Dimecres 1
Protestes massives a Hong Kong el Dia Nacional de la Xina
El Govern autònom de Hong Kong suspèn les celebracions del 65 aniversari de la República Popular de la Xina per les desenes de milers de manifestants que col·lapsen el centre de la ciutat. Protagonitzades majoritàriament per estudiants, les protestes van començar el 26 de setembre contra el control que exerceix Pequín sobre els candidats en les eleccions del 2017 al Govern de Hong Kong. El 3 d’octubre, el moviment de protesta Occupy Central accepta negociar amb el governador Cy Leung, a qui alhora exigeixen la dimissió. El Govern xinès qualifica les protestes d’il·legals i el mateix dia alguns ciutadans (segons el moviment, provocadors de les màfies xineses pagats pel Govern) s’enfronten als manifestants, als quals acusen d’impedir les activitats quotidianes. El dia 17 la policia retira barricades i apallissa manifestants a l’àrea de Mong Kok, i tres dies després, en les primeres converses entre ambdues parts, les autoritats ofereixen algunes concessions, però el dia 26 d’octubre els estudiants anul·len la votació sobre la proposta del Govern xinès.
Relleu al capdavant de l’OTAN
El líder dels socialdemòcrates noruecs, Jens Stoltenberg, succeeix el danès Anders Fogh Rasmussen com a secretari general de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Stoltenberg, que va ser primer ministre de Noruega entre el 2000 i el 2001 i del 2005 al 2013, va ser nomenat per al càrrec el 28 de març de 2014.
Dijous 2
S’aprova la llei de drets de gais i lesbianes de Catalunya
El Parlament de Catalunya aprova per àmplia majoria la Llei contra l’homofòbia, que protegeix els homosexuals i els transsexuals contra la discriminació. Unió Democràtica de Catalunya se’n distancia en alguns aspectes, i el Partit Popular hi vota en contra. D’aquesta manera, Catalunya es converteix en el primer país del món que disposa d’un instrument legal expressament per a garantir els drets d’aquests col·lectius. L’origen de la llei és una iniciativa legislativa popular presentada per ERC, el PSC, Iniciativa-Esquerra Unida i la CUP.
Divendres 3
Aprovats els nous càrrecs de la Comissió Europea
Entre el 29 de setembre i el 3 d’octubre té lloc la confirmació dels membres de la nova Comissió Europea que el nou president, Jean-Claude Jun-cker, va proposar el 10 de setembre. Els 27 candidats a comissaris són sotmesos pel Parlament Europeu a un examen d’idoneïtat per al càrrec. Només l’eslovena liberal Alenka Bratušek és rebutjada com a vicepresidenta d’Energia. L’exministre espanyol Miguel Arias Cañete, proposat com a comissari de Clima i Energia, ha de sotmetre’s a un segon examen a causa de les seves suposades vinculacions amb la indústria petroliera, i finalment és escollit el dia 4 d’octubre per 83 vots a favor, 42 en contra i tres abstencions. Com en l’executiu de José Manuel Durão Barroso, 19 membres són homes i 9 són dones. De les set vicepresidències, en destaquen la de Millor Regulació, Relacions Institucionals, Legalitat i Carta de Drets Fonamentals, a càrrec de l’holandès Frans Timmermans, la de Treball, Creixement, Inversió i Competitivitat, a càrrec del finlandès Jyrki Katainen, i la d’Afers Econòmics i Financers, Fiscalitat i Duanes, a càrrec de l’exministre francès d’Economia Pierre Moscovici. A diferència de l’anterior comissió, no hi ha cap espanyol que ocupi una vicepresidència.
El Govern espanyol suspèn el projecte Castor i aprova una indemnització
El Consell de Ministres del Govern espanyol aprova posar “en hibernació” el projecte Castor, després de l’aturada indefinida al setembre del 2013 pels continuats terratrèmols a la costa del delta de l’Ebre i del Baix Maestrat causats, segons diversos informes d’experts, per la plataforma gasista. El Govern també aprova compensar amb 1.350 milions d’euros l’empresa Escal, en què participa Actividades de Construcción y Servicios (ACS), propietat de l’empresari Florentino Pérez. Es preveu que aquests diners siguin pagats pels contribuents al llarg de trenta anys, cosa que aixeca nombroses protestes i accions judicials.
