Octubre 2017

Diumenge 1

Referèndum d’independència de Catalunya

Amb la pregunta "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya. Declarat il·legal pel Govern espanyol, durant les dues setmanes anteriors els preparatius i la logística són objecte de repressió a càrrec de les forces policials i la judicatura. Com a resposta al desplegament d’un gran nombre de mossos d’esquadra i d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil vinguts de diferents punts de l’Estat, els votants bloquen de manera organitzada i pacífica les seus electorals per evitar que les clausurin. Els dos cossos policials estatals protagonitzen agressions contra els ciutadans, amb el resultat d’un miler de ferits de consideració diversa. Malgrat la requisa d’urnes i els incessants atacs informàtics, la votació continua un cop s’introdueix el cens universal. El president Puigdemont esquiva la policia i vota en un col·legi diferent del seu. Segons estimacions del Govern, dels 2.229 col·legis electorals, se’n clausuren uns 230, la majoria sense incidents, pels Mossos d’Esquadra. El 6 d’octubre, la Generalitat presenta els resultats oficials: els vots comptabilitzats són 2.286.217 (un 43% de participació), xifra a la qual cal afegir unes 770.000 paperetes sostretes en retirar les urnes. El "sí" obté 2.044.038 vots (90,18% del total) i el "no", 177.547 (7,83%). Els vots en blanc són 44.913 (1,98%) i els nuls, 19.719 (0,89%). El referèndum té una àmplia cobertura internacional, i les escenes de violència policial commocionen l’opinió pública arreu.

Dilluns 2

Un assassí en sèrie mata 50 persones a Las Vegas

Un home armat irromp a l’hotel Mandalay Bay de Las Vegas (Nevada) i mata 58 persones i en fereix més de 400. Després, se suïcida. L’assassí, Stephen Paddock, era un comptable jubilat, jugador compulsiu i posseïa una vintena d’armes de foc. És la pitjor matança perpretrada per un franctirador als Estats Units en dècades, i supera els 48 morts del 13 de juny a Orlando (Florida).

Dimarts 3

Aturada general per la repressió contra el referèndum de l’1 d’octubre

Amb un gran seguiment, té lloc l’"aturada de país" contra la violència policial de l’1 d’octubre. A més de la vaga general, especialment evident en l’ensenyament i l’Administració, hi ha concentracions massives. A Barcelona, unes 700.000 persones es manifesten al passeig de Gràcia i la Via Laietana. L’aturada va ser convocada el mateix dia 1 per la Taula per la Democràcia, que agrupa, entre d’altres, l’ANC i Òmnium Cultural, els dos sindicats majoritaris i les patronals PIMEC i CECOT. L’aturada s’afegeix a la vaga general convocada el 21 de setembre pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC, i pels comitès de defensa de la vaga (posteriorment, comitès de defensa del referèndum i comitès de defensa de la república) contra l’anomenada "operació Anubis" per a evitar el referèndum.

Felip VI acusa el Govern català d’estar fora de la llei i la democràcia

En un discurs televisat amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre, el rei d’Espanya, Felip VI, acusa les autoritats catalanes de situar-se fora de la llei i de la democràcia, de conducta irresponsable i de deslleialtat. També s’alinea sense reserves al costat de l’estratègia repressiva del Govern espanyol a Catalunya, posició que li reporta crítiques catalanes i internacionals, perquè es considera que renuncia al paper d’àrbitre. A conseqüència d’aquest discurs, el dia 4, l’Ajuntament de Girona aprova trencar les relacions institucionals amb la Casa del Rei i amb la delegació del Govern espanyol a Girona, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El dia 5, el ple de Montblanc acorda retirar els honors que la Casa Reial tenia al municipi i el títol del ducat a la princesa Elionor.

