El partit socioliberal D66 va ser un dels grans vencedors de les eleccions municipals als Països Baixos
© D66
L’abatiment d’un vol de Malaysia Airlines a mitjan juliol mentre sobrevolava l’espai aeri oriental d’Ucraïna va sacsejar els Països Baixos. De les tres-centes persones que viatjaven en aquest vol d’Amsterdam a Kuala Lúmpur, gairebé dues-centes eren de nacionalitat holandesa. L’avió va ser abatut a la zona de conflicte polític i armat entre el nou règim de Kíev i l’autoproclamada confederació de Nova Rússia a la regió rebel del Donbass. De bon principi, i amb el suport tàcit de totes les parts en conflicte, el Govern holandès va assumir-ne les tasques d’investigació forense sota la supervisió i seguretat de personal de l’OSCE. Tot i així, els combats, la complexitat de l’entramat d’interessos geopolítics en conflicte i la inseguretat a la zona van dificultar enormement les tasques d’investigació, l’esclariment dels fets i la seva autoria, fet que va provocar les denúncies repetides del primer ministre, Mark Rutte, i del ministre d’Afers Estrangers, Frans Timmermans, sota pressió de l’opinió pública holandesa i la consternació dels centenars de famílies de les víctimes –decidides a demandar l’Estat holandès per negligència i lentitud en la gestió del cas, malgrat els reconeixements i suports inicials–. Aquesta no va ser, però, l’única demanda per responsabilitats subsidiàries fora de territori nacional a la qual va haver de fer front l’Estat durant l’any. Un tribunal holandès va considerar responsable l’Estat –a través de les seves tropes desplegades durant la guerra de Bòsnia com a cascos blaus– de la deportació i l’expulsió de més de 300 musulmans que van ser executats en la matança de Srebrenica, en col·laboració amb les tropes de Ratko Mladić, tot i conèixer el risc que correrien en deixar-les sense protecció.
En clau nacional, les eleccions municipals del març van consolidar la fragmentació del mapa polític i el revés ciutadà als dos partits en coalició a l’executiu nacional: els socialdemòcrates (PvDA) i els liberals conservadors (VVD). Els partits d’àmbit local, els socialistes radicals i molt especialment el partit socioliberal D66 van resultar-ne els grans vencedors –aquest darrer fins i tot va guanyar en ciutats grans com Utrecht, la Haia i Amsterdam, que des del 1946 havia estat governada pels socialdemòcrates–. Les eleccions es van veure enterbolides pel creixement de l’extrema dreta (PVV) a la Haia i la seva consolidació com a primera força a Almere, des d’on el seu líder –el xenòfob Geert Wilders– va incitar públicament als càntics d’expulsió de magribins entre els seus seguidors durant la nit electoral. Tot i la baixa participació, la tendència cap a l’adveniment d’un nou cicle polític va evidenciar-se pocs mesos més tard amb les eleccions europees. Si bé el resultat de l’extrema dreta va ser molt més baix del que s’havia temut i va recular un 3% respecte dels comicis anteriors, de manera que va passar de segona a tercera força, el socioliberal D66 va ser el partit més votat, mentre que els socialdemòcrates (PvDA) van quedar relegats a la sisena posició, sobrepassats pels socialistes radicals (SP).