El president Alan García va inaugurar algunes infraestructures per a millorar els desequilibris socials
© Presidencia Gobierno Peruano / Oscar Farje
En l'àmbit econòmic, la reducció de vendes a l'exterior per la crisi mundial i la menor captació d'inversions estrangeres, junt amb el refredament del consum intern i la caiguda relativa de la inversió pública i privada, van afectar el creixement del PIB, que es va reduir considerablement; d'una mitjana anual del 8% dels cinc anys anteriors va baixar a l'1,5% previst per al final del 2009, mentre que la inflació va pujar fins el 4%. Si des del punt de vista macroeconòmic les xifres van ser encara positives i menys greus que en altres països del seu entorn, des de la perspectiva social la caiguda del creixement va significar un cop per a les pretensions del Govern de continuar aplicant unes polítiques de foment de l'ocupació que limitin els desequilibris i redueixin la pobresa. En aquest context desfavorable, les demandes socials i les vagues van ser presents i van fer trontollar en algun moment la precària estabilitat política d'un govern que necessita suports parlamentaris molt variats. Malgrat tot, el president Alan García va poder tirar endavant un pla anticrisi per a suavitzar la situació. Un altre factor desestabilitzador va ser el conflicte, encara vigent, amb les comunitats indígenes de la zona amazònica, que rebutgen els canvis legislatius sobre les condicions de venda i explotació de les terres indígenes, ja que consideren que aquests nous procediments afavoriran els grans conglomerats petroliers i altres empreses dedicades a l'explotació de recursos naturals. Enmig de les confrontacions i de les protestes al carrer van esclatar episodis de violència al mes de juny, amb el resultat d'una trentena de morts entre policies i civils. Com a conseqüència, les lleis van ser derogades després d'un agitat debat parlamentari i, davant la incapacitat de superar una moció de censura, el primer ministre va dimitir al juliol sense haver complert un any en el càrrec. L'eco dels episodis violents durant el conflicte entre el Govern peruà i les comunitats amazòniques també va saltar les fronteres, quan unes declaracions del president Morales mostrant solidaritat amb els indígenes peruans van complicar les relacions amb la veïna Bolívia. En canvi, les relacions amb l'Equador van ser més fluïdes, i a l'octubre es va celebrar la tercera cimera presidencial entre ambdós països.
Finalment, després de gairebé dos anys de judici contra l'anterior president, Alberto Fujimori, acusat d'atemptar contra els drets humans durant el seu mandat i també de corrupció, el tribunal li va aplicar la sentència màxima que permet el sistema vigent al Perú, vint-i-cinc anys de presó. Grups nacionals i internacionals dedicats a la defensa dels drets humans, entre d'altres, Amnistia Internacional i Human Rights Watch, van considerar exemplars el judici i la sentència.