Dissabte 1
Pedro Sánchez dimiteix la secretaria general del PSOE
En una reunió de dotze hores de durada, el màxim òrgan del PSOE, el comitè federal, derrota la proposta del secretari general Pedro Sánchez de celebrar un congrés extraordinari i eleccions primàries per a resoldre la qüestió que manté dividit el partit: continuar impedint la investidura de Mariano Rajoy amb un nou vot negatiu o permetre-la amb l’abstenció, proposta que s’imposa per 133 vots a favor contra 107. L’atac a Sánchez és impulsat per Susana Díaz i altres presidents autonòmics socialistes, i té un clar suport de l’expresident del Govern i exsecretari general del PSOE, Felipe González. La derrota de Sánchez comporta que anunciï la dimissió immediata i la designació d’una gestora provisional en la direcció del partit, encapçalada pel president de la comunitat autònoma d’Astúries, Javier Fernández.
Diumenge 2
Els colombians rebutgen en referèndum l’acord de pau entre el Govern i les FARC
El president de Colòmbia, amb tots els representants del Govern, en la seva aparició després de conèixer els resultats negatius en el referèndum sobre els acords de pau amb les FARC en què anuncia que seguirà intentant aconseguir la pau al país
© Juan Pablo Bello / SIG
Els colombians, amb una participació del 38%, rebutgen el tractat de pau signat a Cartagena el 27 de setembre entre la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) i el Govern pel 50,2% contra el 49,8% dels vots. El rebuig al tractat, que l’encapçala l’expresident Uribe, es fonamenta en el que considera un tracte d’impunitat per als responsables dels crims de la guerrilla i una compensació insuficient per a les víctimes. Després d’haver-se’n sabut els resultats, ambdues parts reprenen les negociacions per a refer els acords. En els cinquanta anys de conflicte, el nombre de morts s’estima entre 220.000 i 300.000, el de desapareguts en uns 50.000 i el de desplaçats en uns sis milions.
Rebutjat a Hongria el pla d’acolliment de refugiats de la UE
En el referèndum convocat pel president Viktor Orbán sobre el pla de la Unió Europea que preveu que Hongria aculli fins a uns 1.300 immigrats, el 98% dels votants es pronuncia en sentit negatiu. Tanmateix, el resultat resta invalidat perquè la participació ha estat insuficient (43,4%), ja que no arriba al 50% requerit. El 8 de novembre, la proposta d’Orbán de vetar l’establiment d’immigrants i refugiats és rebutjada per l’abstenció del partit ultradretà Jobbik, que considera que el primer ministre, d’acord amb una llei del 2012, admetria immigrants que poguessin pagar per ser acollits. Orbán és el líder de la Unió Europea més explícitament contrari a la immigració.
Dilluns 3
Aprovades les dates del judici del "cas Palau"
L’Audiència de Barcelona estableix el calendari de l’anomenat "cas Palau", en el qual s’ha de jutjar l’antic president de l’entitat Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, entre d’altres, acusats de la presumpta estafa que va provocar l’espoli del Palau de la Música. El judici ha de començar l’1 de març de 2017 i està previst que duri 4 mesos.
Dimarts 4
Comença el judici pel "cas Gürtel"
A la seu de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, comença la vista oral del primer judici pel "cas Gürtel". L’extresorer del Partido Popular, Luis Bárcenas, i Francisco Correa són els principals acusats del primer macrojudici per aquest cas de presumpta corrupció vinculada al PP durant els anys 2003 i 2012.
Dimecres 5
Espanya rebutja ajudar a investigar els crims del franquisme
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, dóna ordre a totes les fiscalies perquè impedeixin els interrogatoris de la jutgessa argentina Maria Servini a dinou presumptes involucrats en crims comesos per la dictadura franquista. La fiscal general justifica la mesura per la llei d’amnistia del 1977 i la prescripció dels delictes investigats.
Clausura del Saloufest
L’empresa I Love Tour, del grup turístic TUI, confirma en un comunicat el final del controvertit Saloufest. Iniciat el 2000, el Saloufest cada estiu reunia a Salou un gran nombre de joves britànics que, per un preu molt baix, prenien part en un "festival" que combinava sobretot oci nocturn amb un gran consum d’alcohol. Els actes de vandalisme cada cop més descontrolats i la imatge de degradació també van donar lloc a crítiques.
