La política nacional va continuar convulsa arran de la destitució, el 2011, del primer ministre, Michael Somare, que va ser substituït per Peter O'Neill. Al mes de gener, trenta soldats es van amotinar per demanar la restitució del primer ministre Somare, tot i que el cop va fracassar i els amotinats van ser jutjats i amnistiats.
Al març, el Parlament va aprovar una llei que trencava de facto la separació de poders, ja que li donava la potestat de destituir la judicatura en un context de disputes sobre la legitimitat del Govern. En aquest context, al mes de maig, el Tribunal Suprem va declarar que el Govern era il·legítim i que la destitució de Somare havia estat inconstitucional. Exercint la seva recent adquirida atribució, el Parlament va suspendre dos dels cinc jutges del Tribunal, mentre un grup de soldats i policies, encapçalats pel viceprimer ministre, Belden Namah, es van presentar al Tribunal i van detenir-ne el president, Salamo Inja, acusat de sedició. Per la seva banda, Austràlia va instar les autoritats a dirimir la legitimitat del Govern a les legislatives, previstes per al maig. En un gir sorprenent, el Parlament va afirmar que Antoni Castelava la sentència del Suprem, i va convocar de sorpresa una sessió especial per a elegir el primer ministre. Pel fet que Somare havia estat absent en tres sessions consecutives, i que, per tant, quedava desqualificat per a aspirar al càrrec, Peter O'Neill va ser elegit per unanimitat. Seguidament, es va declarar l'estat d'emergència en tres províncies (entre d'altres la de la capital, Port Moresby).
Malgrat un intent frustrat del Govern de posposar les eleccions al Parlament durant sis mesos, al juny finalment es van celebrar. Al juliol, i després del compromís de Somare de donar suport a O'Neill per estabilitzar la situació política, O'Neill va ser reelegit per 94 vots a favor i 12 en contra.
Al febrer, el Govern va anunciar la creació d'un fons sobirà d'inversió dotat inicialment amb 2.000 milions de dòlars provinents dels beneficis de l'extracció de gas i destinat a sufragar la despesa social. Així, al mes de març es va anunciar la gratuïtat de la sanitat i de l'educació d'infants més grans de 10 anys.