El candidat del Partido Colorado, Horacio Cartes, va guanyar les eleccions presidencials del Paraguai
© Govern del Paraguai
Després de la crisi política viscuda al llarg del 2012 amb la destitució del president Fernando Lugo i la constitució d’un govern provisional que no va ser reconegut pels països llatinoamericans, les eleccions de l’abril del 2013 van portar una certa estabilitat al panorama polític. La campanya, però, va ser molt dura, amb confrontació entre l’Asociación Nacional Republicana (ANR), més coneguda com Partido Colorado, i el Partido Liberal Radical Auténtico (PLRA). En l’elecció presidencial va guanyar el candidat de l’ANR, Horacio Cartes, amb el 46% dels vots, mentre que el candidat del PLRA, Efraín Alegre, en va obtenir el 37%. A més, l’ANR va aconseguir la majoria absoluta de diputats i una majoria simple al Senat, a banda de 12 dels 17 càrrecs de governador en els diferents departaments del país. Així, es va iniciar un nou cicle amb el Partido Colorado, el qual havia governat en el passat durant dècades, primer amb el dictador Stroessner i després quan els dirigents colorados van pilotar una transició democràtica molt controlada. El nou president és gairebé un nouvingut en política. Es va afiliar el 2009, i té un origen empresarial que el diferencia dels polítics tradicionals, més vinculats als aparells de l’Estat i a les possibles prebendes que es poden derivar d’aquesta proximitat. De totes maneres, queda pendent de veure si a l’hora de governar és Cartes qui controla el Partido Colorado i no a l’inrevés.
La recuperació agrícola i ramadera va afavorir un augment de gairebé el 12% del PIB, però l’economia es va mantenir excessivament vulnerable per les sequeres, que provoquen unes oscil·lacions extremes en aquestes activitats agropecuàries, que són les principals fonts de riquesa del país. Finalment, en l’àmbit exterior el president Cartes va fer un gran esforç per recuperar les relacions amb els seus homòlegs dels països veïns, que van anar a la cerimònia de presa de possessió, i també per aconseguir el retorn a les institucions regionals llatinoamericanes, Mercosur i UNASUR, de les quals el Paraguai havia estat suspès temporalment com a país membre.