Dissabte 4
Suport de l’àmbit municipal català al 9-N
Més de 700 alcaldes presenten al president Artur Mas mocions de suport a la consulta del 9 de novembre després d’una mostra d’adhesió organitzada per l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència, que té lloc des del 22 de setembre. En total, 920 dels 947 ajuntaments catalans, que representen el 88% de la població de Catalunya, donen suport a la consulta. Als alcaldes, cal afegir-hi els presidents de les quatre diputacions i 37 dels 41 consells comarcals. Tres dies després, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, avisa per carta aquestes administracions que la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria del Tribunal Constitucional converteix en il·legals les actuacions de preparació del 9-N.
Restablert el servei del TAV entre Girona i Figueres
Després d’una setmana de caos i d’aturades del servei, el TAV restableix amb normalitat la línia Girona-Figueres. L’incident té l’origen en els forts aiguats del dia 28 de setembre, que van inundar el túnel de l’estació de Girona. Per treure l’aigua del túnel, l’1 d’octubre el personal d’ADIF és assistit per un equip d’emergència de l’exèrcit. L’Ajuntament de Girona assenyala ADIF com a principal responsable de les inundacions per imprevisió i construcció defectuosa del túnel.
Diumenge 5
UDC opta per donar llibertat de vot a la segona pregunta del 9-N
En un consell nacional extraordinari presidit per Ramon Espadaler, Unió Democràtica de Catalunya opta per demanar el sí a la primera pregunta de la consulta del 9 de novembre (“Vol que Catalunya es converteixi en un Estat?”) i dóna llibertat de vot a la segona (“Vol que aquest Estat sigui independent?”). El 29 de setembre, Iniciativa per Catalunya també va celebrar un consell nacional en què es va adoptar una solució semblant.
Dilluns 6
Es contagia d’Ebola una auxiliar d’infermeria de Madrid
Teresa Romero, auxiliar d’infermeria de l’Hospital Carlos III de Madrid, és declarada infectada pel virus de l’Ebola. Romero va estar en contacte amb el religiós espanyol Manuel Viejo, traslladat a Madrid en contreure la malaltia. És el primer contagi per l’Ebola que es produeix fora d’Àfrica, motiu pel qual l’hospital i la gestió del cas reben dures crítiques. El dia 7, la Comissió Europea exigeix explicacions a Madrid sobre què ha fallat en els protocols que cal seguir davant dels possibles casos de la malaltia, i el dia 10 la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, relleva la ministra de Sanitat, Ana Mato, en la gestió de la malaltia. Malgrat alguns casos sospitosos detectats entre persones que havien estat en contacte amb l’auxiliar, el dia 13 el comitè científic conclou que a l’Estat ningú llevat de Romero té capacitat de transmetre la malaltia. El dia 21 els resultats ja no detecten presència del virus en la pacient, i el 5 de novembre Romero rep l’alta.
Dimarts 7
El president de Kenya, interrogat pel Tribunal Penal Internacional
Uhuru Kenyatta, president de Kenya des de l’abril del 2013, arriba a la Haia per ser interrogat pel Tribunal Penal Internacional. Kenyatta i el vicepresident, William Ruto, acusats de crims contra la humanitat, declaren com a presumptes responsables de la violència durant les eleccions presidencials del 2007, en les quals van morir assassinades unes 1.500 persones.
Espanya, condemnada per no investigar denúncies de tortures
El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per no haver investigat les suposades tortures denunciades per una membre d’ETA i un membre de la plataforma Segi. És la quarta condemna de la justícia europea a l’Estat espanyol per ignorar maltractaments de la Guàrdia Civil a ciutadans bascos. En total, les sancions imposades sumen 53.000 euros.
