Malgrat que les perspectives per al 2013 van ser més moderades, Papua Nova Guinea és un dels països amb un creixement econòmic més ràpid d’Àsia, que va assolir el 9,2% l’any 2012. El motor principal de l’economia és l’exportació de gas natural liquat, una font important d’ingressos que creixerà exponencialment a mesura que s’amortitzin els costos de les infraestructures de transport i d’extracció. Els propers anys, el repte que es planteja el país és com distribuir les rendes obtingudes de l’exportació entre la població, en un país encara mal vertebrat i políticament inestable. Per això, i per racionalitzar el malbaratament, al gener, el primer ministre Peter O’Neill va prohibir els viatges a l’estranger de cap membre del Govern sense el seu permís personal.
L’anunci, al juny, del primer ministre australià Kevin Rudd que Papua Nova Guinea serà el destí dels nous refugiats arribats a Austràlia a canvi d’ajuda financera va despertar un debat intern, i el líder de l’oposició, Belden Nemah, va qüestionar al Tribunal Suprem la legalitat d’aquests camps de concentració de refugiats, que els va donar el vistiplau. Papua també va signar un acord de cooperació militar amb Austràlia, i amb Indonèsia de cooperació civil i diplomàtica, com per exemple el d’extradició, amb el qual es tem que Jakarta podria reclamar alguns líders separatistes de la Papua indonèsia refugiats a Papua Nova Guinea.
Davant d’una onada de violència contra les dones, i gràcies a la pressió internacional i la implicació neozelandesa, es va derogar la llei de bruixeria, vigent des del 1971, i que era un atenuant en els casos d’assassinat. Paral·lelament, es va ampliar el nombre de delictes que poden ser penats amb la mort, incloent-hi la violència sobre les dones, ja sigui per motiu de bruixeria o per violacions en grup o de menors.