En el segon any de mandat presidencial de Ricardo Martinelli, l’ambient polític es va enrarir per una iniciativa de reforma constitucional, promoguda per dos diputats del seu partit (Canvi Democràtic), que en el fons amagava un intent de canviar les normes perquè l’actual president es pogués presentar de nou a les properes eleccions. La proposta va provocar tensions en la coalició governamental, ja que els membres del Partit Panamenyista estaven convençuts que el seu líder, Juan Carlos Varela, seria el futur candidat en nom de tot el bloc parlamentari. La situació es va complicar quan el president va destituir Varela, a l’agost, i en resposta solidària altres ministres i alts càrrecs van abandonar el Govern.
En canvi, l’evolució econòmica va ser molt favorable, amb un creixement del PIB superior al 8%. La continuïtat en els programes de millora de les infraestructures, en què destaca l’ampliació del canal, juntament amb el creixement del consum intern, van ser alguns dels factors determinants de l’empenta econòmica. Per acabar, a l’octubre, el Congrés dels EUA va ratificar el tractat de lliure comerç amb Panamà.