Malgrat el pragmatisme i el caràcter continuista de les polítiques del president Ollanta Humala, expressat en la voluntat de cercar diàleg i consens per obtenir suports enmig de la fragmentació parlamentària, l'evolució de la política peruana es va complicar i va afectar l'estabilitat del Govern. De fet, al juliol, quan encara no havia passat ni un any de mandat, Humala va haver d'assumir una nova crisi amb la dissolució, per segona vegada, del gabinet a causa de la renúncia del primer ministre, Óscar Valdés, arran de la gestió dels conflictes socials a l'interior del país els mesos anteriors. El més important va ser el conflicte pels recursos de l'aigua, que va provocar el rebuig dels pobladors a una concessió minera a Conga, de la regió de Cajamarca, amb situacions puntuals de violència i víctimes mortals. Aquest conflicte es va resoldre momentàniament amb la paralització dels permisos governamentals. Precisament, havien nomenat Valdés al desembre després de la primera crisi de govern arran de les protestes empresarials per la paralització dels projectes miners per la pressió dels moviments ambientalistes. Però a causa de la política de confrontació que va adoptar, finalment va renunciar el càrrec per donar pas a Jiménez Mayor, polític més avesat a la negociació amb els moviments socials.
En qualsevol cas, les divergències entre els ambientalistes i els promotors de projectes miners mostren un punt crucial i contradictori en l'aposta pel desenvolupament de les indústries extractives com a motor de creixement del país. La mineria significa un sector molt important per a les exportacions i, alhora, una font extraordinària d'ingressos fiscals, que poden ajudar els governs a redistribuir riquesa. Però aquests recursos poques vegades reverteixen en la població propera a les mines, que a canvi pateix tots els inconvenients pels canvis ambientals i de reordenació territorial.
Quant a la resta de l'economia, el ritme de creixement de la demanda interna va ser important, especialment en la construcció, però també va ser significatiu en el sector manufacturer i en el comerç. En aquestes condicions, les previsions de creixement anual del PIB es van situar per sobre del 6%.
En política exterior, el president Humala va fer un gir cap al pragmatisme i també va estar molt actiu participant en diferents fòrums i cimeres internacionals, entre les quals cal destacar la VI Cimera de les Amèriques, el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) i les reunions regionals amb els seus homòlegs llatinoamericans. També el Perú va ser l'amfitrió de la III Cimera entre els Països Àrabs i els de l'Amèrica del Sud, celebrada a l'octubre, on es va proposar enfortir els vincles entre les dues regions. Finalment, la secretària d'estat Hillary Clinton i el president Humala es van reunir a Lima per reforçar les relacions bilaterals.