Després del tomb electoral de l'any anterior, quan va arribar al Govern amb el suport d'una àmplia coalició d'oposició que va desallotjar el Partido Colorado del poder, el president Fernando Lugo va assumir el repte de reordenar un Estat ocupat durant dècades per un mateix partit; a més, també va refermar el seu compromís de posar fre a la corrupció continuada en l'administració. Un any després, el balanç no semblava satisfactori, i el percentatge d'aprovació popular a la seva gestió va caure més de la meitat, entre altres motius perquè no va accelerar la reforma agrària. En canvi, sí que va aconseguir endegar una reforma en el sistema de salut, que permet l'atenció gratuïta en els hospitals públics. Una altra fita satisfactòria per al país va ser l'acord amb el president brasiler Lula da Silva per a augmentar el preu de l'electricitat que consumeix el Brasil generada a la presa d'Itaipú. L'increment d'aquesta font d'ingressos va arribar en un moment clau per a l'economia paraguaiana, perquè la crisi internacional la va afectar severament a causa de la reducció de les vendes a l'exterior, fonamentalment dels productes derivats de la soja, com també la sequera, que va ser motiu de greus problemes en la producció agrícola, que és un dels motors econòmics del país. Les dades oficials van indicar un pronòstic recessiu, amb una caiguda del 4,5% del PIB i un augment significatiu de la pobresa, que afecta gairebé un 40% de la població. La figura política de Lugo també es va ressentir per un escàndol personal, quan va haver d'admetre la paternitat d'un nen engendrat anys enrere, quan encara era bisbe en actiu.