L’expansió del sector agrícola i el bon comportament de les exportacions van facilitar una recuperació espectacular de l’economia, amb unes previsions de creixement del PIB del 9%. Tenint en compte que l’any anterior el PIB havia caigut gairebé un 4%, fruit de la sequera i la crisi internacional, aquesta recuperació només s’entén considerant la combinació d’unes collites exceqents i la situació econòmica favorable dels seus principals clients, especialment el Brasil. Precisament en l’àmbit exterior, el president Fernando Lugo va aconseguir un balanç molt favorable en el canvi de polítiques, entre les quals destaquen el reajustament del preu de l’electricitat subministrada al Brasil i la millora dels equilibris en les relacions amb els altres dos veïns, Bolívia i el Perú, que havien estat una mica complicades en el passat. Respecte a la política interior, el Govern del president Lugo va avançar amb el programa de reformes, especialment actiu en l’ampliació i l’extensió de les polítiques socials. Com a resultat, s’han detectat millores notables en l’educació i la sanitat, i s’ha aconseguit multiplicar per deu el nombre de famílies pobres que ara es beneficien dels programes socials. Malgrat tot, alguns van acusar Lugo de perpetuar el clientelisme del passat que tant criticava, i les diferències polítiques entre el president i el vicepresident Franco es van fer més grans, la qual cosa va provocar la inestabilitat de la coalició de govern. Finalment, a l’estiu van diagnosticar un càncer al president, que va decidir seguir governant mentre el tractament li permetés mantenir-se actiu.