Equiparats els acomiadaments de treballadors fixos i temporals a Espanya
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictamina que una exinterina del Ministeri de Defensa ha de rebre una indemnització equivalent a la que li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives. D’aquesta manera, es ratifica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 14 de setembre que qualifica de discriminatòria la normativa espanyola establerta per la reforma laboral del 2012, per la qual els treballadors amb contracte indefinit cobraven una compensació de vint dies per any treballat; els de contracte temporal, de dotze dies, i els interins, cap.
Dijous 6
El Parlament de Catalunya aprova celebrar un referèndum unilateral d’independència
L’endemà del debat de política general, el Parlament de Catalunya aprova la proposta del referèndum unilateral de la majoria independentista del Parlament, amb els 72 vots de Junts pel Sí i la CUP i l’abstenció dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot. La resta de grups hi vota en contra. La cambra també aprova la resolució de Catalunya Sí que es Pot d’un referèndum pactat amb Madrid, amb el suport de Junts pel Sí i l’abstenció de la CUP. El president Puigdemont anuncia que es preveu celebrar-lo com a molt tard al setembre del 2017.
Divendres 7
Els islamistes moderats tornen a guanyar les eleccions del Marroc
El Partit per la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395. A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (102) i el conservador Istiqlal (46). Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu.
Un regidor de Vic, acusat de sedició per la fiscalia
La fiscalia de l’Audiència Nacional demana al jutge que citi a declarar el regidor de la CUP -- Capgirem Vic, Joan Coma, per unes declaracions durant el Ple de l’Ajuntament de Vic del 9 de desembre de 2015, en què es va aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament de Catalunya. Coma va demanar la desobediència a les institucions espanyoles, cosa que el ministeri públic va interpretar com un indici d’incitació a la sedició. Joan Coma no es presenta a declarar a Madrid el dia citat (24 d’octubre) i el 2 de novembre el jutge demana informes als Mossos d’Esquadra, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil sobre les intervencions públiques de Coma.
Dissabte 8
Massacre en un funeral al Iemen
Unes 140 persones moren i més de 500 resulten ferides a causa d’un atemptat amb bomba a Sanà, la capital del Iemen. El Govern rebel dels xiï-tes houthis acusa la coalició del Govern enderrocat el 2015 de ser-ne l’autora, i també acusa l’Aràbia Saudita de donar suport a l’atac, cosa que aquest regne nega.
El pas de l’huracà Matthew provoca més d’un miler de morts a Haití
L’huracà Matthew provoca més d’un miler de morts i grans danys materials a Haití
© U.S. Department of Defense
L’huracà Matthew, format al final de setembre i dissipat la segona setmana d’octubre, provoca grans destrosses i més de 1.500 morts, gairebé la totalitat dels quals a Haití. El Matthew és l’huracà més destructiu al Carib des del Sandy (2012), i també castiga Jamaica, Cuba, la República Dominicana, Veneçuela i diversos estats del sud dels Estats Units, entre d’altres.
Diumenge 9
Primera edició del Barcelona Games World
Tanca la primera edició del Barcelona Games World, la fira dedicada al món dels videojocs, celebrada a Barcelona del 6 al 9 d’octubre. L’èxit ha superat les expectatives, amb gairebé 122.000 visitants. El recinte de Montjuïc és proveït per més d’un miler de terminals perquè hi juguin unes 480.000 partides de la setantena de videojocs exposats.
Celebració del Nou d’Octubre
Acte de concessió de l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana durant la celebració del Nou d’Octubre
© Generalitat Valenciana
Diversos actes configuren la primera celebració del Nou d’octubre, dia del País Valencià, després de vint anys ininterromputs de Govern del Partit Popular. Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana, centra el seu discurs en la demanda d’una millora del finançament. Abans del discurs s’ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a una vintena de personalitats, entre les quals hi ha el pintor Joan Genovés, l’artista Manolo Boix, l’escriptor Joan Francesc Mira i el científic Fernando Mojica.