Dimecres 8
Rato i Blesa, imputats per sobresous il·legals a Caja Madrid i Bankia
Un jutge imputa els expresidents de Caja Madrid i Bankia, Rodrigo Rato i Miguel Blesa, i l’exdirector general de l’entitat, Ildefonso Sánchez, per l’es-càndol anomenat de les “targetes opaques”. El cas va irrompre a la llum pública a començament de mes quan la fiscalia anticorrupció va investigar el pagament en negre de quinze milions d’euros en despeses personals a la cúpula d’aquestes entitats a través de targetes de crèdit no declarades i que van ser operatives entre el 2003 i el 2012. Els dies següents se succeeixen les dimissions, que van més enllà de les entitats financeres. Entre d’altres, deixen el càrrec el secretari general de la UGT de Madrid (3 d’octubre), l’excap de la Casa del Rei i conseller privat del rei d’Espanya, Rafael Spottorno, i el vicepresident de la CEOE (15 d’octubre). El 22 d’octubre Rato presenta un aval bancari que li evita l’embargament, mentre que l’endemà Blesa és embargat perquè no ha presentat l’aval. El dia 28, el PP expulsa Rato i 12 militants més.
Dijous 9
Marc Coma guanya per tercera vegada el Ral·li del Marroc
El motorista Marc Coma es proclama vencedor del Ral·li del Marroc, competició que ja va guanyar els anys 2006 i 2009. Es dóna la circumstància, a més, que el dia anterior Coma guanya per sisena vegada el Campionat del Món de raids (2005, 2006, 2007, 2010, 2012 i 2014).
Divendres 10
El Futbol Club Barcelona s’afegeix al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
El president del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, envia una carta a l’expresident del Parlament de Catalunya i president de la Comissió del Dret a Decidir, Joan Rigol, en la qual notifica l’adhesió de l’entitat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que té el suport explícit de més de 800 entitats.
Dissabte 11
A Sierra Leone comencen a atendre els malalts d’Ebola al seu domicili
Les autoritats sanitàries de Sierra Leone autoritzen els metges a visitar els pacients als domicilis, cosa que s’interpreta com una derrota davant l’epidèmia. La mesura és un reconeixement de la incapacitat del sistema sanitari d’absorbir el gran augment de pacients contagiats per la malaltia, situació que es dóna també a Libèria. El 25 d’octubre, l’OMS xifra en uns 5.000 els morts per l’Ebola i en 10.000 el nombre de casos.
Diumenge 12
Acaba la 47 edició del Festival de Sitges
Del 4 al 12 d’octubre té lloc el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Inaugura aquesta 47 edició REC4. L’apocalipsi, la nova i última entrega de la sèrie REC, de Jaume Balagueró. Es presenten films de Jean-Luc Godard, David Cronenberg, Jonathan Glazer i Joe Dante, entre d’altres. I Origins, de Mike Cahill, guanya el premi a la millor pel·lícula. The Babadook, de Jennifer Kent, rep el premi especial del jurat, i la seva protagonista, Essie Davis, el premi a la millor actriu, que comparteix amb Julianne Moore. Els premis al millor actor són per a Nathan Phillips i Koji Yakusho. El premi a la millor direcció recau en Jonas Govaerts per Cub. El director de cinema Roland Emmerich rep el premi honorífic a la trajectòria.
Celebració del 12 d’octubre
Felip VI presideix per primera vegada com a rei els actes oficials, amb la reina Letícia, del Dia de la Hispanitat a Madrid. A l’acte, no hi assisteixen el president de la Generalitat, Artur Mas, ni el lehendakari, Iñigo Urkullu, ni tampoc Joan Carles I i la reina Sofia, absents per segon any consecutiu. Al mateix temps, la plataforma Societat Civil Catalana reivindica la unitat d’Espanya i rebutja la consulta del 9-N en una manifestació que aplega unes 40.000 persones a la plaça de Catalunya de Barcelona. Hi participen representants i seguidors del PP, de Ciutadans, la ultradretana Plataforma per Catalunya i altres organitzacions espanyolistes. A Montjuïc, la formació feixista Democracia Nacional crema estelades i amenaça de sabotejar la consulta.
Gas Natural compra la Compañía General de Electricidad
Gas Natural Fenosa signa un acord amb la Compañía General de Electricidad (CGE), la primera distribuïdora de gas i electricitat de Xile. L’acord preveu que Gas Natural llanci una oferta pública d’adquisició (OPA) sobre CGE per comprar el 100% de les accions amb un mínim inicial del 51%, en una operació valorada en uns 2.600 milions d’euros. És l’adquisició internacional més ambiciosa en la història de Gas Natural, i en consolida la posició a l’Amèrica Llatina.
