Dimarts 1
El Congrés nord-americà, bloquejat pel desacord sobre el pressupost
La manca d’acord per a aprovar els pressupostos comporta que el Govern dels Estats Units tanqui temporalment algunes de les seves agències, que deixen de prestar serveis en l’any fiscal que comença. El desacord ha sorgit quan Obama ha refusat modificar la reforma sanitària a canvi del suport als pressupostos dels congressistes que hi eren contraris. Finalment, el dia 17 es dóna llum verda a l’augment del sostre de deute, que permetrà a l’Administració funcionar fins al febrer del 2014. Des de l’any 1996 no s’havia produït un tancament de l’Administració.
La Generalitat de Catalunya i els veïns del litoral de l’Ebre i del Baix Maestrat exigeixen l’aturada del projecte Castor
La Generalitat de Catalunya exigeix al Govern espanyol que paralitzi les operacions de la plataforma marina Castor, situada davant de les comarques de l’Ebre i el Baix Maestrat. El projecte Castor és un programa d’emmagatzematge de gas submarí per a ser distribuït a la península Ibèrica. Des del final de setembre, poc abans de finalitzar les injeccions de gas al dipòsit, s’han succeït una sèrie de terratrèmols d’intensitat creixent que han provocat l’alarma. El mateix dia té lloc el moviment sísmic de més intensitat (4,2 graus en l’escala de Richter). Al llarg del mes continuen les mobilitzacions de protesta. Tot i que el Castor resta aparentment aturat, el Govern espanyol no pren cap decisió definitiva sobre el projecte.
Dimecres 2
Enrico Letta guanya la moció de confiança
El primer ministre italià, Enrico Letta, surt victoriós de la moció de confiança que li havia plantejat Silvio Berlusconi. El dia 28 de setembre, cinc ministres del Poble de la Llibertat, el partit de Berlusconi, es van retirar del Govern de coalició encapçalat per Letta, amenaçant la caiguda del Govern constituït feia tan sols cinc mesos. Però finalment les dues cambres han votat per una gran majoria a favor de la continuïtat de l’executiu després que 23 senadors del Poble de la Llibertat es rebel·lessin contra la iniciativa de Berlusconi.
Dijous 3
Centenars d’immigrants moren en naufragar en aigües italianes
Més de 350 morts és el resultat del naufragi, davant la costa de l’illa de Lampedusa, prop de Sicília, d’una embarcació que transportava immigrants il·legals. En un primer moment es creu que els morts són un centenar, però el nombre de víctimes creix els dies següents a mesura que es recuperen cadàvers. Així mateix s’intercepten un gran nombre d’immigrants africans que travessen la Mediterrània cap a Itàlia, i el dia 8 és detingut un dels presumptes organitzadors d’aquests viatges. A la Unió Europea, aquests fets provoquen un fort debat sobre les lleis d’immigració i la necessitat de coordinació i de responsabilització conjunta contra la immigració il·legal i les màfies que se n’aprofiten.
Es presenta Súmate, una plataforma a favor de la independència de Catalunya
A l’Hospitalet de Llobregat té lloc la presentació de Súmate, una iniciativa de catalans castellanoparlants en defensa de la independència de Catalunya. Un dels líders de la iniciativa és Lluís Cabrera, cofundador del col·lectiu Els altres andalusos, que defensa la plena integració de les persones procedents de la immigració de zones castellanoparlants de l’Estat a Catalunya, i rebutja els intents de perpetuar-ne la condició d’immigrants.
Divendres 4
Relleu a l’Institut Ramon Llull
El director de la Fundació Ramon Llull, l’escriptor Vicenç Villatoro, deixa el càrrec per motius personals. El substitueix l’anterior director adjunt, Àlex Susanna. Villatoro va ser nomenat director al gener del 2011, i durant el seu mandat ha projectat la presència catalana a la Biennal de Venècia i ha integrat l’estructura a l’Ajuntament de Barcelona, entre altres realitzacions.