Dimecres 4

Dimiteix la ministra de Defensa dels Països Baixos

Jeanine Hennis-Plasschaert, ministra de Defensa dels Països Baixos, dimiteix del càrrec conjuntament amb el màxim comandament de l’exèrcit. En el seu comunicat, Hennis-Plasschaert diu que assumeix plena responsabilitat i que actua en conseqüència per la mort de dos cascos blaus holandesos el 2016 en una missió de les Nacions Unides a Mali. La comissió d’investigació independent va concloure que els dos soldats van morir per l’explosió d’una granada de mà pertanyent a un subministrament d’armament que no havia passat els controls de seguretat adequats.

Dijous 5

La Comissió Europea reclama a Amazon els impostos impagats a Luxemburg

La Comissió Europea reclama a l’empresa nord-americana Amazon que pagui a Luxemburg 250 milions d’euros que sembla que es va estalviar per haver rebut avantatges fiscals il·legals. La multinacional va obtenir aquests avantatges entre els anys 2003 i 2011, quan el primer ministre del país era Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió. La quantitat estalviada equival als impostos corresponents a gairebé tres quartes parts dels beneficis.

CaixaBank i Banc Sabadell traslladen la seu per "la incertesa política"

CaixaBanc anuncia que trasllada la seva seu social a València

Els dos principals bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, anuncien el trasllat de les seus socials a València i Alacant, respectivament. Les dues entitats mantenen a Barcelona les centrals i anuncien que no preveuen cap canvi en la distribució de personal ni d’oficines. Justifiquen la mesura pel moment polític, que en el cas d’una hipotètica independència de Catalunya comportaria un escenari d’inseguretat jurídica, fonamentalment per l’exclusió, almenys, temporal, de la Unió Europea i de l’euro. Les setmanes següents, ambdues entitats, que formen part de l’Ibex-35, arrosseguen fortes pèrdues en els mercats financers. La mesura és vista des d’una part important de la població catalana com una presa de posició activa en contra de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya. Els dies següents nombrosos titulars retiren quantitats importants i cancel·len comptes d’ambdues entitats.

Divendres 6

L’ONU acusa l’Aràbia Saudita de morts d’infants al Iemen

En el seu informe anual sobre els infants en conflictes armats, l’Organització de les Nacions Unides fa responsable l’Aràbia Saudita de la mort o la mutilació d’uns 700 menors en la guerra del Iemen. L’informe equipara el regne amb els altres estats i les altres organitzacions que en un grau més alt participen d’aquesta mena de crims: Síria, el Sudan, l’Estat Islàmic i Boko Haram. L’Aràbia Saudita és un dels principals actors en la guerra civil del Iemen, que enfronta el Govern sunnita amb els rebels houthis, de confessió xiïta, als quals la diplomàcia saudita atribueix les morts. El 2016, les pressions van aconseguir que l’Aràbia Saudita no fos inclosa en l’informe.

Dissabte 7

Entra en vigor el decret del Govern espanyol que facilitarà el trasllat d’empreses

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica el decret del Govern espanyol que facilita el trasllat d’empreses en tot el territori de l’Estat. La mesura és simultània a l’anunci d’algunes de les empreses més grans i nascudes a Catalunya del trasllat de les seus, que justifiquen pel clima polític. A més de CaixaBank i Banc Sabadell, traslladen la seu social Gas Natural, Aigües de Barcelona, Abertis, Bimbo i Planeta, i la majoria trien Madrid com a destinació. De les grans multinacionals catalanes que descarten canvis, en sobresurten Grifols (tot i que anteriorment va traslladar la seu financera a Irlanda) i Mango. Les grans multinacionals estrangeres, com ara Amazon, no duen a terme moviments. Des de l’1 d’octubre fins a mitjan novembre 2.471 empreses sol·liciten el trasllat de la seu social des de Catalunya, segons dades del Col·legi de Registradors.