Dilluns 13
El Consell General del Poder Judicial rebutja suspendre el jutge Santiago Vidal
El màxim òrgan de la judicatura espanyola, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), resol no penalitzar el jutge Santiago Vidal per redactar una constitució catalana. Un dels seus membres, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, va incoar-li el dia 8 un expedient i va proposar-ne la suspensió cautelar de les funcions per no observar el règim d’incompatibilitats. Vidal, un dels 33 magistrats que al febrer va signar un manifest en favor de la consulta sobre la independència, considera que la Llei orgànica del poder judicial permet als jutges elaborar informes tècnics en el temps lliure, com és el seu cas.
Dimiteix el president de les Corts Valencianes
Juan Cotino, president de les Corts Valencianes, presenta la dimissió. Tot i negar que en siguin els motius, Cotino està implicat en diverses causes judicials, entre les quals hi ha el “cas Gürtel”. El 10 de novembre, el jutge l’imputa també per un cas d’irregularitats en l’organització de la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006.
Dimarts 14
Artur Mas anuncia un nou format del 9-N
El president de la Generalitat, Artur Mas, anuncia un nou format de la consulta del 9 de novembre com a resposta a la suspensió del Tribunal Constitucional de la convocatòria original. El nou format, que el president defineix com a “procés participatiu”, substitueix els funcionaris per voluntaris i el registre de la Generalitat pel registre en el moment i el punt de la votació. La nova proposta desencadena retrets de la resta de forces del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, especialment d’ERC i ICV. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural convoquen per al dia 19 una manifestació a la plaça de Catalunya de Barcelona a la qual assisteixen més de 100.000 persones, que donen suport condicionat a la consulta i insten els partits a mantenir la unitat. El dia 30 el Consell d’Estat aprova per unanimitat la impugnació del nou 9-N, i el 4 de novembre el Tribunal Constitucional el suspèn, juntament amb tots els preparatius. Per la seva banda, la delegació del Govern central pressiona el Govern amb l’amenaça d’accions penals. El dia 4 de novembre el Tribunal Suprem rebutja la petició de la Generalitat perquè anul·li el recurs que el Consell de Ministres va presentar davant del Tribunal Constitucional.
Dimecres 15
La Comissió Europea declara il·legals els ajuts fiscals a grans empreses espanyoles
Joaquín Almunia, comissari europeu de la Competència, declara il·legals els ajuts fiscals milionaris que el Govern espanyol va aprovar l’any 2012 i que beneficiaven, entre d’altres, Abertis, Telefónica i Banco Santander per la compra d’actius d’empreses estrangeres amb caràcter retroactiu.
El procés català es presenta al Parlament Europeu
Carme Forcadell, Josep Maria Vila d'Abadal i Muriel Casals, presentant el procés sobiranista al Parlament Europeu
© Parlament Europeu
La sala d’actes més gran del Parlament Europeu registra un ple total en la presentació que els líders de la societat civil catalana, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal, fan del procés sobiranista. La nombrosa assistència de diputats, periodistes i funcionaris mostra el gran interès que desperta a Europa el procés català. L’acte s’interromp per donar pas a una comunicació del president Mas en la qual es referma en la celebració del 9-N amb les mateixes preguntes.
Centenars d’excursionistes desapareguts en una tempesta al Nepal
L’operació de rescat s’inicia un dia després que una tempesta provoqués allaus i esllavissades a partir d’uns 4.500 metres d’altitud, a la zona compresa entre els cims de l’Annapurna i del Dhaulagiri. El dia 20, unes 400 persones són rescatades, mentre que el nombre de víctimes mortals supera la quarantena entre xerpes i excursionistes. És una de les pitjors catàstrofes d’aquest tipus a l’Himàlaia, que s’afegeix als 16 xerpes morts per allaus que a l’abril hi va haver a l’Everest.
