Al mes de desembre, va tenir lloc de manera imprevista una trobada entre el primer ministre indi, Narendra Modi (esquerra), i el primer ministre pakistanès, Nawaz Sharif (dreta), la primera visita d’un líder indi al Pakistan en dotze anys
© Indian Ministry of External Affairs
El segon any a la presidència de Nawaz Sharif es va iniciar amb el record viu de l'atemptat dels talibans del desembre del 2014 contra una escola de la ciutat de Peshawar, en el qual van morir més de 150 persones, la majoria infants. La resposta del Govern a l'atac va ser l'aprovació del Pla Nacional Antiterrorista, que, entre altres mesures, inclou la reinstauració de la pena de mort (suspesa de facto des del 2008) i la creació de tribunals militars especials. La reintroducció de la pena de mort va ser, però, criticada per l'ONU perquè va veure amb preocupació com no tan sols queda limitada als crims de terrorisme, sinó que pot ser aplicada als més de 8.000 condemnats que esperen en corredors de la mort, alguns dels quals haurien estat sentenciats en condicions dubtoses, essent menors d'edat o partint de la base d'una confessió obtinguda amb tortures. És més, al setembre el Govern va anunciar que havia dut a terme 239 execucions des del desembre del 2014.
Al gener, els talibans van atacar de nou dues mesquites xiïtes a Sind i Peshawar, que van causar una vuitantena de morts. Malgrat el pessimisme inicial, cal dir que l'any va viure una moderació de la violència, tot i els 3.500 morts que es van comptabilitzar, una xifra similar a la del 2007, abans de la fundació de la branca pakistanesa dels talibans, la Tehrik-i-Taliban Pakistan (TiTP).
En relació amb el conflicte a l'Afganistan, el Pakistan va acollir durant el 2015 algunes de les trobades entre el Govern de Kàbul i els talibans, si bé el seu paper va quedar qüestionat quan els mateixos talibans van admetre, finalment, al cap de més de dos anys, la mort del seu màxim líder, el mul·là Omar, mort que s'hauria produït a la ciutat pakistanesa de Karatxi.
El pols de poder entre el Govern pakistanès i l'exèrcit enguany va semblar més favorable al Govern, malgrat el distanciament entre ambdues instàncies per la voluntat de Nawaz Sharif de jutjar l'antic president i general colpista, Pervaiz Musharraf.
Un dels propòsits manifestos de Sharif quan va arribar al poder va ser la millora de les relacions bilaterals amb l'Índia, una oportunitat que va fer seva el primer ministre indi, Narendra Modi, quan va convidar Sharif a la seva presa de possessió. Malgrat tot, el conflicte entre els dos països té arrels profundes, i ambdós s'irriten amb facilitat. Un dels punts de fricció és al Caixmir, on els dos exèrcits van seguir protagonitzant escaramusses a l'entorn de la Línia de Control (LoC), la militaritzada frontera de facto. Un altre obstacle en aquestes relacions bilaterals va ser la tolerància pakistanesa vers el grup terrorista Lashkar-e-Taiba, que va protagonitzar els atacs a Bombai del 2008, i que a l'abril va permetre sortir sota fiança el seu ideòleg, Zakiur Rehman Lakhvi. Per al Govern d'Islamabad l'obstacle va ser la ingerència del Govern de Nova Delhi al veí Afganistan, i el va acusar d'alimentar el conflicte d'arrel tribal a la regió del Balutxistan. També va acusar el Govern indi de la violència política a la ciutat pakistanesa de Karatxi, la capital comercial del país.
Va tenir, doncs, un especial mèrit que, davant d'aquest convuls escenari, els dos governs hagin fet passos concrets vers un acostament. Primerament, al juliol, Nawaz Sharif i Narendra Modi van aprofitar la seva participació en una cimera a Rússia per a reunir-se i temptejar l'obertura d'un diàleg bilateral, que va quedar ràpidament frustrat per la pressió de l'exèrcit pakistanès a no fer cap pas per deixar fora de l'agenda la qüestió del Caixmir. I després, de manera imprevista, una breu trobada a Lahor, quan el primer ministre Modi tornava del seu viatge a Kàbul, que representa la primera visita al Pakistan d'un president indi en dotze anys.
Les perspectives d'una millora de les relacions bilaterals i la menor violència respecte a anys anteriors van afavorir el curs de l'economia, que gairebé va créixer el 4%. Juntament amb l'Índia, el país es va convertir en membre de ple dret de l'Organització per a la Cooperació de Xangai, que aplega la Xina, la Federació Russa i les repúbliques de l'Àsia Central, i que aspira a convertir-se en l'organització regional d'Euràsia.
A l'octubre es van complir deu anys del terratrèmol que va causar gairebé 75.000 morts a la zona del Caixmir, administrada pel Pakistan i on encara queda un llarg camí per a reconstruir-la.