El president del país, Horacio Cartes, va superar la meitat del seu mandat en un moment de baixa acceptació en general, i fins i tot amb un gran rebuig d’alguns sectors de la ciutadania que denunciaven la continuïtat de la corrupció. En aquest sentit, al maig hi van haver grans mobilitzacions dels estudiants de secundària, que van acabar amb la renúncia de la ministra d’Educació, Marta Lafuente, a qui acusaven de malbaratar els recursos públics en despeses de representació, mentre la situació d’alguns centres escolars es continuava deteriorant. Un altre sector conflictiu va ser el dels camperols cooperativistes que es dediquen fonamentalment a l’agricultura familiar, que van demanar ajuts al Govern per a fer front als deutes que tenen contrets i que no poden pagar perquè l’evolució dels ingressos de l’agricultura va a la baixa de forma continuada. Després de diverses setmanes de mobilitzacions, a l’abril es va aconseguir negociar un acord entre els representants dels cooperativistes i del Govern, però a partir del setembre les mobilitzacions es van reprendre per incompliment dels acords.
D’altra banda, al juliol es va dictar presó en el judici contra els camperols acusats de la mort de sis policies en els incidents violents que es van produir l’any 2012, en uns aldarulls que van donar lloc a la destitució del president Lugo. Els familiars dels encausats i diferents organitzacions socials, però, van denunciar, al seu torn, que mai es va investigar la mort d’onze camperols a mans de la policia en els mateixos incidents. Al final d’agost, un grup guerriller anomenat Exèrcit del Poble Paraguaià (EPP) va matar en un atemptat vuit militars.
El creixement del PIB es va mantenir moderat, una mica per sobre del 2%, i un any més es va sustentar en el consum intern privat, mentre que el sector exterior va seguir estancat per la manca de recuperació de les economies dels països veïns.
En l’àmbit exterior va destacar la difícil situació institucional del Mercosur, ja que tant l’Argentina com el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai, que són membres fundadors de l’organisme, es van mostrar contraris a acceptar la presidència rotatòria de Veneçuela durant la segona meitat de l’any, a causa dels greus problemes d’inestabilitat interna pel conflicte entre el Govern i el Parlament.