Dijous 16
Desapareix el grup euroescèptic del Parlament Europeu
La retirada d’un diputat letó fa desaparèixer del Parlament Europeu el Partit de la Llibertat i la Democràcia Directa, que perd el mínim d’escons necessaris per a formar grup. Amb 48 eurodiputats, en formaven part el Moviment 5 Estrelles, liderat pel còmic italià Beppe Grillo, i el Partit de la Independència del Regne Unit, encapçalat pel britànic Nigel Farage.
Divendres 17
Cimera a Milà sobre el conflicte russoucraïnès
Taula rodona, en el transcurs de la Cimera Àsia-Europa, per a debatre el conflicte entre Rússia i Ucraïna (a la imatge, d'esquerra a dreta, François Hollande, Vladímir Putin, Matteo Renzi i Petró Poroixenko)
© Comissió Europea
En el transcurs de la Cimera Àsia-Europa (ASEM), que se celebra a Milà el 16 i el 17 d’octubre i en què participen més de 50 caps d’estat i de govern, els presidents de Rússia, Vladímir Putin, d’Ucraï-na, Petró Poroixenko, i quatre líders de la Unió Europea (David Cameron, François Hollande, Angela Merkel i Matteo Renzi) debaten el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Una de les dues qüestions principals sobre el conflicte és l’aplicació de l’alto el foc de Minsk acordat al setembre, que es troba amb moltes dificultats malgrat la retirada el dia 12 de 17.600 soldats de la frontera amb Ucraïna. La segona gran qüestió és el subministrament de gas rus, en què s’arriba a un principi d’acord per continuar proveint de gas Ucraïna durant l’hivern, tot i que continuen pendents el preu i el deute ucraïnès.
Espanya entra al Consell de Seguretat de l’ONU
Després de tres rondes de votacions, Espanya ingressa com a membre no permanent al Consell de Seguretat de l’ONU. Turquia, que li disputava la plaça, ha estat descartada per 132 vots contra 60 a l’Assemblea General. L’últim cop que Espanya va formar part de l’organisme, els anys 2003 i 2004, en va ser representant el diplomàtic Inocencio Arias.
Dissabte 18
Tanca l’editorial Moll
L’editorial Moll, creada el 1933 pel filòleg Francesc de Borja Moll, que va ser un puntal de la cultura a les Illes Balears i va publicar, entre altres obres, el Diccionari català-valencià-balear, més conegut com Alcover-Moll, anuncia el tancament gradual després de 80 anys d’existència. Des de l’any 2000, l’empresa tenia greus dificultats econòmiques.
Diumenge 19
Suspesa la visita a Sèrbia del primer ministre albanès pels incidents en un partit de futbol
Les baralles en el partit de classificació per a l’Eurocopa 2016 entre Sèrbia i Albània comporten l’ajornament de la primera visita del primer ministre albanès, Edi Rama, a Sèrbia després de set dècades. Durant el partit del dia 15, l’aparició d’un drone amb la bandera albanesa al camp va provocar enfrontaments violents i el partit va haver de ser suspès. Les relacions entre ambdós països són especialment tenses per la qüestió de Kosovo.
Dilluns 20
Ofensiva kurda contra l’Estat Islàmic en la batalla de Kobane
Després de moltes resistències, el Govern turc permet que els soldats kurds iraquians (peixmergues) travessin territori turc per reforçar les milícies kurdes sirianes de la ciutat fronterera de Kobane, que es troba en gran part controlada per l’Estat Islàmic. La batalla per Kobane, ciutat considerada estratègicament molt important, va començar a mitjan setembre i ha provocat la fugida de més de cent mil persones, la majoria kurdes, a camps de refugiats en territori turc. Turquia, que es troba des de fa dècades enfrontada al moviment kurd en el seu territori, es resisteix a deixar entrar els kurds iraquians, però cedeix finalment per les pressions dels Estats Units. Per la seva banda, la coalició liderada pels Estats Units bombardeja des de l’aire les posicions de l’Estat Islàmic a la ciutat de Kobane.