Diumenge 8

Manifestació multitudinària a Barcelona per la unitat d’Espanya

Unes 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i un milió, segons l’entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, es manifesten a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya sota el lema: "Prou: recuperem el seny!". La mobilització va des de la plaça d’Urquinaona fins al parc de la Ciutadella, on personalitats de l’espanyolisme, entre d’altres, l’escriptor Mario Vargas Llosa, l’exministre socialista Josep Borrell, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el catedràtic de Dret constitucional Francesc de Carreras pronuncien discursos que tenen en comú els atacs sense concessions a l’independentisme. La manifestació té el suport explícit del PP i de Ciutadans. El PSC no hi participa oficialment, però crida els militants a assistir-hi. També hi participa la ultradreta, representada per la Falange, VOX, Plataforma per Catalunya i Somatemps, grups dels quals Societat Civil Catalana es desmarca. Prop de 100 autobusos porten manifestants des d’altres punts de Catalunya i de l’Estat. Al final de la manifestació, grups d’espanyolistes radicals protagonitzen alguns incidents violents. El 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, també se celebra a Barcelona una manifestació similar, en la qual participen unes 65.000 persones sota el lema "Catalunya, sí, Espanya, també", i es criden consignes contra la declaració d’independència del dia 10.

Dilluns 9

Agressions de l’extrema dreta en la diada del 9 d’octubre a València

Grups d’extrema dreta escridassen i intenten agredir manifestants el Dia Nacional del País Valencià. Els ultres, convocats especialment per l’organització España 2000, boicotegen les dues principals manifestacions d’aquest dia a València: la convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i que el 2017 reivindica la llengua "com a espai de trobada", i la tradicional processó cívica del Nou d’Octubre. Els membres del Govern de la coalició PSPV-Compromís han de ser protegits per un cordó policial. Els representants del PP i de Ciutadans, les falleres, col·lectius com el Tribunal de les Aigües o la Banda Municipal de València es lliuren dels insults i les amenaces, que aquest any també s’adrecen a Catalunya i als independentistes catalans. L’exèrcit i la policia són aplaudits fervorosament.

Dimarts 10

Puigdemont declara la independència de Catalunya i tot seguit en suspèn els efectes

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’adreça a la ciutadania des del ple del Parlament de Catalunya en una declaració institucional per a fer efectius els resultats de l’1 d’octubre. El president declara la independència de Catalunya en forma de república un cop coneguts els resultats del referèndum i d’acord amb el mandat democràtic que ell va assumir. Tanmateix, suspèn, immediatament després, els efectes de la declaració per començar una etapa de diàleg amb el Govern de Madrid. Tot seguit, les formacions partidàries de la independència al Parlament de Catalunya (JxSí i la CUP) signen la declaració d’independència.

Dimecres 11

Un ex-primer ministre de Portugal, acusat de corrupció

José Sócrates, ex-primer ministre de Portugal (2005-2011), és el principal acusat en una investigació d’una trama de corrupció en què va estar implicada una de les principals entitats bancàries del país, el Banco Espírito Santo (BES), i la seva empresa participada, Portugal Telecom. El fiscal acusa Sócrates de blanqueig, frau fiscal i falsedat documental. Mentre ocupava el càrrec, sembla que l’ex-primer ministre va cobrar milions d’euros a través d’un compte suís a canvi de la concessió de beneficis il·lícits a una constructora. La fallida del BES (2014) pel deute impagat va arrossegar Portugal Telecom, que va haver de ser venuda. Sócrates, però, qualifica de falses les acusacions.

Dijous 12

Reconciliació entre Hamàs i Al-Fatah

Hamàs i Al-Fatah, les dues grans organitzacions palestines, signen la reconciliació al Caire, en un acte que és una confirmació de l’acord del 2011, que havia restat en suspens. El 2007, el resultat de les eleccions palestines als territoris ocupats va donar lloc a un enfrontament armat en el qual Hamàs va expulsar Al-Fatah de la franja de Gaza, que té controlada des d’aleshores. Al-Fatah, d’altra banda, controla Cisjordània. La resposta del Govern d’Israel a l’acord és no donar-hi cap mena d’utilitat, perquè no comporta la renúncia de Hamàs a la destrucció d’Israel ni al seu desarmament.