Dissabte 5
Irlanda decideix mantenir el Senat
El vot contrari a la proposta d’abolir la cambra alta del Parlament de la República d’Irlanda s’imposa en el referèndum convocat pel Govern. Tot i que les previsions apuntaven que guanyaria l’opció favorable a la supressió, finalment ha prevalgut l’opció contrària (57% dels vots), que només defensava el principal partit de l’oposició, el Fianna Fáil. El Senat irlandès va ser establert el 1937, i no té capacitat per a vetar lleis.
Resposta multitudinària en suport d’Herrira
Cinc dies després de l’ofensiva policial contra Herrira, en la qual van ser arrestades divuit persones i les seus, clausurades, té lloc a Bilbao una manifestació de suport a aquesta associació ciutadana en defensa de l’acostament dels presos d’ETA al País Basc. Hi assisteixen desenes de milers de persones i més de cinquanta organitzacions. No hi participa a títol oficial el PNB, però sí militants i dirigents a títol personal.
L’alcalde de Vic presenta un nou moviment independentista
Josep Maria d’Abadal, alcalde de Vic, presenta en aquesta ciutat el Moviment Demòcrata Català, una plataforma que té per objectiu la recollida de propostes i suggeriments de tota la societat per tal de regenerar la política, impulsar la independència i preservar l’estat del benestar. Josep Maria d’Abadal havia estat un dirigent destacat d’Unió Democràtica de Catalunya. Enfrontat a causa del moviment sobiranista al secretari general del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, li va disputar sense èxit el càrrec al maig del 2012, i al desembre del 2012 va abandonar el partit.
Diumenge 6
Detingut un líder d’Al-Qaida a Líbia
El Pentàgon confirma la detenció a Líbia d’Abu Anas al-Libi, el líder d’Al-Qaida acusat de planificar i dirigir els atemptats del 1998 a les ambaixades dels EUA que en total van provocar més de 200 morts. En el judici, que té lloc a Nova York, Abu Anas es declara no culpable. El dia 10 el primer ministre libi és segrestat unes hores. Cap grup reivindica l’acció, però es creu que pot ser la represàlia per la detenció d’Al-Libi.
Comença la destrucció dels arsenals químics sirians
Després de l’acord entre els EUA i Rússia i corroborat per les Nacions Unides, els experts internacionals d’aquests dos països comencen a supervisar la destrucció dels arsenals químics. Les operacions, que es duen a terme enmig d’un gran secretisme, segueixen els protocols de la Convenció per a la Destrucció d’Armes Químiques, a la qual Síria s’adhereix el dia 14.
Mor un empresari al barri del Raval mentre era detingut pels Mossos d’Esquadra
L’empresari Juan Andrés Benítez mor en una baralla amb un altre home en la qual van intervenir els Mossos d’Esquadra per separar-los. Segons els agents de la policia catalana, la víctima es va mostrar molt agressiva en ser reduït pels mossos i va morir poc després de ser traslladat a l’Hospital Clínic. Segons alguns veïns, però, els mossos van colpejar reiteradament Benítez fins que va morir. El jutge ordena una investigació entorn d’aquestes versions contradictòries, i l’oposició demana la dimissió del cap del cos de la policia catalana.
Dilluns 7
Entra en vigor el superregulador que inclou l’antiga CMT
La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMT) comença a exercir les seves funcions. El nou organisme, creat per llei al mes de juny, unifica els organismes de la competència dels diversos sectors, fins aleshores separats, inclosa la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, l’única que, des del 2006, tenia seu a Barcelona. La Unió Europea expressa dubtes que el nou superorganisme pugui complir adequadament les seves funcions.
Gerard López substitueix Johan Cruyff com a seleccionador de Catalunya
L’exjugador del FC Barcelona i actual comentarista de futbol de Televisió de Catalunya Gerard López és el nou seleccionador de la selecció catalana de futbol en substitució de Johan Cruyff, que va deixar el càrrec al gener. L’exjugador de l’Espanyol Sergio González en serà el segon entrenador.
