A l’abril, el Tribunal Suprem de Papua Nova Guinea va considerar que el centre de detenció de demandants d’asil que Austràlia manté a l’illa de Manus, amb unes 800 persones en condicions infrahumanes, és il·legal, i va ordenar-ne el tancament, una sentència corroborada pel Consell de l’Examen Periòdic Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides. A l’agost, els governs australià i de Papua Nova Guinea van acordar finalment el tancament del camp, motiu pel qual els detinguts van passar a ser responsabilitat de les autoritats de Papua, que, a l’octubre, van fer una crida a la comunitat internacional a la recerca de suport per a reallotjar uns 560 demandants d’asil que no volien quedar-se a Papua Nova Guinea, on van afirmar no sentir-se segurs.
El segon gran tema de l’agenda política del país va estar lligat a les acusacions de corrupció del primer ministre, que des del 2014 no s’han pogut dirimir per la interferència del Govern. Així, al mes de juny, el Comitè Anticorrupció va sol·licitar una ordre de detenció per a ell, a la qual aquest va respondre destituint el cap de policia i el fiscal general i desfent el comitè. Aquests fets van provocar diverses manifestacions d’estudiants universitaris i treballadors del transport i del sector hospitalari, que reclamaven la dimissió del primer ministre. Al mes de juliol, i desoint la negativa del Govern, el Tribunal Suprem va ordenar una moció de confiança, que el primer ministre va superar per un ampli marge (85 vots a 21).