Rebutjada la proposta de la Generalitat per al dividend digital
El Ministeri d’Indústria espanyol rebutja el pla alternatiu de la Generalitat per a mantenir el mateix volum d’espai radioelèctric per a la televisió pública catalana. Aquest pla era una resposta a l’anomenat dividend digital imposat pel Govern central amb la finalitat de facilitar espai radioelèctric per als mòbils 4G. L’argument del Ministeri es basa en el greuge comparatiu que crearia amb altres comunitats. La negativa fa perillar les emissions en alta definició de Televisió de Catalunya.
Dimarts 21
Pistorius, sentenciat a cinc anys de presó
L’atleta paralímpic sud-africà Oscar Pistorius, campió mundial indiscutible en diverses categories de velocitat per a discapacitats des de la segona meitat de la dècada del 2000 i primer atleta a formar part d’un equip de no discapacitats, és condemnat a una pena de cinc anys de presó per homicidi de la seva promesa, la model Reeva Steenkampf, el 14 de febrer de 2013. El judici al qual va ser sotmès, ple d’incidències, va durar set mesos (març-setembre del 2014) i va tenir un gran ressò mediàtic. El veredicte es va emetre el 12 de setembre.
Dimecres 22
Assalt al Parlament canadenc
Un home armat entra al Parlament canadenc, a Òttawa, i comença a disparar indiscriminadament. Les forces de seguretat abaten l’assaltant, que ha mort un soldat a l’entrada. El terrorista és un ciutadà quebequès convertit a l’islam. El dia 20, un jove de 25 anys vinculat al gihadisme va atropellar un soldat i en va ferir un altre en un poble del Quebec. El Canadà és un dels països que va entrar en la coalició contra l’Estat Islàmic liderada pels Estats Units.
Dijous 23
El Constitucional suspèn el decret de pobresa energètica
El Tribunal Constitucional (TC) suspèn el decret de pobresa energètica aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2013, pel qual es prohibia a les companyies tallar el subministrament de llum i gas durant els mesos d’hivern a les persones amb pocs ingressos. El recurs del Govern espanyol, admès pel TC, mantenia que el decret comportava una discriminació per a la resta dels catalans i també per a les empreses subministradores. Un total de 895 famílies s’havien acollit al decret. En espera que es resolgui el contenciós, el 9 de novembre la Generalitat anuncia un acord amb les empreses subministradores per a evitar els talls.
Divendres 24
Acord de la Unió Europea per a disminuir les emissions de diòxid de carboni
En una cimera del Consell Europeu celebrada a Brussel·les, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea acorden disminuir les emissions de diòxid de carboni en un 40% el 2030 amb relació als nivells del 1990. Les dificultats de l’acord han vingut sobretot dels estats més pobres i dels que tenen una gran dependència del carbó, com Polònia. Per tal de salvar aquest obstacle es preveuen també compensacions específiques.
Dimiteix el governador de l’estat mexicà de Guerrero pel segrest de 43 estudiants
Ángel Aguirre, governador de l’estat mexicà de Guerrero, dimiteix després de les crítiques per l’actuació davant del segrest de 43 estudiants. Els fets van tenir lloc a la ciutat d’Iguala el 26 de setembre, quan els estudiants d’un institut que es manifestaven van ser atacats per la policia, que se’ls va emportar en una furgoneta. Les investigacions apunten a vinculacions entre l’alcalde (que segons sembla va ordenar l’atac i que després de fugir va ser detingut el 4 de novembre), la policia i els narcotraficants. Tres estudiants moren pels trets de la policia i els dies següents es troben cadàvers enterrats, presumiblement dels estudiants segrestats. El 14 d’octubre, el presumpte narcotraficant que va dirigir els agents de la policia de l’estat en el segrest és mort en un tiroteig per la policia federal.
Concessió dels premis Príncipe de Asturias
El rei Felip VI presideix la concessió dels premis Príncipe de Asturias, que a partir del 2015 s’anomenaran premis Princesa de Asturias. Els guardonats són, entre d’altres, l’escriptor irlandès John Banville, l’historiador francès Joseph Pérez, l’arquitecte nord-americà Frank Gehry i l’activista social congolesa Caddy Adzuba.