Dimarts 8
La Casa Blanca designa nova presidenta de la Reserva Federal
El Govern nord-americà designa l’economista i acadèmica Janet Yellen, vicepresidenta des del 2010 de la Reserva Federal, l’òrgan gestor de la política monetària dels Estats Units, com a successora del president Ben Bernanke, el qual va accedir al càrrec l’any 2006. Yellen pren possessió del càrrec el dia 10 de novembre, i és la primera dona a ocupar-lo.
Es lliuren els Premis Nacionals de Cultura
En una cerimònia al Saló del Tinell de Barcelona es lliuren els Premis Nacionals de Cultura atorgats pel CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) després de la seva remodelació de l’any anterior. Els premiats són el director teatral Hermann Bonnín, els escriptors Eduardo Mendoza i Imma Monsó, el periodista, filòsof i escriptor Josep Ramoneda, el director de l’ESCAC, Josep Maixenchs, el pianista Agustí Fernández, l’escultor Francesc Torres Monsó, l’oceanògrafa Josefina Castellví, la creadora de joies Elsa Peretti i el Centre de Lectura de Reus. És el primer cop que el premi recau en un escriptor en castellà.
Dimecres 9
Angela Merkel es queixa a Barack Obama per l’espionatge
En una trucada telefònica directa, la cancellera alemanya, Angela Merkel, demana explicacions al president dels Estats Units, Barack Obama, sobre el presumpte espionatge que els serveis secrets d’aquest país han dut a terme al seu mòbil personal des de l’any 2002, tal com sosté la revista Der Spiegel a partir de filtracions proporcionades per l’exagent nord-americà Edward Snowden. Merkel qualifica aquesta pràctica d’inadmissible entre aliats. L’Agència Nacional de Seguretat dels EUA (NSA) afirma que el president nord-americà no sabia que la cancellera era espiada. Els dies següents, basant-se en les mateixes fonts, diversos diaris europeus publiquen que milions de ciutadans europeus han estat espiats. El dia 29, el portaveu de l’NSA diu que van ser alguns dels seus mateixos aliats de l’OTAN (entre els quals hi havia Espanya) els que els van proporcionar les gravacions.
Se celebra el Dia del País Valencià
La tradicional marxa d’aquesta data en defensa de la llengua i la cultura enguany va precedida del lema "País Valencià. Dignitat!", i demana al Govern d’Albert Fabra que "deixi de fer genuflexions" davant de Madrid. La Comissió 9 d’Octubre, organitzadora dels actes, concreta les reivindicacions en el finançament just, la connexió d’alta velocitat Castelló-Tarragona, la fi de la censura de TV3, el respecte a la llengua i la cultura dels valencians i una política social i econòmica per a superar la crisi i no agreujar-la.
Sindicats i direcció pacten l’ERO de CatalunyaCaixa
CCOO i UGT pacten l’acomiadament d’un terç de la plantilla de CatalunyaCaixa (2.150 empleats). L’entitat pagarà 30 dies per any treballat, amb un límit de 22 mesos, i oferirà baixes incentivades als treballadors de més de 50 anys, entre altres compensacions i mesures per a amortir l’impacte de l’ERO. L’acord final és substancialment més avantatjós per als treballadors que el mínim que estableix la llei.
Es lliura el premi Margalef d’ecologia
L’oceanògrafa nord-americana Sallie W. Chisholm és la guardonada amb el premi internacional Ramon Margalef d’ecologia de la Generalitat de Catalunya. Chisholm, professora al Massachusetts Institute of Technology, ha destacat per les seves investigacions sobre els organismes procariotes fotosintetitzadors en el medi marí.
Dijous 10
Abertis guanya el concurs per a gestionar el peatge amb més trànsit d’Europa
L’empresa d’infraestructures Abertis guanya el concurs per a gestionar el peatge que s’implantarà al Dartford-Thurrock Crossing, l’autopista que creua el Tàmesi per a accedir a la ciutat de Londres des de Dartford. Es calcula que hi circulen diàriament entre 135.000 i 160.000 vehicles. La concessió és de cinc anys, ampliable a deu.