Dilluns 10
El Consell d’Europa critica Espanya per la corrupció i la falta d’independència judicial
Un informe del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) constata el baix incompliment per part de l’Estat espanyol de les recomanacions d’aquest organisme europeu en matèria d’independència del poder judicial i de corrupció. En el primer d’aquests aspectes, assenyala que caldria eliminar el paper que les autoritats polítiques espanyoles tenen en la selecció dels jutges, i remarca que, dels vint-i-vuit estats de la UE, Espanya és el vint-i-cinquè en percepció d’independència judicial. En matèria de corrupció, indica que Espanya no ha adoptat un codi de conducta ni és prou transparent amb relació als possibles conflictes d’interessos dels parlamentaris, i que tampoc s’han regulat les relacions amb els grups de pressió (lobbies).
Dimarts 11
La presidenta del Parlament de Catalunya rep la suspensió de la Comissió Constituent
La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent. La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment. El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’octubre, de l’aprovació per unanimitat del TC de demanar a la fiscalia actuar contra Forcadell per no acatar-ne les resolucions. El mateix dia 6, el Tribunal Suprem va reclamar el suplicatori al Congrés contra l’exconseller Francesc Homs per poder-lo processar per haver facilitat la consulta del 9-N. D’altra banda, el 13 d’octubre, el jutge del cas 9-N obre judici oral contra Mas, Rigau i Ortega pels delictes de desobediència greu i prevaricació.
Dimecres 12
Celebració del Dia de la Hispanitat
A Madrid se celebra la tradicional desfilada militar del 12 d’octubre amb motiu del Dia de la Hispanitat i de les Forces Armades. Presidida pels reis d’Espanya, no hi assisteixen, com és habitual els darrers anys, ni el president de la Generalitat ni el lehendakari ni, tampoc aquest any, la presidenta de Navarra. Hi són presents representants del Govern en funcions presidit per Mariano Rajoy, però sense cap membre de l’oposició. A Catalunya, una seixantena de municipis decideixen mantenir oberts els ajuntaments i donar l’opció als funcionaris d’anar a treballar, entre d’altres el de Badalona, governat per la coalició Badalona en Comú, i el de Berga, governat per la CUP. A Badalona, un jutjat obre una causa penal contra l’Ajuntament d’aquesta població per desobediència. El 17 d’octubre, els subdelegats del Govern espanyol envien una sol·licitud d’informació a cinquanta-vuit ajuntaments per haver obert el 12-O. D’altra banda, a Barcelona unes 5.000 persones assisteixen a l’acte concorregut sobretot per la ultradreta, on també és present el líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol. Simultàniament, unes 400 persones segueixen la marxa antifeixista pel centre de la ciutat.
Dijous 13
Designat el nou secretari general de l’ONU
L’Assemblea General de les Nacions Unides aprova per aclamació el nomenament de l’exprimer ministre portuguès António Guterres com a nou secretari general en substitució del sud-coreà Ban Ki-moon a partir de l’1 de gener de 2017. El 5 d’octubre, els cinc membres del Consell de Seguretat de l’ONU amb dret a veto van avalar la candidatura de Guterres, que s’imposa a les candidatures de les que haurien estat les primeres dones al capdavant de l’organització, les exprimeres ministres de Noruega, Gro Harlem Brundtland, i de Nova Zelanda, Helen Clark. Guterres va dirigir l’Agència de l’ONU per als refugiats des del 2005 fins al 2015.
Divendres 14
Nou acord per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle
Del 8 al 14 d’octubre, se celebra a Kigali (Ruanda) la 28a edició del Protocol de Mont-real sobre substàncies que destrueixen la capa d’ozó. El darrer dia de la cimera, els participants signen un acord qualificat de trascendental per a eliminar gradualment la producció i l’ús dels fluorohidrocarburs (HFC), que potencien l’efecte hivernacle. L’acord entra en vigor el 4 de novembre.
Es crea una nova organització política nord-catalana
Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític. El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera. Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a col·lectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics.
