Les dades sobre turisme van mostrar una afluència sobtada de turistes xinesos rics a les illes (62% dels visitants). Aquest increment de visitants va despertar inquietud entre els illencs pel seu impacte ambiental i pel domini de la indústria turística, que és clau ja que aquest sector aporta el 85% de la riquesa nacional.
Amb relació al Japó, va renéixer la memòria històrica de la Segona Guerra Mundial amb la descoberta d'una tomba massiva de soldats japonesos, i que a l'abril va rebre la visita dels monarques nipons. Es calcula que a les illes van morir en combat 16.000 japonesos i prop de 2.000 nord-americans.
Al juny, Palau va signar un complet acord de cooperació amb les Seychelles, en àrees tan rellevants com la pesca, el transport aeri, el turisme o el desenvolupament sostenible. També es van iniciar contactes diplomàtics amb Cuba, amb la qual hi ha una gran complementarietat causada per l'escassetat de metges. Al desembre, Palau va esdevenir el primer estat del Pacífic que va ratificar el Tractat Internacional de Lluita contra la Pesca Il·legal, fomentat per les Nacions Unides i que ha d'entrar en vigor l'any vinent. El gest legislatiu va estar precedit per un fet més contundent, al juny, quan les autoritats van incendiar dos pesquers vietnamites capturats mentre pescaven il·legalment en les seves aigües territorials.
El president de Palau, Tommy Remengesau, va proposar deixar de veure les illes del Pacífic com uns petits estats insulars i considerar-les "grans estats oceànics", una definició que encaixa del tot amb l'enorme extensió de les seves aigües territorials. En aquest sentit, a l'octubre, va declarar àrea protegida el 80% de les seves aigües territorials --l'equivalent a l'estat de Califòrnia.