Una de les empreses insígnia del país, l'entitat financera ING, que en moments de puixança havia presentat balanços que duplicaven el PNB holandès, no en va tenir prou amb els 10.000 milions que el Govern havia injectat al grup a l'octubre del 2008 i al principi del 2009 va anunciar pèrdues per valor de 1.000 milions d'euros i l'acomiadament de 7.000 treballadors (el 5,4% de la plantilla). Però, com a la resta de països occidentals, l'Estat va arranjar amb fons públics els deutes privats de les grans firmes i va avalar el 80% de les hipoteques amb problemes que ING té als EUA. Al març, oferint una contraprestació, ING va anunciar que demanaria als seus directius renunciar a les bonificacions salarials per stock options --el nou cap de turc de les autoritats estatals, vista la incapacitat per fer efectiu un sistema de regulació eficaç de les finances internacionals.
Les eleccions europees van fer saltar les alarmes quan, partint de zero, l'ultradretà Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, va aconseguir 3 escons, enfront dels 5 i els 3, respectivament, dels democratacristians i els laboristes. Potser per provar que el Govern també podia mostrar la seva cara més dretana, al juliol es va suspendre l'alabat pla per a mantenir l'ocupació subvencionant les empreses en crisi amb el 50% del salari dels seus treballadors, i a l'agost, aprofitant les vacances, es va decretar una reforma per la qual es facilitaven els acomiadaments i s'augmentava substancialment la temporalitat contractual de què podien ser objecte els joves.
Després de revelar-se que en la llei de pressupostos s'assignava una lleugera pujada a la despesa de la Casa Reial i que es reduïen altres partides, al principi d'octubre el Govern va acordar mesures per a retallar les despeses més sumptuoses de la família reial, com ara els viatges en jets privats (610.000 euros anuals) o les rebaixes fiscals de què es beneficia tota la família.