Els Estats Units abandonen la UNESCO

La directora general de l’organització de l’ONU per a l’Educació, la Cultura i la Ciència (UNESCO), Irina Bokova, anuncia que els Estats Units fan efectiva la seva retirada de l’organisme. Els Estats Units van deixar de contribuir el 2011 a la UNESCO quan va acceptar Palestina com a membre de ple dret. L’endemà, Israel anuncia que també se’n retira.

Divendres 13

Dimiteix el màxim executiu de Samsung Electronics

Kwon Oh-hyun, conseller delegat de Samsung Electronics, presenta la dimissió, juntament amb dos alts càrrecs més de la multinacional sud-coreana. Samsung Electronics és la principal filial del grup Samsung, la companyia més important de Corea del Sud. Al mes d’agost, Lee Jae-yong, hereu i cap, de facto, de l’imperi Samsung, va ser condemnat a cinc anys de presó per corrupció. Malgrat la profunda crisi que travessa, l’empresa anuncia beneficis rècord en el darrer quadrimestre.

Dissabte 14

Matança en un atemptat a la capital de Somàlia

Un camió carregat amb més de 300 kg d’explosius esclata en una cruïlla de la capital de Somàlia, Mogadiscio, a prop d’un hotel, que s’acaba esfondrant. El nombre de morts és de més de 350, i els ferits superen els 400. Tot i que no és reivindicat, la majoria de les fonts apunten a l’organització terrorista islàmica Al-Xabab. Es tracta del pitjor atemptat en la història de Somàlia.

Diumenge 15

Eleccions federals a Àustria

El Partit Popular Austríac (ÖVP) és el guanyador de les eleccions anticipades a Àustria amb 62 escons dels 183 existents. El segueixen, gairebé empatats, el Partit Socialista (SPÖ) i l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ), amb 52 i 51 escons, respectivament, resultats que mostren un fort decantament cap a la dreta. La setmana següent el líder conservador Sebastian Kurz obre negociacions amb el FPÖ per a formar una coalició de govern.

Commemoració de l’afusellament del president Lluís Companys

Una marxa de clavells al castell de Montjuïc, que substitueix la tradicional marxa de torxes, commemora el 77è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destaca el compromís de Companys amb "la pau, la fermesa i la democràcia". Després del discurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que fa esment de la cruïlla històrica que viu Catalunya, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, critica el PP per la banalització de l’assassinat del president, exemplificada en les manifestacions del sotssecretari general de Comunicació del Partit Popular Pablo Casado, que va dir que l’actual president de la Generalitat podria acabar com el president Lluís Companys.

Acaba el Festival de Cinema de Sitges

Amb xifres rècord (66.136 entrades venudes, un 10% més que el 2016) acaba el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, més conegut com Festival de Sitges, que el 2017 celebra els 50 anys. Dels premis del festival, dut a terme entre els dies 5 i 15 d’octubre, cal esmentar els concedits a Jupiter’s Moon (millor pel·lícula), de l’hongarès Kornél Mundruczó; Thelma (premi especial del jurat), del noruec Joachim Trier; Coralie Fargeat (premis a la millor direcció i al millor director novell) per Revenge; Rafe Spall (millor interpretació masculina) a The Ritual, i Marsha Timothy (millor interpretació femenina) a Marlina the Murderer in Four Acts.

Gala del premi Planeta

Javier Sierra guanya, amb El fuego invisible, el 66è premi Planeta de novel·la. La gala té lloc al Palau de Congressos de Barcelona malgrat que el Grup Planeta va anunciar el 10 d’octubre que traslladava la seu social a Madrid.

Dilluns 16

Presó per als presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural

Després de l’ingrés a presó dels dirigents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, se succeeixen diverses manifestacions en contra de la decisió judicial

La jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, decreta presó incondicional sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El dia 6 d’octubre, Sànchez i Cuixart, d’una banda, i, de l’altra, Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, major i intendent dels mossos, respectivament, havien declarat davant la jutge com a investigats per un delicte de sedició, que sembla que es va cometre durant les concentracions del 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d’Economia en protesta pels escorcolls de la Guàrdia Civil. Segons la jutge, el risc de fuga, de destrucció de proves i de reiteració justifiquen la presó preventiva per als líders de les entitats, però no per al major i la intendent, que resten en llibertat provisional. El mateix dia Sànchez i Cuixart ingressen a la presó de Soto del Real (Madrid). L’endemà són substituïts per Agustí Alcoberro i Marcel Mauri al capdavant de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament. El dia 18, té lloc a Barcelona una gran manifestació de protesta en suport als dos líders, que són qualificats de "presos polítics".