Descoberts al País Basc gravats paleolítics de gran importància
Descoberta de les pintures de la cova d’Armintxe, Biscaia
© Diputació Foral de Biscaika
Les autoritats de Lekeitio (Biscaia) anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica. Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14.500 anys d’antiguitat. Es tracta de figures d’animals (bisons, cavalls, cabres i lleons) en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira (Cantàbria) o Las Caus (Occitània). La descoberta, però, va tenir lloc al maig.
Dissabte 15
El PSC confirma Miquel Iceta com a primer secretari
En les primàries celebrades a Barcelona, Miquel Iceta és confirmat com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, càrrec que ocupa des del juny del 2014. Iceta s’imposa a l’aspirant Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, amb el 54,14% dels vots contra el 45,86%.
Homenatge a Lluís Companys
En el 76è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’alcaldessa accidental de Barcelona, Laia Ortiz, reten homenatge al president Lluís Companys al castell de Montjuïc, on va ser executat. En el seu parlament, Puigdemont manifesta que la voluntat clara i manifesta del poble de Catalunya no es pot impedir dictant lleis en contra seu, i remarca que el president Companys és l’únic president europeu escollit democràticament afusellat a Europa, i que són els vestigis de la legalitat que va permetre la seva execució el que impedeix que els catalans decideixin lliurement el seu futur.
Diumenge 16
Clausura del Festival de Cinema de Sitges
Amb la cerimònia de lliurament de premis es clausura el Festival de Cinema de Sitges, que ha tingut lloc entre els dies 7 i 16 d’octubre. En aquesta 49a edició, la comèdia negra Swiss Army Man, dels nord-americans Dan Kwan i Daniel Scheinert, obté el premi a la millor pel·lícula. El seu protagonista, l’actor britànic Daniel Radcliffe, s’enduu el premi al millor actor principal. El premi especial del jurat és per a The Autopsy of Jane Doe, d’André Øvredal, el premi a la millor direcció és per a Yeon Sang-ho, per Train to Busan, i el premi a la millor actriu principal el rep Sennia Nanua, per Melanie, the Girl with All the Gifts. Els actors Christopher Walken i Max von Sydow reben premis honorífics.
Dilluns 17
Comença una ofensiva a gran escala sobre Mossul
L’exèrcit iraquià, forces kurdes del Kurdistan iraquià autònom i guerrillers àrabs sunnites i xiï-tes, assistits per la coalició liderada pels Estats Units formada sobretot per avions militars, inicien una ofensiva massiva per recuperar Mossul, la segona ciutat de l’Iraq, en mans de l’anomenat Estat Islàmic (EI) des del juny del 2014. Tot i la diferència en el nombre d’efectius (uns 100.000 atacants contra uns 5.000 o 10.000 militants de l’EI), un mes després continuen els combats. Durant aquest temps, prop de 100.000 persones fugen de la ciutat i la majoria s’allotgen en camps construïts als afores pel Govern i les Nacions Unides. El dia 28, les Nacions Unides denuncien que els militants de l’EI han segrestat milers de persones dels voltants de la ciutat per utilitzar-los com a escuts humans.
La Xina envia dos astronautes a l’espai
A la base de Jiuquan té lloc l’enlairament de la nau espacial Shenzhou 11, tripulada per dos astronautes, amb destí al laboratori espacial Tiangong 2, llançat el 15 de setembre. Es preveu que els dos astronautes s’estiguin un mes al laboratori fent-hi experiments, la missió més llarga duta a terme per la Xina. El dia 21, dos dies després de l’arribada dels astronautes xinesos al laboratori espacial, un satèl·lit nord-americà identifica a la superfície de Mart el lloc on ha col·lidit la sonda Schiaparelli de l’Agència Espacial Europea, que va ser posada en òrbita el 14 de març.
Es crea el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya
El Consell de l’Advocacia de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya creen el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya (TAEC), organisme que ha de servir per a la resolució de conflictes en l’esport català. Entre les tasques que el nou tribunal tractarà, hi ha els conflictes originats a juntes directives d’entitats, litigis per patrocini, desacords en convenis de drets de formació esportiva, impugnació d’acords d’assemblees i les matèries que formen part de l’àmbit privat de les entitats i les empreses esportives, per a les quals té previst oferir la possibilitat de resoldre’ls per mitjà de l’arbitratge o per mitjà de la mediació.
