença a minvar i es recupera la visibilitat. L’anterior erupció de l’Agung va tenir lloc el 1963 i va provocar més d’un miler de morts.

Dimarts 28

La Xina condemna a presó un activista taiwanès

L’activista pels drets humans taiwanès, Lee Ming-che, és condemnat a cinc anys de presó per subversió. L’activista va desaparèixer al mes de març mentre viatjava a l’interior de la Xina. El judici va començar al setembre i es basava en uns xats en els quals promovia el multipartidisme i la democràcia. La presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, elegida el 2016 i partidària d’un Taiwan independent, reclama a la Xina l’alliberament de Lee.

Dimecres 29

Sentència contra els responsables dels crims de la dictadura argentina

Després d’un macrojudici de cinc anys, el Tribunal de Buenos Aires dicta les sentències i les condemnes als principals responsables dels crims contra la humanitat durant la dictadura argentina, comesos sobretot a l’Escuela Mecánica de la Armada (ESMA), on es torturaven i assassinaven opositors, més de 4.000 dels quals van desaparèixer en els anomenats "vols de la mort". El nombre de sentències és de més de 50. Dels 29 encausats, entre els quals hi ha Alfredo Astiz i Jorge Eduardo Acosta, 10 són condemnats a cadena perpètua, i la resta reben condemnes menors.

Un criminal de guerra croat se suïcida en rebre la sentència

L’exmilitar croat Slobodan Praljak, condemnat a vint anys per crims contra la humanitat a la ciutat bosniana de Mostar durant la guerra de 1992-95, s’enverina després d’escoltar el rebuig a l’apel·lació del jutge, mentre afirma no ser un criminal. Praljak mor poc després a l’hospital.

La Junta Electoral prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona la il·luminació en groc d’edificis i instal·lacions

La Junta Electoral Central prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona la il·luminació groga d’instal·lacions com ara fonts i edificis públics, que el dia 23 va aprovar per majoria el consistori en solidaritat amb els líders i polítics independentistes empresonats. La Junta accedeix a la petició de Ciutadans i el Partit Popular, que qualifiquen aquests símbols de "propaganda" i que atempten contra la neutralitat i la pluralitat en el període electoral previ a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre. Dies abans, per la mateixa petició, els ajuntaments de Catalunya han de retirar el llaç groc de la façana. La Junta també dictamina que els membres de les meses, els interventors i els apoderats no podran dur el llaç groc i, dos dies abans (27 de novembre), que els mitjans públics catalans no han d’utilitzar les expressions president Puigdemont i consellers empresonats.

El TC dictamina la legalitat de la reforma del reglament del Parlament de Catalunya

El Tribunal Constitucional espanyol dictamina que la reforma del reglament del Parlament de Catalunya aprovada el 26 de juliol per Junts pel Sí i la CUP, que permetia el debat i l’aprovació de lleis per lectura única, és constitucional. La reforma va ser recorreguda el dia 28 pel Govern espanyol i suspesa de manera cautelar pel TC. Anteriorment, el mateix Tribunal havia anul·lat les lleis del referèndum (17 de setembre) i de transitorietat, juntament amb la declaració d’independència del 27 d’octubre (8 de Novembre), per a l’aprovació de les quals el Parlament va aprovar la reforma del reglament.

Dijous 30

Decomissada a Barcelona una gran partida d’heroïna

Agents de la Policia Nacional confisquen 331 kg d’heroïna, amagada entre 7.800 sacs de ciment en pols en nou contenidors al port de Barcelona. El carregament procedeix de l’Afganistan i és la quantitat més gran d’aquesta droga mai confiscada a l’Estat espanyol.