Dimarts 17

L’Estat Islàmic perd la capital a Síria

La milícia rebel formada per l’oposició siriana i els kurds expulsa, amb el suport dels Estats Units, l’Estat Islàmic d’Al-Raqqa, ciutat que va ocupar al principi del 2014 i que va convertir en capital del que considerava "el califat". La pèrdua d’Al-Raqqa s’afegeix a la de Mossul, a l’Iraq, al juny, que fins ara eren els dos bastions de l’EI.

Atemptat mortal contra una periodista maltesa crítica amb el Govern

La periodista maltesa Daphne Caruana mor en explotar el seu cotxe particular mentre conduïa. Caruana havia esdevingut molt coneguda pels seus atacs al primer ministre, Joseph Muscat, al qual acusava de corrupció. En un comunicat, Muscat condemna la mort de la periodista, però en nega les acusacions. El 4 de desembre la policia deté 10 sospitosos de l’atac.

Dimecres 18

Comença el congrés del Partit Comunista Xinès

A Pequín té lloc, entre els dies 18 i 24 d’octubre, el dinovè Congrés del Partit Comunista Xinès, un esdeveniment celebrat cada cinc anys, en el qual es defineixen les grans directrius polítiques i econòmiques del país i es nomenen els càrrecs del Comitè Permanent, l’òrgan que acumula el màxim poder de l’Estat. El president de l’Estat i secretari general del partit, Xi Jinping, protagonitza el congrés i consolida el seu lideratge, alhora que crida la Xina a reforçar el seu pes en l’escena internacional i, molt especialment, en la seva dimensió regional, per a la qual reclama el predomini. Alhora, insta a intensificar la modernització econòmica i a lluitar contra el separatisme (en referència a Xinjiang, el Tibet, Taiwan i Hong Kong) i la corrupció. Al final del congrés es fan públics els membres del nou Comitè Permanent, del qual només repeteixen càrrec el mateix Xi Jinping i el primer ministre, Li Keqiang. Entre els cessats destaca Wang Qishan, el principal artífex de la lluita anticorrupció impulsada pel president Xi.

Dijous 19

Els líders de la Unió Europea fan costat a Rajoy contra la independència de Catalunya

En el Consell Europeu celebrat a Brussel·les, el president del Govern espanyol rep un clar suport dels principals líders de la Unió Europea i dels estats membres en la seva política contrària a cap mena de concessió o negociació amb el Govern independentista català que encapçala Carles Puigdemont. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, reitera que es tracta d’un afer intern; mentre que la cancellera Angela Merkel sosté que s’ha de resoldre dins dels límits de la Constitució espanyola, i el president francès, Emmanuel Macron, expressa el suport a la unitat d’Espanya. El primer ministre belga, Charles Michel, és qui es distancia més de la posició oficial europea, fins al punt de suggerir una mediació internacional. L’endemà, en una carta a la comissió, vint-i-quatre premis Nobel demanen "mediació i negociació" per a desfer l’"empat Catalunya-Espanya".