Dimarts 18
Burundi, primer Estat a retirar-se del Tribunal Penal Internacional
El president de Burundi, Pierre Nkurunziza, signa un decret pel qual retira el país del Tribunal Penal Internacional. La mesura té lloc en el curs d’una investigació del TPI sobre la violència política al país, en la qual s’acusa el president de violació dels drets humans. El dia 21, Sud-àfrica anuncia mesures per a la retirada i, el 26, el Govern de Gàmbia també anuncia una decisió en el mateix sentit. Des de la seva instauració, la majoria de processos del TPI s’han dirigit contra líders africans, cosa que ha alimentat les queixes de molts dels governs del continent (un gran nombre dels quals són règims autoritaris) acusant el TPI de prejudicis racistes.
El Congrés reprova Fernández Díaz
Tots els partits menys el Partido Popular aproven la moció presentada pel Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDECat) de condemna del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz, pel cas de les filtracions que mostraven com el 2014 planificava, junt amb l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, acusacions sense fonament o directament falses contra polítics independentistes. La moció s’aprova l’endemà que la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutgi investigar el contingut de les filtracions.
Dimecres 19
Declarat culpable de suborn l’expresident de la República del Congo
Jean-Pierre Bemba, exvicepresident de la República Democràtica del Congo, és declarat culpable d’haver intentat subornar testimonis en el judici contra ell al Tribunal Penal Internacional. El 21 de març, aquest Tribunal el va declarar culpable de crims contra la humanitat durant el conflicte a la República Centreafricana dels anys 2002-03.
El Parlament de Catalunya tramita la llei que il·legalitza les sentències del franquisme
El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que presenten conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. La llei comporta declarar nul·les i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20.000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el franquisme. La proposta ha estat presentada per la Comissió de la Dignitat.
Dijous 20
El Tribunal Constitucional anul·la la prohibició dels toros a Catalunya
Per 8 vots a favor i 3 en contra, el Tribunal Constitucional (TC) anul·la la prohibició de les corridesde toros a Catalunya aprovada pel Parlament al juliol del 2010. El TC dóna la raó al Partido Popular, que va presentar un recurs en contra poc després d’aprovar-se la norma i que ha trigat sis anys a resoldre’s. Els arguments del TC es basen en la invasió de competències.
Divendres 21
Retirada l’estàtua de Franco al Born
L’estàtua decapitada de Franco i el monument a la victòria de l’exposició “Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà” al Born suscitaren una gran polèmica i nombroses protestes i atacs
© EFE
L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves. L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017. L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del dictador va ser objecte d’atacs.
Lliurament dels premis Princesa de Asturias
Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias. Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert (arts), la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París (cooperació internacional), la historiadora britànica Mary Beard (ciències socials), el fotògraf nord-americà James Nachtwey (comunicació i humanitats), el bioenginyer nord-americà Hugh Herr (investigació científica i tècnica), l’escriptor nord-americà Richard Ford (lletres), el triatleta espanyol Javier Gómez Noya (esports) i les Aldees Infantils SOS (concòrdia).
Dissabte 22
S’aprova el nom del partit hereu de CDC
En una consulta electrònica i presencial, el 85% dels 11.028 associats vota a favor que el nom del partit hereu de Convergència Democràtica de Catalunya sigui Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). El Ministeri de l’Interior havia rebutjat el nom original de Partit Demòcrata Català. El nom aprovat consta en el registre de partits espanyols des del 29 de setembre.
Diumenge 23
Diada castellera de Santa Úrsula
A la plaça del Blat de Valls se celebra el concurs de castells de Santa Úrsula, un dels més importants del calendari casteller. La Vella dels Xiquets de Valls n’ha estat la protagonista, ja que descarrega el seu primer 4 de 10 amb folre i manilles, al qual han seguit el 3 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 9 sense folre. La Colla Joves Xiquets de Valls només ha completat el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre.