Divendres 11
El Govern extremeny augmenta la despesa en ajuts complementaris
El Govern extremeny presidit per José Antonio Monago (PP) aprova el pagament de 1.400 euros per naixement a més del 80% dels municipis i un ajut d’entre 100 i 200 euros al 96% de les persones vídues. Al juny va aprovar una rebaixa en l’impost de la renda, i dos dies abans, una paga extra a les pensions no contributives. Aquestes mesures causen una gran irritació en comunitats com Catalunya, contribuents netes a la solidaritat interterritorial.
Dissabte 12
Se celebra el dia de la Hispanitat
Al cap d’un mes de la gran mobilització de la Via Catalana, a Catalunya els antisobiranistes i partidaris de la unió amb Espanya es mobilitzen el dia de la Hispanitat. La manifestació més nombrosa (entre 30.000 i 100.000 persones, segons les fonts) té lloc a la plaça de Catalunya de Barcelona, on sota la consigna "Som Catalunya. Somos España" es reuneixen simpatitzants i militants del Partit Popular i Ciutadans. A Montjuïc se celebra l’acte neofeixista de la Plataforma España en Marcha, en el qual participa un dels atacants al Centre Cultural Blanquerna, la delegació de la Generalitat a Madrid, l’Onze de Setembre. La conselleria d’Interior havia prohibit la manifestació que aquest grup tenia prevista a Sants.
Diumenge 13
Acte massiu de beatificació de l’Església espanyola a Tarragona
Beatificació de 522 màrtirs a Tarragona
© Conferencia Episcopal Española
A l’antiga Universitat Laboral de Tarragona se celebra una cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del segle xx a la qual assisteixen més de 25.000 persones. Presidida pel representant del Vaticà, Angelo Amato, i el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela, entre els líders polítics hi ha el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, el president del Congrés espanyol, Jesús Posada, i els ministres de Justícia i Interior, Alberto Ruiz-Gallardón i Jorge Fernández Díaz. Aquesta beatificació ha rebut crítiques de sectors de l’Església, que l’acusen de tenir només en consideració els religiosos morts partidaris del bàndol franquista. Tres dies després, el director d’afers religiosos de la Generalitat de Catalunya manifesta que l’Església espanyola hauria de demanar perdó pel seu paper en el franquisme. El dia 20 l’abat de Montserrat torna a demanar perdó i demana que l’Església ho faci de manera més explícita.
Dilluns 14
Comença el judici de la talidomida
Després de 57 anys que comencés la comercialització de la talidomida, els afectats per aquest medicament, que se subministrava a les embarassades i que era causant de greus malformacions en els nadons, porten a judici Grünenthal, la farmacèutica que la fabricava i comercialitzava. Grünenthal insisteix que la talidomida es va deixar d’exportar el 1961, però l’acusació afirma que es va seguir venent fins el 1965. Els demandants reclamen 204 milions d’indemnització. Espanya és l’únic Estat europeu on encara no s’han indemnitzat els afectats. El 20 de novembre s’emet la sentència, que condemna la farmacèutica alemanya a pagar 20.000 euros per cada punt de minusvalidesa reconegut per l’Administració espanyola.
Mor Max Cahner
Després d’una llarga malaltia mor a Barcelona el qui va ser impulsor d’Edicions 62, Enciclopèdia Catalana, el Congrés de Cultura Catalana i altres iniciatives culturals de la resistència durant el franquisme i que, des del càrrec de conseller de Cultura (1980-84), va dissenyar la política cultural de Catalunya fins avui, fonamentada sobretot en la Llei de normalització lingüística i en la creació d’uns mitjans públics catalans i en català. Nombroses personalitats, entre les quals cal destacar el president, Artur Mas, i l’expresident Jordi Pujol, assenyalen la contribució fonamental de Cahner al redreçament de la cultura catalana.