Divendres 20

Cerimònia dels premis Princesa de Asturias

Se celebra a Oviedo la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias, presidida pel rei d’Espanya, Felip VI. Els guardonats del 2017 són el poeta polonès Adam Zagajewski (lletres), la Hispanic Society of America (cooperació internacional), la col·laboració científica LIGO i els físics nord-americans Kip S. Thorne, Barry C. Barish i Rainer Weiss (investigació científica i tècnica), l’artista britànic William Kentridge (arts), el grup comicomusical argentí Les Luthiers (comunicació i humanitats), la selecció neozelandesa de rugbi (esports), la historiadora anglesa Karen Armstrong (ciències socials) i la Unió Europea (concòrdia). En representació d’aquest darrer reben el premi els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; del Consell Europeu, Donald Tusk, i del Parlament Europeu, Antonio Tajani. Tots tres agraeixen el guardó amb una defensa sense matisos del Govern de Mariano Rajoy i la unitat d’Espanya. El més hostil és Tajani, que fa referència als "egoismes nacionalistes", que contraposa a l’exemplar, segons ell, Espanya, representada per la Constitució del 1978. Donald Tusk és el menys agressiu dels tres i fa una lleu crítica al Govern espanyol, al qual li demana que prioritzi la força dels arguments a l’argument de la força.

Dissabte 21

Anonymous ataca webs de l’Estat i espanyolistes

Ciberactivistes de la xarxa de hackers Anonymous llancen atacs massius coordinats sota la denominació #opCatalunya contra pàgines web de l’Estat, entre les quals, les de la Guàrdia Civil, ministeris, el Tribunal Constitucional, així com també del PP, la Fundació Francisco Franco i la Banca March, que bloquegen durant gairebé un dia. L’endemà ataquen els webs del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol, l’agència espanyola de turisme Turespaña i es difonen adreces del Govern. Entre els missatges que acompanyen els atacs hi ha la reivindicació de llibertat per als líders d’Òmnium Cultural i l’ANC. Una setmana després s’aconsegueixen neutralitzar els atacs d’Anonymous.

Diumenge 22

Eleccions al Japó

La coalició de govern formada pel Partit Liberal Democràtic i el partit Komeito, que encapçala el primer ministre, Shinzo Abe, surt reforçada de les eleccions legislatives, en les quals obté 313 diputats dels 456 de la cambra baixa. Abe va convocar eleccions anticipades el 25 de setembre amb l’objectiu d’ampliar el suport per a la reforma constitucional que permet al Japó incrementar substancialment les forces armades i ampliar-ne els supòsits d’acció, molt restringits després de la Segona Guerra Mundial. Abe justifica la reforma per l’amenaça de Corea del Nord.

El Vèneto i la Llombardia demanen més autonomia en referèndums

Les regions italianes del Vèneto i la Llombardia voten a favor de reclamar més competències en referèndums no vinculants. Al Vèneto la participació és del 57,2% del cens, i el "sí" obté el 98,1% dels vots, i a la Llombardia, del 38,25%, i del 95,38%, respectivament. La consulta la convoquen els governadors regionals Luca Zaia (Vèneto) i Roberto Maroni (Llombardia), ambdós de la Lliga Nord.

Dilluns 23

Entitats empresarials catalanes es pronuncien sobre el procés

El president Carles Puigdemont assisteix a la Nit de l’Empresari que celebra la patronal CECOT al Teatre Nacional de Catalunya, en què és llargament ovacionat pels prop de 600 empresaris que assisteixen a l’acte. En el seu discurs, el president de l’entitat, Antoni Abad, constata que, després de cinc presidents del Govern espanyol, fallen les bases del sistema i que no es pot donar resposta a les demandes legítimes dels empresaris. En l’acte també s’homenatgen els líders d’Òmnium Cultural i l’ANC empresonats. El mateix dia, el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, en un comunicat reclama eleccions autonòmiques a Catalunya, que considera "l’única via per a frenar una dramàtica dinàmica econòmica". Anteriorment (23 de setembre), el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va afirmar en una entrevista a la cadena COPE que el control de les finances de la Generalitat (15 de setembre) "era necessari" per a evitar que es destinessin recursos que no respectessin la legalitat.

Els veïns del Raval organitzen brigades contra els narcopisos

Els veïns del Raval de Barcelona organitzen grups de vigilància per a alertar de l’ocupació d’immobles per drogoaddictes i narcotraficants, els anomenats narcopisos, que en els darrers mesos han proliferat en aquest barri de la ciutat. Els veïns prenen aquesta iniciativa com a resposta al que consideren poca eficàcia judicial i policial, de la qual acusen, sobretot, l’Ajuntament. El 6 d’octubre, el ple va aprovar, amb l’abstenció de la CUP, una proposició de Ciutadans que instava l’Ajuntament a presentar un pla contra els narcopisos.

