Presència de tropes nord-americanes a l’Iraq
© Ministeri de Defensa dels EUA
Al llarg de l’any 2010 la incidència de la crisi econòmica mundial va començar a mostrar diferències: mentre que els EUA van entrar en una vacil·lant recuperació, la Xina es va consolidar com a potència emergent. A la Unió Europea es va refermar la millora dels motors econòmics, França i, sobretot, Alemanya, en contrast amb les dificultats dels països mediterranis (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia) i d’Irlanda. Tant l’economia grega com la irlandesa van ser sotmeses a un pla de rescat europeu, cosa que va provocar tensions entre els estats membres.
A Europa, van destacar l’accés al Govern de la Gran Bretanya d’una coalició liberalconservadora presidida per David Cameron després de tretze anys de laborisme; les polèmiques mesures del president francès Nicolas Sarkozy amb relació als immigrants romanesos; el triomf dels independentistes flamencs en les eleccions, que situà l’Estat belga en un carrer sense sortida, i la mort en accident d’aviació del president polonès Lech Kaczyn´ski.
El conflicte entre israelians i palestins va restar estancat, i a l’Iraq va tenir lloc la gradual retirada de les tropes nord-americanes malgrat els atemptats que van continuar sacsejant el país. A l’Afganistan la situació va continuar molt inestable, i la concentració de la insurgència al Pakistan hi va amenaçar el precari control de l’OTAN, la UE i els EUA.
Erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull
© NASA
Qüestions polítiques més globals van ser la concessió del premi Nobel de la pau a l’activista pels drets humans Liu Xiaobo, que desfermà la irritació de la Xina, i Wikileaks, un afer d’espionatge i filtració sense precedents per l’ús de les noves tecnologies.
L’any 2010 va ser també el d’un terratrèmol catastròfic a Haití, país ja devastat per dècades de caos i violència, i també el de les pitjors inundacions al Pakistan en vuitanta anys. A Europa, l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull va pertorbar el trànsit aeri durant algunes setmanes.
En l’àmbit esportiu, es van celebrar els Jocs Olímpics d’Hivern a la ciutat canadenca de Vancouver, i el Mundial de Futbol de Sud-àfrica, que va guanyar la selecció espanyola, formada majoritàriament per jugadors del FC Barcelona.
A Catalunya, al juny, el Tribunal Constitucional va dictar sentència finalment sobre l’Estatut d’Autonomia del 2006, i va retallar aspectes substancials del text, prèviament aprovat per les cambres espanyola i catalana i en referèndum. El 10 de juliol, Òmnium Cultural va convocar una manifestació sobiranista, una de les més multitudinàries de les darreres tres dècades. Al novembre, les eleccions al Parlament català van retornar a la Generalitat un govern de Convergència i Unió. El nou president, Artur Mas i Gavarró, tenia com a principals reptes la resposta política a la sentència del Constitucional però també la crisi econòmica.
L’oposició dels sindicats a la reforma laboral del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (impulsada després que la UE advertís la precarietat de l’economia espanyola) va ser el motiu d’una vaga general de seguiment desigual. En economia va destacar també l’elecció de Joan Rosell, president del Foment del Treball, a la presidència de la CEOE i el reordenament de les caixes d’estalvis, que va comportar una reducció del nombre d’entitats.
En infraestructures, es va inaugurar l’aeroport de Lleida-Alguaire i va entrar en funcionament la línia Madrid-València i Figueres-París del tren d’alta velocitat (TAV).
A les Balears, Unió Mallorquina va ser expulsada del Govern pels escàndols de corrupció relacionats amb aquest partit, i l’executiu de Francesc Antich va passar a governar en solitari, mentre que Maria Antònia Munar abandonava la presidència del Parlament i la política.
El Govern d’Aragó i la Generalitat van signar un acord de reciprocitat pel qual Televisió de Catalunya podria veure’s a la Franja de Ponent. En el litigi de les obres d’art, el bisbat de Lleida va renunciar a reivindicar-les, però la Generalitat seguia sense acceptar el trasllat.
Al País Valencià van continuar els judicis sobre casos de corrupció, i l’ofensiva del Govern Camps per al tancament dels repetidors que retransmetien Televisió de Catalunya.
En l’àmbit cultural van destacar l’aparició d’un nou diari generalista en català, Ara, i la declaració de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat del Cant de la Sibil·la i els castells. La prohibició de les corrides de toros pel Parlament català va generar una polèmica política de ressò internacional.
L’actualitat religiosa va estar centrada en la visita a Barcelona del papa Benet XVI, durant la qual va consagrar el temple de la Sagrada Família.
Esportivament, un dels fets més rellevants de l’any va ser l’obtenció del títol de lliga pel FC Barcelona per segon cop consecutiu, i l’elecció d’un nou president del club, Alexandre Rosell, en successió de Joan Laporta.
Entre els òbits més destacats de l’any 2010 sobresurten els del filòsof Raimon Panikkar, el lingüista Joan Solà, el pedagog, escriptor i activista cultural Joan Triadú, el dirigent esportiu Joan Antoni Samaranch, el polític Fèlix Pons, el director cinematogràfic Lluís Garcia Berlanga, la pianista Maria Canals i el futbolista Eduard Manchón. De fora dels Països Catalans van traspassar els escriptors José Saramago, Jerome Salinger i Miguel Delibes, els realitzadors cinematogràfics Arthur Penn i Mario Monicelli, la cantant Joan Sutherland, el sindicalista Marcelino Camacho i l’actor Tony Curtis.