A principi d’any, un grup opositor del govern municipal de Lima va aconseguir recollir les firmes necessàries per a iniciar un procés de revocació contra l’alcaldessa, Susana Villarán, i el seu equip, per una gestió ineficient. Al març es va celebrar la consulta, que va ser favorable a Villarán, però la meitat dels seus regidors van perdre el càrrec. Un altre fet destacat de l’agenda política va ser l’inici, per la Fiscalia General, dels processos d’investigació per corrupció contra els expresidents Alan García i Alejandro Toledo. Mentrestant, els partidaris de Fujimori van continuar amb la campanya per aconseguir l’indult, que el Govern no va atorgar. En aquest context de desprestigi dels líders opositors, van continuar els rumors sobre la probable candidatura de la dona d’Ollanta Humala, a qui algunes enquestes donaven la possibilitat de guanyar les eleccions presidencials previstes per al 2016, però finalment la mateixa interessada ho va desmentir. Més endavant, cap a final d’any, van sonar les alarmes en el partit governamental, perquè els sondejos indicaven que la popularitat del president Humala havia caigut a la meitat en comparació amb el mes de gener.
En l’àmbit social, el Govern va anunciar que l’any 2012 havia tret gairebé mig milió de persones de la pobresa, però malgrat tots els esforços per tractar de superar les desigualtats socials, les xifres encara mostren que prop d’un terç de la població es troba per sota el llindar de la pobresa. Per posar fre a la inseguretat ciutadana i la corrupció policial, el Govern va rellevar el cap de la policia nacional i un nombre considerable de comissaris i oficials, mentre que al juny el Congrés dels Diputats va endegar un pacte nacional per la seguretat ciutadana. D’altra banda, a l’agost, en un enfrontament amb les forces armades va ser abatuda la cúpula militar de Sendero Luminoso. Segons el Govern, aquesta acció va suposar un cop molt dur per a aquest grup guerriller, que encara que està en hores baixes, segueix actiu en zones selvàtiques on hi ha producció de coca.
En l’àmbit econòmic, el creixement del PIB va continuar sent força elevat, entorn del 6%, i va ser impulsat fonamentalment per les inversions en la construcció i la mineria, i les bones perspectives de la demanda interna.
En la política exterior hi van haver algunes tensions bilaterals amb Xile –pel conflicte marítim fronterer– i Veneçuela, quan el ministre peruà de Relacions Exteriors, Rafael Roncagliolo, va reclamar al Govern veneçolà una actitud de diàleg amb l’oposició i una revisió a fons del procés electoral; finalment, el Govern peruà es va excusar per la intromissió i Roncagliolo va dimitir. Aquests fets van enrarir els bons resultats diplomàtics del Govern peruà durant la visita del president Humala a la Xina i els EUA, amb la intenció de promoure les inversions estrangeres al Perú i amb l’entrada en vigor, a l’agost, de l’acord de lliure comerç amb la Unió Europea, després de superar les darreres ratificacions parlamentàries a Europa.