Dimarts 24

Commemoració dels 40 anys del retorn del president Tarradellas

Cartell dels actes commemoratius dels 40 anys del retorn del president Tarradellas

En un acte oficial, el Govern de la Generalitat commemora el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, que va significar el restabliment de la institució d’autogovern de Catalunya. En un discurs ple de referències a la situació política actual, el portaveu de la Presidència, Jordi Turull, recorda la figura del president per "defensar la dignitat" de la Generalitat. També destaca que el restabliment de la Generalitat va ser anterior a la Constitució espanyola, el clima d’involució en comparació amb les expectatives del 1977 i la voluntat de diàleg i mediació que aleshores va tenir l’Estat.

Dimecres 25

La Generalitat paga els funcionaris

El Govern dona l’ordre als bancs per al pagament de la nòmina dels funcionaris (uns 390 milions d’euros). Per segona vegada, la Generalitat fa el pagament amb diners de la seva tresoreria, malgrat tenir les finances intervingudes pel Govern espanyol.

Dijous 26

Desclassificats els documents sobre l’assassinat del president J.F. Kennedy

L’endemà de la confirmació del president Donald Trump de l’ordre aprovada pel Congrés dels Estats Units, es desclassifiquen la pràctica totalitat dels arxius sobre l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy (1963). Bé que una comissió d’investigació creada a propòsit (Comissió Warren) el 1964 va establir que l’assassí, Lee Harvey Oswald, actuava sol, resten molts punts foscos per aclarir. El 1992 el Congrés va aprovar la JFK Records Act, una llei per la qual els documents sobre l’assassinat del president havien de ser desclassificats en un termini de 25 anys.

Divendres 27

Les Nacions Unides fan responsable el Govern sirià d’un atac químic

Un informe de l’ONU i de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques conclou que l’atac del 4 d’abril amb gas sarín o similar sobre la ciutat siriana de Khan Seikhoun, controlada per l’oposició i en el qual van morir més de 80 persones, va ser obra del règim sirià de Baixar al-Assad, que ho nega rotundament, amb el suport de Rússia. El dia 24, Rússia va vetar al Consell de Seguretat l’extensió del JIM, que va ser creat el 2015 per a identificar l’ús d’armes químiques a Síria

Declaració de la independència de Catalunya, aprovació de l’article 155 i convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament de Catalunya

Per 70 vots a favor (JxSí i CUP), 10 en contra (Catalunya Sí que es Pot), 2 en blanc i l’absència dels diputats del bloc unionista (PP, PSC i Cs) el Parlament de Catalunya insta el Govern a aplicar els efectes de la declaració d’independència i obrir un procés constituent. De manera consensuada, el vot és secret, malgrat les protestes de la majoria de diputats de CSQP, i posteriorment els diputats signen la declaració. Com estava previst, al ple no intervé el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el dia abans trasllada la potestat de la declaració al Parlament. Poques hores després, el Senat aprova l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, pel qual el Govern espanyol intervé la Generalitat de Catalunya i suspèn l’autogovern. També el mateix dia, el president del Govern espanyol convoca eleccions per al 21 de desembre al Parlament de Catalunya, i el dia 30 la presidenta de la cambra el dissol.