Dimarts 15
S’aprova la creació del supervisor bancari únic de la Unió Europea
Els ministres d’Economia de la UE aproven per unanimitat la creació del supervisor bancari únic per a les 100 i escaig entitats més grans de la zona euro. El nou òrgan dependrà del Banc Central Europeu, i començarà a funcionar a partir de novembre del 2014. L’acord ha arribat després que es garantís a la Gran Bretanya que la City de Londres podria mantenir la seva autonomia.
El Congrés espanyol aprova la llei d’acció exterior
Amb els vots favorables del PP i d’UPN, el Congrés espanyol aprova la llei d’acció exterior elaborada pel ministre José Manuel García-Margallo que, en paraules seves, "ha de posar fi a l’enorme desordre" que hi ha en la representació internacional de les comunitats autònomes. Ara, el projecte ha de passar el tràmit del Senat. La Generalitat ja va aprovar una llei pròpia d’acció exterior a l’agost.
ERC denuncia a l’Argentina l’afusellament del president Companys
En la data de l’execució de Lluís Companys, Esquerra Republicana presenta a la justícia argentina una querella contra l’Estat espanyol per crims del franquisme pels assassinats del president de la Generalitat Lluís Companys i de 47 càrrecs electes republicans. El dia 22 la justícia argentina admet a tràmit la denúncia.
Dimecres 16
Fagor anuncia suspensió de pagaments
L’empresa d’electrodomèstics Fagor, un dels conglomerats industrials del País Basc de capital autòcton més importants, anuncia suspensió de pagaments. Fagor, amb pèrdues des del 2009, té amb les seves filials més de 5.500 empleats i pertany a la corporació Mondragón, que des de fa anys n’ha finançat un pla de viabilitat que ara ja considera inútil. El dia 13 de novembre Fagor presenta la sol·licitud de concurs de creditors.
El Tribunal d’Estrasburg suspèn el desallotjament d’un bloc de pisos a Salt
El Tribunal Europeu de Drets humans d’Estrasburg atura el desallotjament d’un bloc de pisos propietat del "banc dolent" (SAREB) a Salt (Gironès), ocupat per centenars d’activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per evitar el desnonament de les famílies afectades, a les quals el tribunal considera que el Govern espanyol no ha respost adequadament. El dia 5 de novembre el tribunal aixeca la suspensió un cop l’advocacia de l’Estat li aporta la documentació per a demostrar que el desallotjament no vulnera els drets a l’habitatge i la protecció de la infància.
Dijous 17
Picabaralla protocol·lària entre el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya
La Generalitat anuncia que el president, Artur Mas, no assistirà a un acte de la patronal catalana Foment del Treball perquè el Govern espanyol imposa la presidència en l’atorgament de medalles de l’entitat a la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. El dia 23 té lloc un incident del mateix tipus quan el Govern espanyol impedeix al president de la Generalitat adreçar-se als representants dels diversos estats en la cimera del Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental, que se celebra al Palau de Pedralbes, propietat de la Generalitat de Catalunya.
Divendres 18
Encausat l’alcalde de Gandia per voler retirar una estàtua commemorativa de la batalla d’Almansa
El jutge encausa l’alcalde de Gandia, Arturo Torró, del PP, per voler retirar l’escultura 25 d’abril, instal·lada el 2007, que commemora els 300 anys de la batalla d’Almansa (1707), després de la qual el País Valencià va perdre les llibertats i les constitucions pròpies. El mateix autor del monument, Antoni Miró, va presentar la denúncia. L’endemà té lloc una mobilització a Gandia contra la retirada de l’escultura.