Dissabte 25
Execució d’una dona iraniana
Reyhaneh Jabbari, una dona iraniana de 26 anys, és executada a la forca en una presó de l’Iran. Jabbari estava acusada d’haver mort un agent del Govern que segons ella volia violar-la. L’execució desperta una onada de protestes internacionals per les greus irregularitats del procés i per la vigència de la pena de mort a l’Iran.
S’atorguen els premis Octubre
Se celebra al centre Octubre Centre de Cultura Contemporània de València la 43 edició dels premis Octubre. El premi Joan Fuster d’assaig és per al periodista Albert Sáez, autor d’El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici . El premi Andròmina de narrativa és per a la novel·la Trencatenebres, de Juli Alandes, i el Vicent Andrés Estellés de poesia per a Jordi Mas, autor del recull Febrer .
Diumenge 26
Rousseff, reelegida presidenta del Brasil
Dilma Rousseff, elegida de nou presidenta del Brasil
© Web Oficial Dilma
Dilma Rousseff, presidenta del Brasil des de l’any 2010, és reelegida en el càrrec, amb un 51% dels vots en la segona volta, davant el centrista Aecio Neves. En la primera volta, que va tenir lloc el 6 d’octubre, Rousseff va obtenir el 42% dels vots i Neves el 34%. En tercer lloc es va situar l’ecologista Maria Silva.
Es fan públics els resultats de les proves d’estrès als bancs europeus
El Banc Central Europeu anuncia els resultats de les proves de resistència a les entitats de la Unió Europea, amb l’objectiu que puguin respondre de manera adequada a futures crisis. Dels bancs que no han passat les proves, catorze són de la zona euro i deu de fora. Tots els bancs espanyols passen les proves, i els suspesos tenen nou mesos per a prendre mesures.
Intent de censura de L’Estaca a Badalona
El gerent de l’àrea de comunicació de l’Ajuntament de Badalona intenta impedir que es canti L’Estaca en la cerimònia de concessió dels premis del Festival Filmets. Tot i que el músic que interpreta la peça desobeeix l’ordre, l’incident desperta una gran polèmica. L’endemà, l’alcalde de la ciutat, Xavier Garcia Albiol, el qualifica d’error i nega que ningú intentés censurar res.
Se celebra la diada castellera de Santa Úrsula
Valls celebra la diada de Santa Úrsula, una de les més importants del calendari casteller. En aquesta edició, tot i que la Colla Vella dels Xiquets no aconsegueix, després de dos intents, carregar i descarregar un 3 de 10 amb folre i manilles, carrega un 4 de 9 net i un pilar de 8 amb folre i manilles. La Colla Jove, per la seva banda, descarrega un 3 de 9 amb folre. Aquesta diada coincideix amb la de Sant Narcís a Girona, en què els Minyons de Terrassa descarreguen un històric 3 de 10 amb folre i manilles. El dia 5 es va celebrar a Tarragona una altra diada castellera assenyalada, en la qual els Castellers de Vilafranca s’imposen descarregant un 4 de 9 amb folre i agulla i un 3 de 9 amb folre i agulla i carregant un 3 de 9 amb folre i manilles. La Colla Vella de Valls, per la seva banda, descarrega un 4 de 9 amb folre i manilles i carrega un 2 de 8 sense folre. És la desena vegada i la setena consecutiva que els de Vilafranca guanyen el concurs de Tarragona.
Dilluns 27
Operació policial contra la corrupció
En l’“operació Púnica”, ordenada pel jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, la policia espanyola deté 51 persones acusades de formar part d’una xarxa de corrupció urbanística que hauria cobrat des del 2012 uns 250 milions d’euros en contractacions il·lícites. Al capdamunt hi ha Francisco Granados, secretari general del PP de Madrid entre el 2004 i el 2011 i mà dreta de la presidenta Esperanza Aguirre. Infiltrada en l’administració local i autonòmica de Madrid, Múrcia, Lleó i València, la trama inclou alcaldes, càrrecs municipals i constructors, sobretot del PP i també del PSOE. Els dies posteriors se succeeixen les dimissions i detencions, entre les quals hi ha també la del president de la Diputació de Lleó (10 de novembre).
