La violència a l’interior i a les fronteres del país va continuar un any més, restant potencial de creixement a aquest país amb un enorme dinamisme i una societat civil mobilitzada, que gaudeix també d’una posició geoestratègica única. Malgrat que l’economia va avançar a bon ritme (un 4,5% anual), el creixement es recolza de manera creixent en la relació amb la Xina, exemplificada el 2016 en l’obertura dels primers trams del futur Corredor Econòmic Pakistan-Xina, l’eix viari crucial que unirà Xinjiang i el port de Gwadar, al sud del Pakistan, i que disposa d’una inversió xinesa per valor de 46.000 milions de dòlars.
En política interna, aquest 2016 es va nomenar un nou comandant suprem de l’exèrcit, Qamar Javed Bajwa, més proper al Govern de Sharif que el seu predecessor i compromès amb la lluita contra la insurgència que opera més enllà de les fronteres. També va tenir protagonisme Imran Khan, polític i exestrella del criquet, que a l’octubre va fer un pols al Govern de resultes de les revelacions dels Papers de Panamà, que implicaven la família del primer ministre Sharif, tot convidant els seus partidaris a protestar massivament a la capital per exigir una investigació formal per corrupció, a la qual el Tribunal Suprem es va comprometre ràpidament per tal d’evitar els disturbis. D’altra banda, desenes de milers de persones van protestar davant del Parlament nacional contra una possible relaxació de la llei de la blasfèmia.
Si bé l’exèrcit va afirmar estar sufocant la violència a les àrees tribals (a la frontera amb l’Afganistan), al setembre també va admetre, per primera vegada, que l’autodenominat Estat Islàmic disposava d’efectius al país. De fet, al novembre, l’EI es va atribuir l’autoria d’un atemptat contra una mesquita sufí de Karatxi. El país també va patir diversos atemptats a la regió del Balutxistan i a Lahore, que van saldar-se amb desenes de morts.
Al mes de març, l’exprimer ministre Pervez Musharraf va abandonar el país rumb a Dubai per rebre tractament mèdic, però amb el compromís de retornar al Pakistan per a assistir al judici que haurà d’afrontar per traïció i assassinat.
Al juny, 40 imams de l’influent Consell Sunnita Ittehad van emetre una fàtua sobre els mal anomenats "crims d’honor" contra les dones, tot considerant-los pecats de la màxima gravetat.