Quant a les relacions internacionals, el país va donar suport explícit al règim de Fiji.
A instàncies del Parlament de Vanuatu, Papua Nova Guinea va adreçar una demanda a les Nacions Unides perquè el Tribunal de Justícia Internacional es pronunciés sobre la sobirania de les províncies indonèsies de Papua i Papua Occidental, que segons l’opinió d’aquesta cambra legislativa s’haurien d’unificar amb Papua Nova Guinea.
Al maig, van tenir lloc les eleccions presidencials i legislatives a la regió semiautònoma de Bouganville, una fita en el procés de superació del conflicte armat, de la qual va sortir vencedor John Momis, exgovernador i, ara, tercer president de l’autonomia. També es van generar diverses alarmes per fugues de reclusos, que van propiciar la dimissió del ministre d’Afers Correccionals, Tony Aimo. D’altra banda, el primer ministre Michael Somare al maig va nomenar Ano Pala nou fiscal general, després de forçar la dimissió del seu predecessor, Allan Marat, que s’havia mostrat públicament crític amb diverses polítiques governamentals. També es va fer públic un informe de les Nacions Unides que declarava que la tortura era una pràctica habitual de la policia del país, i a les regions tribals del sud es van registrar enfrontaments violents entre comunitats, que van causar la mort a trenta-tres persones. Al maig, el ministre de Sanitat va declarar l’alerta per còlera en un dels districtes de la capital, Port Moresby, on des de l’agost del 2009 s’havien registrat més de 600 casos i havien mort 57 persones.
L’any va acabar amb la notícia de la dimissió temporal del primer ministre per poder comparèixer davant els tribunals i declarar per irregularitats financeres, a la dècada de 1990.