La reina Beatriu va anunciar que el 30 d’abril abdicaria en favor del seu fill Guillem-Alexandre. El nou rei, en el tradicional dia del Príncep, va fer un primer i polèmic discurs en el qual va predir la mort de l’estat del benestar i l’inici d’una societat participativa en clau liberal. Aquest discurs va sobtar just en el moment en què l’endeutament privat dels holandesos va arribar al màxim històric del 250% de la renda disponible –el més elevat d’Europa, amb hipoteques finançades pel 125% del valor dels pisos–, la contracció del mercat immobiliari i la preocupació de les institucions europees per la bombolla immobiliària holandesa tot i la reforma del mercat de l’habitatge –aprovada al mes de febrer pel Govern i l’oposició–. A més, l’atur es va situar en el 8,5% –un punt i mig més del previst i el doble des de l’inici de la crisi– i l’economia holandesa es va estancar en un creixement negatiu de l’1%.
En aquest context de crisi, el punt de mira de l’executiu va ser la immigració. El ministre d’Assumptes Socials va defensar al final d’agost l’establiment d’un codi taronja per a romanesos i búlgars, un contracte de participació per a tots els estrangers i un examen d’integració obligatòria per a extracomunitaris vinculat al permís de residència. Juntament amb veus d’altres països, l’executiu holandès va manifestar la seva radical oposició a l’aixecament de les últimes restriccions a la lliure circulació de treballadors d’Europa de l’est prevista per al 2014. La tensió migratòria i les pulsions xenòfobes van despertar aïrades protestes dels governs romanès i búlgar, així com la preocupació de les institucions europees. Al mes de setembre, la Comissió Europea va iniciar investigacions sobre l’establiment als Països Baixos de seus testimonials d’un centenar de grans multinacionals a canvi d’una mínima imposició i d’exempcions fiscals.
D’altra banda, en matèria energètica i mediambiental, el Govern holandès va decidir ajornar fins a mitjan 2014 la seva posició final sobre l’explotació de gas d’esquist al nord del país. Les perforacions van ocasionar terratrèmols de fins a 4 i 5 graus a l’escala de Richter des del mes de gener.