Espanya legalitza un partit neonazi
El Ministeri de l’Interior espanyol fa pública la legalització de la branca espanyola del partit feixista grec Alba Daurada, conegut per les tesis xenòfobes i la ideologia totalitària. El president de la filial espanyola, amb seu a Alcoi i registrada com Amanecer Dorado, és Antonio Vicedo, un conegut activista ultradretà.
Dimarts 28
Laporta i 16 exdirectius més guanyen el judici contra la junta del FC Barcelona
El jutge desestima la demanda interposada per l’actual junta del FC Barcelona contra la junta presidida per Joan Laporta els anys 2003-2010. L’actual junta, formada el 2010 i presidida per Sandro Rosell, va presentar aquest any una acció de responsabilitat perquè considerava que l’equip directiu de Laporta havia incorregut en pèrdues de 47,6 milions d’euros. La resolució del jutge es basa en el fet que les pèrdues no van existir. El 31 d’octubre, el president, Josep Maria Bartomeu, anuncia que la junta actual recorrerà la sentència.
Dimecres 29
La Reserva Federal nord-americana posa fi al programa d’estímuls
La Reserva Federal, organisme que regeix la política monetària dels Estats Units, anuncia l’acabament del programa d’estímuls iniciat l’any 2008 per fer front a la crisi financera global. L’organisme considera que s’han assolit els objectius indispensables de recuperació de l’economia que justificaven aquests ajuts excepcionals, i que des del 2013 havien disminuït gradualment. Al mateix temps, anuncia que mantindrà baixos els tipus d’interès per mantenir la millora incipient.
Explota un coet de l’EEI en enlairar-se
El coet no tripulat Antares explota en enlairar-se amb provisions per a l'Estació Espacial Internacional
© NASA
El coet Antares de l’empresa Orbital Sciences Corporation explota poc després del llançament des de les instal·lacions de la NASA a l’illa de Wallops (Virgínia, Estats Units). L’Antares no anava tripulat i transportava subministraments per a l’Estació Espacial Internacional.
Dijous 30
Cop d’estat a Burkina Faso
L’exèrcit de Burkina Faso declara l’estat d’emergència i la formació d’un govern de transició militar un dia després que les violentes protestes hagin obligat a fugir Blaise Compaoré, president del país des de feia 27 anys. Les protestes van començar a principi de mes, quan Compaoré va intentar modificar la Constitució per mantenir-se cinc anys més en el càrrec. El 3 de novembre, la Unió Africana dóna un termini de quinze dies perquè els militars cedeixin el poder a un govern civil, i el dia 6 s’acorda un període de transició, que ha de desembocar en unes eleccions el mes de novembre del 2015. El dia 19 de novembre el tinent coronel Zida, un dels dirigents de la junta militar, és nomenat primer ministre, bé que el president, Michel Kafando, és un civil.
El Govern israelià tanca el principal lloc de culte de Jerusalem
El Govern israelià tanca la zona del Mont del Temple i la mesquita d’Al-Aqsa, un dels llocs sagrats tant per a jueus com per a musulmans. El motiu és l’escalada de violència que es produeix quan un ultraortodox, que defensa el dret dels jueus a resar en la zona reservada als musulmans, és ferit per un tret. Tot i que poc després es reobre el santuari, els dies següents segueixen els xocs entre musulmans i la policia, i conductors palestins atropellen mortalment de manera intencionada ciutadans jueus. El mateix dia 30, Suècia reconeix l’Estat de Palestina. És el novè Estat a fer-ho i el més important.
Divendres 31
El Govern hongarès retira el projecte de llei per gravar internet
Després de protestes multitudinàries, el Govern hongarès retira el projecte de llei amb el qual pretenia imposar una taxa a la connexió a internet. Aquest projecte, condemnat per la Unió Europea, va ser considerat per l’oposició com un atac indirecte del Govern a la llibertat d’expressió, i s’afegeix a les moltes crítiques contra el que es considera el creixent autoritarisme del president Viktor Orbán i el Govern del seu partit, el FIDESZ.
Jaume Matas surt de la presó
L’expresident balear Jaume Matas, que va ingressar a la presó el 27 de juliol per tràfic d’influències, aconsegueix el tercer grau perquè compleixi els nou mesos de condemna en règim obert. L’oposició ho qualifica d’indult encobert.