Dissabte 19
Es clausura el Festival Internacional de Cinema de Sitges amb xifres rècord
La 46a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges 2013 tanca amb una participació que confirma la línia ascendent del certamen en el panorama internacional, amb 60.000 entrades venudes, 5.000 més que l’any anterior. En aquesta edició, Borgman, de l’holandès Alex van Warmerdam, rep el premi al millor film. El premi a la millor direcció és per a Navot Papushado i Aharon Keshales (Big Bad Wolves), el guardó a la millor actriu és per a Juno Temple en Magic Magic i al millor actor per a Andy Lau en Blind Detective. Only Lovers Left Alive, de Jim Jarmusch, rep el premi especial del jurat, mentre que el José Luis Guarner recau en The Congress, d’Ari Folman. El premi del públic ha estat per a Jodorowski’s Dune, de Frank Pavich.
La FECAC elegeix nova junta
En un acte celebrat a Santa Coloma de Gramenet, l’assemblea de la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya (FECAC), que organitza anualment la Fira d’Abril, elegeix una nova junta. El nou president és Daniel Salinero, que formava part de la junta anterior. Quatre dels seus membres, que no s’han presentat a les eleccions, han interposat denúncies contra l’antic president, Francisco García-Prieto, per irregularitats comptables.
Diumenge 20
JP Morgan compra la seva responsabilitat penal per les hipoteques d’alt risc
JP Morgan, el primer banc dels Estats Units, arriba a un acord amb el Govern Federal per evitar anar a judici per males pràctiques i estafa als clients en el cas de les hipoteques subprime a canvi de 13.000 milions de dòlars. Segons els termes de l’acord, l’entitat s’avindria a reconèixer les males pràctiques. És la transacció més gran mai feta entre el Govern nord-americà i una companyia privada.
Els pitjors incendis en dècades devasten el sud-est d’Austràlia
El Govern de Nova Gal·les del Sud declara l’estat d’emergència arran dels incendis més greus en aquest estat des dels anys seixanta i des del 2001 a tot Austràlia. Les elevades temperatures, així com la gran sequera provocada per les escasses pluges i el fort vent, en són les principals causes. Els més de 100 incendis es van iniciar cap al dia 13, i fins el dia 25 no van començar a estar controlats. El foc, que ha cremat unes 120.000 ha, entre les quals hi ha les àrees protegides de les Blue Mountains, ha amenaçat Sydney i més de 300 cases han estat desallotjades.
Dilluns 21
El Tribunal Europeu de Drets Humans anul·la la doctrina Parot
El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg anul·la la doctrina Parot, com es coneix la interpretació de la llei que des de l’any 2006 s’aplica sobretot als presos etarres perquè compleixin el que en la pràctica és una cadena perpètua, una pena inexistent en el codi penal espanyol. La sentència és el resultat de la demanda interposada pels advocats de l’etarra Inés del Río, que és excarcerada l’endemà. Polítics i organitzacions de víctimes d’ETA protesten contra la sentència. El dia 8 de novembre el Govern excarcera l’etarra Troitiño, un dels autors de l’atemptat d’Hipercor a Barcelona el 1987. La sentència obre la porta a l’excarceració d’altres criminals, com ara l’anomenat "boig del xandall", que complia pena per atacs a 16 dones, el qual surt de la presó el dia 22 de novembre.
Dimarts 22
L’Institut Català de Finances podrà convertir-se en banc
El Govern català aprova un decret llei que autoritza l’Institut Català de Finances (ICF) a transformar-se en entitat de crèdit d’acord amb la normativa dels reguladors estatals i europeus. Amb aquest decret llei, l’ICF podrà adequar l’estructura d’òrgan de govern i de gestió a un futur banc públic. L’ICF va ser creat el 1985 com a organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, amb la funció de coordinar les activitats de les institucions públiques de crèdit dependents de la Generalitat i controlar-ne la gestió.
Dimecres 23
El Parlament aprova que els casinos puguin abaixar impostos
El Parlament de Catalunya aprova una llei que permet abaixar els impostos del 55% al 10% als casinos. La llei té només el suport de CiU, mentre que ERC, el PSC i el PP s’abstenen i Ciutadans i la CUP s’hi oposen. La llei ha estat defensada pel Govern de la Generalitat com un requisit per a la instal·lació del macrocomplex de joc i oci BCN World a Tarragona.
