Pakistan 2012

El país va seguir esquinçat per conflictes interns i externs, que xoquen i dificulten el des-envolupament social i polític del país.

Al gener, es va tensar la relació entre el Govern i l'exèrcit entorn al memogate, una nota adreçada a l'almirall nord-americà Mike Mul-len que demanava assistència dels EUA en cas de cop d'estat militar després de la mort d'Ossama Bin Laden. Les investigacions van concloure que l'autor de la nota era Husain Haqqani, ambaixador a Washington i que el Tribunal Suprem va ordenar detenir. Al mateix mes, el primer ministre Gillani va ser cridat davant del Tribunal Suprem per la seva negativa a reobrir els expedients de corrupció política, entre els quals hi havia el del president Zardari, i sis mesos després va ser desqualificat i cessat. El Parlament va elegir primer ministre, Raja Pervaiz Ashraf, exministre d'energia i també inculpat en casos de corrupció.

A banda d'això, el conflicte interreligiós entre xiïtes i sunnites es va agreujar, alimentat per la geopolítica regional i amb atacs que van tenir lloc durant tot l'any, i que van causar prop d'un centenar de víctimes mortals, majoritàriament xiïtes. A l'abril, van morir a Karatxi més de 50 persones per culpa de la violència entre seguidors del Muttahida Quami Movement (MQM) i el Partit Nacional Awami (ANP). Des del 2011, el saldo de víctimes de la violència política es va elevar a 1.700 persones.

Al desembre, el fill del president Zardari i la difunta Benazir Bhutto, Bilawal educat a Oxford i la gran esperança de la dinastia per afrontar les eleccions previstes per al 2013 va fer un discurs multitudinari com a cap del Partit Popular del Pakistan.

A les regions frontereres amb l'Afganistan hi van continuar els bombardeigs no tripulats dels EUA contra els talibans, que van causar nombroses víctimes col·laterals. A més, molts analistes van considerar que el Pakistan lluita en ambdós bàndols del conflicte a través dels seus serveis secrets, els ISI. Al maig, el Senat nord-americà va retallar en 33 milions de dòlars l'ajut al Pakistan com a protesta per la condemna a 33 anys de presó del doctor Shakil Afridi, que havia confirmat a la CIA el refugi de Bin Laden. Les relacions amb l'Índia van seguir cap a una deriva positiva, i en van destacar les converses sobre la frontera de la glacera de Siachen, on també té interessos la Xina. En aquest sector fronterer, van morir a l'abril 139 civils i soldats pakistanesos a causa d'una allau.