Dissabte 28

Entra en vigor l’article 155

Amb la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) entra en vigor l’article 155 de la Constitució espanyola, pel qual el Govern espanyol intervé la Generalitat de Catalunya. Entre les principals disposicions hi ha el cessament del president de la Generalitat de Catalunya i de tots els membres del Govern, que són substituïts pel president del Govern espanyol, el qual delega la representació en la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría. Els ministeris assumeixen les competències dels respectius departaments. El 155 també dissol les delegacions de la Generalitat a l’estranger i fa cessar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Diumenge 29

Celebració dels premis Octubre

Se celebra a València la 46a edició dels premis Octubre. En la cerimònia, dedicada als líders empresonats de l’ANC i Òmnium Cultural, es lliuren els guardons a Vicent Pallarès (premi Andròmina de novel·la per Les llàgrimes d’Orfeu), Carles Camps (premi Vicent Andrés Estellés de poesia per El rastre d’uns escrits), Manuel Molins (premi Pere Capellà de teatre per Ratzinger Papa 265) i Margarida Castellano (premi Joan Fuster d’assaig per Passats i presents d’allà i d’ací).

Dilluns 30

El president de Kenya, reelegit en la repetició de les eleccions

Uhuru Kenyatta, president de Kenya des del 2013, s’imposa en la repetició de les eleccions, que guanya amb un 98% dels vots i el 39% de participació. Les primeres eleccions es van celebrar el 8 d’agost amb una participació propera al 80%, i Kenyatta les va guanyar amb el 54% dels vots contra el 44,7% del seu rival Raila Odinga, que va denunciar irregularitats. L’1 de setembre, el Tribunal Suprem les va anul·lar i va ordenar repetir-les. El 25 d’octubre, Odinga va demanar posposar les eleccions acusant de parcial la junta electoral, petició que se li va denegar. L’oposició, aleshores, va boicotejar les eleccions. El dia 28 de novembre, té lloc la presa de possessió de Kenyatta enmig d’escenes de caos. S’estima que la xifra de morts per violència política des de l’agost arriba a uns cinquanta.

Querelles del fiscal general de l’Estat contra el Govern i la mesa del Parlament

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, presenta una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra el president Puigdemont i els tretze membres del seu Govern, i una altra contra la mesa del Parlament de Catalunya, formada per la presidenta, Carme Forcadell; el vicepresident, Lluís Guinó; la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, a més de Joan Josep Nuet. La primera querella, Maza la tramita a l’Audiència Nacional, ja que no considera aforats els membres del Govern, com és el cas de la segona, i per això l’adreça al Tribunal Suprem, que el 31 d’octubre l’admet. L’endemà, la jutge de l’Audiència Nacional admet la querella contra el Govern català, ja que considera que el seu comportament anava dirigit a "trencar l’organització territorial de l’Estat".

Dimarts 31

Roda de premsa del president Carles Puigdemont des de Brussel·les

Des del Press Club de Brussel·les, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, convoca una roda de premsa àmpliament seguida per mitjans internacionals en la qual explica en català, castellà i francès la seva presència a la ciutat i la dels membres del Govern que no són a la capital belga. El president desmenteix que pretengui demanar asil polític. Ho fa, diu, per "actuar amb llibertat i seguretat" i obtenir "garanties que no hi ha a Espanya". També explica que estar a Brussel·les li permet denunciar "la politització de la justícia espanyola i fer evident el problema català al cor d’Europa", i assegura que ell i el Govern que presideix tornarien immediatament a Catalunya si se’ls pogués garantir un judici just. Malgrat tractar-se d’una convocatòria il·legal, accepta les eleccions del 21 de desembre, i repta el Govern espanyol a acceptar-ne els resultats. També insisteix en el fet que el replegament que va adoptar respon al convenciment que el Govern de Rajoy havia optat per la màxima bel·ligerància i que ell no estava disposat a acceptar enfrontaments violents. Finalment, també adverteix els catalans d’un "camí llarg", i denuncia que l’Estat espanyol "només entén la raó de la força".

Es commemoren els 500 anys de la reforma protestant

Diversos països de tradició protestant celebren el 500è aniversari del naixement d’aquesta confessió, que segons la tradició va tenir lloc el 31 d’octubre de 1517, quan Martí Luter va clavar a la porta de l’església de Wittenberg les anomenades 95 tesis, en les quals es basa. En alguns lands alemanys aquesta data ja era festiva cada any, però el 2017 s’aprova una llei que fa la festa d’obligat compliment a tot el país.