Els treballadors d’Alstom rebutgen la proposta de l’empresa
Dues terceres parts de la plantilla de la multinacional francesa de trens, que té la planta a Santa Perpètua de Mogoda, rebutgen el pla de flexibilitat proposat per l’empresa. El dia 30, la direcció presenta al Departament de Treball un ERO temporal per a tots els 650 treballadors de la fàbrica.
Dijous 24
El papa suspèn un bisbe alemany de les seves funcions
El papa Francesc aparta temporalment del càrrec el bisbe de Limburg (Alemanya), Franz-Peter Tebartzvan Elst, el qual es coneix com el "bisbe del luxe", per haver-se gastat 31 milions d’euros en una casa (dels quals en va declarar només 5). El Vaticà anuncia la creació d’una comissió per investigar els fets, i nomena interinament el vicari general perquè es faci càrrec dels afers de la diòcesi.
El PP redueix els membres de l’AVL a la meitat
Amb el refús de les esmenes a la totalitat, el PP del Parlament valencià aprova amb la seva majoria absoluta la llei que redueix el nombre de membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 21 a 11, que justifica per motius econòmics. L’oposició hi veu un intent de liquidar el consens per la llengua aconseguit amb la creació de l’organisme l’any 1998.
Arxivada la querella del president Mas i altres dirigents de CDC contra El Mundo
La jutge de Madrid encarregada de les informacions sobre presumptes comptes bancaris a Suïssa del president Artur Mas, l’expresident Jordi Pujol i altres dirigents de CDC publicades al diari El Mundo, en plena campanya electoral catalana, arxiva la querella per difamacions que van presentar els afectats. La jutge considera que l’esborrany de la policia sobre el qual els periodistes es van basar presenta indicis de veracitat. El dia 17 va ser destituït el comissari sota el qual es va elaborar el suposat informe que va publicar el rotatiu.
Divendres 25
La Generalitat de Catalunya homenatja el fiscal Rodríguez Sol
La Generalitat de Catalunya atorga el premi Justícia de Catalunya a l’exfiscal Martín Rodríguez Sol, que va dimitir el càrrec després que la Fiscalia General de l’Estat li obrís un expedient per haver defensat l’autodeterminació de Catalunya.
Comença l’accés de pagament al Parc Güell
L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa la venda d’entrades al Parc Güell, que fins ara era gratuït. L’objectiu, segons el consistori, és regular l’entrada de turistes, que els darrers anys és massiva i pot malmetre el parc. L’Ajuntament anuncia també que els residents de la ciutat i veïns que ho desitgin podran sol·licitar un passi gratuït.
Es lliuren els premis Príncipe de Asturias
En una cerimònia que té lloc al Teatre Campoamor d’Oviedo es lliuren els premis Príncipe de Asturias, presidits per la reina Sofia i pels prínceps d’Espanya, Felip i Letícia. Aquest any els guardonats són Annie Leibovitz (comunicació i humanitats), Saskia Sassen (ciències socials), Michael Haneke (arts), ONCE (concòrdia), Societat Max Planck (cooperació internacional), José María Olazábal (esports), Peter Higgs i François Englert (investigació científica i tècnica) i Antonio Muñoz Molina (lletres).
Dissabte 26
S’atorguen els premis Octubre
La 62a edició dels premis Octubre té lloc al Centre Octubre de València en un sopar molt marcat pels darrers esdeveniments de defensa de la llengua a les Illes Balears. Es commemoren, també, els vint anys de l’assassinat de l’activista valencianista Guillem Agulló a mans de la ultradreta. Quant als premis més importants, l’Andròmina de novel·la ha quedat desert, mentre que el Vicent Andrés Estellés de poesia i el Joan Fuster d’assaig recauen, respectivament, en el poeta mallorquí Miquel Bezares i en l’historiador vigatà Josep Burgaya.
