Al Paraguai, una situació conflictiva arrossegada des de l’any anterior va ser la problemàtica dels camperols cooperativistes que es dediquen fonamentalment a l’agricultura familiar, ofegats pels deutes que no poden pagar
© Govern del Paraguai
Quan faltava un any per a les eleccions, l’ambient polític es va enterbolir després que un grup del Partit Colorado, partidaris del president Horacio Cartes, va haver impulsat una reforma constitucional per aconseguir que el president es pogués presentar a la reelecció. La iniciativa no va tenir una majoria substantiva, però els promotors van utilitzar d’una manera poc ortodoxa el reglament parlamentari per tal d’aprovar-la. La reacció en contra de l’oposició i de gran part de la ciutadania va ser immediata, i fins i tot hi va haver moments de gran tensió quan durant uns aldarulls es va incendiar una estança del Congrés Nacional. Finalment, la situació es va calmar quan el president Cartes va anunciar que no es presentaria a la reelecció i a canvi es presentaria al càrrec de senador.
Una altra situació conflictiva arrossegada des de l’any anterior va ser la problemàtica dels camperols cooperativistes que es dediquen fonamentalment a l’agricultura familiar, ofegats pels deutes que no poden pagar perquè els ingressos de l’agricultura van a la baixa de manera continuada. Feia temps que havien demanat el suport assistencial del Govern i, després de diverses mobilitzacions i llargues negociacions, van aconseguir aprovar una llei d’emergència que incloïa diferents ajudes directes i també algunes formes de reestructuració dels deutes.
L’evolució econòmica va continuar estable i el creixement del PIB es va acostar al 4%, gràcies a l’impuls de la construcció d’infraestructures i a la lenta recuperació de les vendes exteriors als principals socis comercials, en particular el Brasil.
En política exterior, va destacar la signatura d’un acord bilateral amb l’Argentina per solucionar les discrepàncies sobre el repartiment del cost de les obres de la central hidroelèctrica de Yaciretá, situada a la frontera d’ambdós països, però sobretot en territori paraguaià. El Govern argentí reclamava una quantitat impagada, però les autoritats paraguaianes argumentaven que l’ocupació territorial ja implicava un cost elevat. La solució va comportar el reconeixement del Govern paraguaià d’una part del deute reclamat a canvi de la revisió a l’alça de les tarifes de l’electricitat subministrada a la ciutat de Buenos Aires. D’altra banda, van continuar els problemes entre els governs del Mercosur, arran del tractament de la situació de la crisi política interna de Veneçuela, però finalment la situació no es va poder sostenir i, al juliol, els governs de l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai van decidir suspendre la vinculació política de Veneçuela al Mercosur, tot i continuar mantenint les relacions comercials sense cap afectació.