Dilluns 24
Comença el desmantellament de la Jungla de Calais
S’inicia el desallotjament de l’anomenada Jungla de Calais, el camp improvisat establert pels immigrants que volen passar clandestinament a la Gran Bretanya
© Amirah Breen
S’inicia el desmantellament de l’anomenada Jungla de Calais, el camp improvisat prop d’aquesta ciutat des d’on un gran nombre d’immigrants provava de passar clandestinament a la Gran Bretanya aprofitant la proximitat dels ferris i l’entrada a l’Eurotúnel. Al febrer i març del 2016, el Govern francès va dur a terme un tancament parcial, que ara esdevé definitiu. El pla del Govern francès consisteix a dispersar els emigrants en "centres d’acollida i orientació", on rebran formació durant quatre mesos. El pla és dut a terme conjuntament amb la Gran Bretanya, que financia la construcció d’un mur d’un quilòmetre a la carretera d’accés al port i a l’entrada de l’Eurotúnel i es compromet a acollir emigrants que tinguin família a la Gran Bretanya i a acollir els menors en situació vulnerable. Els emigrants que compleixin les condicions d’asil seran acceptats per tots dos governs. Tanmateix, un cop completada l’evacuació, al llarg de la setmana següent continua l’afluència d’immigrants a Calais.
Denúncia de l’explotació de refugiats sirians per multinacionals
La cadena pública britànica BBC denuncia en un reportatge que refugiats sirians treballen per a proveïdors de les multinacionals del tèxtil Zara, Mango, Marks & Spencer i altres empreses a Turquia, sovint sense permís de treball ni condicions laborals i de seguretat i amb salaris abusius. La resposta de les empreses és que no tenien coneixement de les situacions o que ja han donat un termini perquè es regularitzin.
Dimarts 25
Atemptat en una acadèmia militar del Pakistan
Unes seixanta persones, la majoria cadets i militars, moren en un atemptat perpetrat per terroristes suïcides a la ciutat pakistanesa de Quetta, prop de la frontera amb l’Afganistan. Hi ha, a més, un centenar de ferits. L’atemptat no és rei- vindicat, però les sospites recauen sobre el grup fonamentalista Lashkar e Jhangvi. Al mes d’agost van morir a la ciutat unes noranta persones en dos atemptats: un contra advocats i l’altre contra un hospital.
Lliurament del Premi Internacional Catalunya
Premis Princesa de Asturias
El president Carles Puigdemont lliura en un acte al palau de la Generalitat el 28è Premi Internacional Catalunya als metges Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué en reconeixement a les seves aportacions en la lluita contra el càncer. És la primera vegada que tres persones comparteixen aquest premi.
Dimecres 26
Espanya cancel·la l’escala tècnica dels vaixells russos a Ceuta per pressions de la UE i l’OTAN
Espanya anul·la el permís de parada tècnica de vaixells de guerra russos a Ceuta, que des del 2011 eren abastits al port de l’enclavament espanyol en la ruta cap a Síria. La mesura es deu a les crítiques de l’OTAN i la UE a la missió de la flota russa, encapçalada pel portaavions Kuznetsov, d’assistir el Govern sirià, condemnat per la violència indiscriminada en la guerra d’aquest país.
Dijous 27
El Govern català denuncia ADIF davant l’Audiència Nacional pel dèficit d’inversió a Rodalies
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anuncia la presentació d’un recurs administratiu de la Generalitat de Catalunya contra la concessionària ADIF pel mal servei dels trens de Rodalies i Regionals. El 15 de setembre, ADIF va comunicar a la Generalitat de Catalunya que no està obligat a complir les inversions acordades el 13 de novembre de 2013, quan el Govern espanyol es va comprometre a invertir 306 milions d’euros a Rodalies per resoldre les deficiències més urgents. Les obres haurien d’haver acabat al juliol del 2016, però només s’han enllestit treballs per valor de 13 milions, el 4% del total. El 26 d’octubre es reclama el traspàs total de Rodalies a la Generalitat en un acte comú al palau de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel president Puigdemont, que va reunir alcaldes i representants de l’àmbit econòmic i social.