Barcelona renuncia oficialment als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, fa pública la renúncia de l’Ajuntament de Barcelona a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern a la capital catalana. El projecte té l’origen al gener del 2010, impulsat per l’aleshores alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu. Segons el comunicat oficial, el motiu principal de la renúncia és la falta de consens de les diverses forces representades al consistori. No es descarta, però, que la ciutat pugui tornar a optar a celebrar els Jocs l’any 2026.
Diumenge 27
Dones saudites desafien la prohibició de conduir
Un total de 8 detingudes i 15 multades és la resposta del Govern de l’Aràbia Saudita al desafiament de diverses dones a la prohibició (no recollida per escrit) de conduir. La prohibició va entrar en vigor després que un imam afirmés que conduir perjudica els ovaris i la pelvis de les dones. Sota el lema "Women2drive" és la tercera protesta d’aquesta mena des del 1990.
Sebastian Vettel torna a guanyar la fórmula 1
El pilot alemany Sebastian Vettel guanya matemàticament el seu quart títol de campió mundial de fórmula 1 després d’imposar-se en el Gran Premi de l’Índia. Junt amb Michael Schumacher, Juan Manuel Fangio i Alain Prost, Vettel és l’únic pilot que ha guanyat quatre vegades aquest trofeu.
Dilluns 28
Possible atemptat suïcida a la plaça de Tiananmen
Un turisme explota després de precipitar-se contra les portes de la Ciutat Prohibida, a la plaça de Tiananmen de Pequín. Les víctimes són els tres ocupants del vehicle i dos turistes. Tot i que ningú no reivindica l’atemptat, les autoritats xineses l’atribueixen al Moviment Islamista del Turquestan Oriental, actiu a la regió de Xinjiang Uigur, on el Govern xinès aplica una política d’assimilació sobre la població autòctona similar a la del Tibet. El Govern uigur a l’exili reclama una investigació independent.
Dimarts 29
El PSC vota per segon cop diferent del PSOE
El PSC trenca per segon cop en la història la disciplina de vot en abstenir-se respecte a una moció consensuada entre UPyD i el PP que veta la possibilitat que una part de l’Estat voti per decidir si se’n separa, a la qual el PSOE ha votat a favor. La posició del PSC ha estat objecte de dures crítiques per part del PSOE. El primer trencament de la disciplina de vot va ser el dia 2 de febrer amb motiu del dret a decidir, en què els socialistes catalans es van abstenir.
Dimecres 30
Acaba el judici a l’expresident de la Diputació de Castelló Carles Fabra
Després de gairebé deu anys d’instrucció i un mes de judici, queda vist per sentència el procés a l’expresident de la Diputació de Castelló, exdirigent del PP i president de la Cambra de comerç de Castelló, Carles Fabra, acusat de delictes de tràfic d’influències, suborn i quatre delictes fiscals. El 25 de novembre s’emet la sentència, que condemna Fabra a quatre anys de presó per quatre delictes contra la hisenda pública en l’anomenat "cas Naranjax", a més de pagar 693.000 euros i indemnitzar Hisenda amb la mateixa quantitat. La seva exdona és també condemnada a presó i a una multa. En canvi, se l’absol dels delictes de suborn i tràfic d’influències.
Dijous 31
Vaga de 24 hores de RENFE
Després d’aturades parcials des del dia 28, es duu a terme la vaga de 24 hores a RENFE en protesta per la segregació de la companyia en quatre societats i la divisió d’ADIF en dues més. A Catalunya, on els sindicats convocants (la CGT i el Sindicat Ferroviari) tenen poca presència, els serveis mínims funcionen sense incidents. Coincidint amb la protesta, la Generalitat presenta al Ministeri de Foment un pla d’actuacions urgents per un import de 306 milions d’euros, arran dels accidents a la xarxa, el darrer dels quals va ser el descarrilament d’un tren a l’estació de Sant Andreu el dia 27.