A mitjan febrer es va anunciar la dissolució de la coalició de Govern encapçalada pel primer ministre, Jan Peter Balkenende, i la convocatòria d’eleccions anticipades. Els motius declarats de la ruptura van ser les desavinences entre els socis de Govern entorn de la molt impopular missió militar holandesa a l’Afganistan, però també va ser-ne un factor la proximitat de les eleccions municipals i les males expectatives de vot del partit de Balkenende.
Les eleccions municipals, celebrades el 3 de març, van palesar la puixança de l’ultradretà Partit per la Llibertat de Geert Wilders, tot gràcies a una campanya electoral centrada en l’agenda política de Wilders, però per damunt de tot va prefigurar l’escenari de les eleccions generals del 9 de juny. Amb un increment exponencial de la representació, de 9 a 24 escons, el partit de Wilders es va erigir en el principal guanyador dels comicis, si bé els partits més votats, el conservador Partit per la Llibertat i la Democràcia (VVD) i els Laboristes, van rebutjar formar Govern amb Wilders. Després de diversos intents per formar coalició, van ser els democratacristians i el VVD els que el 21 d’octubre van assolir la formació d’un Govern en minoria, amb el suport de l’ultradreta de Wilders, encapçalat pel liberal Mark Rutte.