Acord per a declarar l’àrea marina protegida més gran del món
Vint-i-quatre estats (incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units) més la Unió Europea, membres de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Biològics Marins de l’Antàrtida (CCAMLR), acorden per unanimitat, en una trobada a Hobart (Austràlia), la creació de l’àrea marina protegida més gran del món a la mar de Ross. L’aspecte crucial de l’acord és la prohibició total de la pesca durant trenta-cinc anys en aquesta zona de l’Antàrtida d’1,5 milions de km2, especialment rica en cetacis, pingüins i ocells marins, que presenta una gran concentració de nutrients i de krill. Les negociacions han durat anys i han tingut una forta oposició de Rússia.
Divendres 28
Tesla s’instal·la a Barcelona
La multinacional nord-americana Tesla, una de les fabricants d’automòbils elèctrics més importants del món i pionera en sistemes d’autoconducció, s’inscriu en el registre mercantil per instal·lar la seva seu social d’Espanya i Portugal a Barcelona. L’empresa té previst iniciar l’activitat amb la distribució de cotxes elèctrics, bateries i altres accessoris relacionats amb els vehicles elèctrics.
Primera prova d’accés a l’advocacia en català
Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català. Al desembre del 2014, els catorze degans dels col·legis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català. El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà. Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per Rafael Catalá, va signar amb representants dels governs de comunitats amb llengües cooficials un conveni que permet fer la prova en la llengua pròpia de la comunitat.
Dissabte 29
Mariano Rajoy és investit nou president del Govern espanyol
Mariano Rajoy durant el debat d’investidura al Congrés dels Diputats
© Congreso de los Diputados
El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions. Es tanca així un llarg període de paràlisi (314 dies de Govern en funcions) que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016. En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE. El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern. El dijous 3 de novembre, presenta el nou Govern que, entre altres canvis, substitueix el ministre de l’Interior Jordi Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido, i el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per Alfonso Dastis. Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, manté la vicepresidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials.
Cerimònia dels premis Octubre
A l’Hotel Astoria de València se celebra la 45a edició dels premis Octubre. El guanyador del premi Andròmina de novel·la és Josep Franco, per La vida és dura. El premi Andrés Estellés de poesia és per a Rubén Luzón, per Alguna cosa, i el Joan Fuster d’assaig és per a Joan García del Muro, per Soldats del no-res.
Diumenge 30
S’aprova el tractat de Lliure Comerç entre el Canadà i la Unió Europea
Després d’un bloqueig de dues setmanes, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i representants dels vint-i-vuit membres de la Unió Europea signen el tractat de Lliure Comerç CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), pel qual s’eliminen la pràctica totalitat dels aranzels entre la Unió Europea i el Canadà. S’estima que gràcies al CETA el comerç entre ambdues parts s’incrementarà en uns 11.000 milions d’euros. Les negociacions van ser bloquejades pel Parlament de Valònia (Bèlgica), que va utilitzar el seu dret de veto (com a part constitutiva d’un estat membre de la UE) per a paralitzar la signatura (14 d’octubre). Finalment, ambdues parts accedeixen a reformar algunes clàusules per a protegir els interessos de la regió.
Detingut el director del principal diari opositor turc
La policia deté Murat Sabuncu, director del diari Cumhuriyet, el periòdic secular més antic de Turquia i un dels principals portaveus de l’oposició a les polítiques del president Recep Tayyip Erdoğan. S’acusa el diari de tenir vincles amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui el Govern acusa d’orquestrar el cop d’estat fallit al mes de juliol. Des d’aleshores, el Govern ha tancat una quinzena de mitjans de comunicació. L’anterior director del diari, Can Dündar, va dimitir el càrrec a l’agost en ser condemnat a cinc anys de presó per revelar secrets d’estat, sentència que va ser molt criticada per organitzacions de defensa dels drets humans.
Dilluns 31
Terratrèmols al centre d’Itàlia
Entre els dies 27 i 31 d’octubre se succeeixen diversos terratrèmols al centre de la península Itàlica, a les regions d’Úmbria i les Marques. El dia 30 té lloc el sisme d’intensitat més elevada (6,5 graus en l’escala de Richter) i és el més potent enregistrat des del 1980, a causa del qual unes 40.000 persones han de ser evacuades. Segons els geòlegs, aquests terratrèmols estan relacionats amb el que a l’agost va devastar Amatrice, a la mateixa zona.