En el tercer any del mandat del president Ollanta Humala es van fer més paleses les dificultats per a mantenir un govern estable, que ja ha canviat sis vegades des que va arribar al poder l’any 2011. Al llarg del 2014 va renovar dues vegades el gabinet, una al març i una altra a l’agost, i en cada ocasió va necessitar el vot de confiança del poder legislatiu, negociant el suport, o almenys l’abstenció, dels altres partits amb una representació rellevant perquè el grup d’Humala només és la minoria majoritària, cosa que va provocar un important desgast al poder del president. A més, el darrer canvi de govern va ser provocat per la deserció de sis diputats del seu grup parlamentari, els quals consideren que hi ha una excessiva concentració del poder en el nucli dur format per Humala i la seva dona, Nadine Heredia, que des de final del 2013 exerceix de presidenta del Partido Nacionalista Peruano. D’aquesta manera, entre les dificultats derivades de tenir una minoria parlamentària i les divisions polítiques internes del mateix partit, el Govern va tenir problemes per a dur endavant alguns projectes i, fins i tot, va haver de tirar enrere algunes lleis ja vigents, com la que pretenia reformar el sistema de pensions.
Respecte a l’àmbit econòmic, la desacceleració del creixement va ser més accentuada que l’any anterior, i l’increment del PIB es va reduir gairebé dos punts fins a arribar al 4,5%. La pèrdua del dinamisme econòmic va afectar tots els sectors en general, però va ser molt important l’estancament de les exportacions mineres. També es va apreciar una caiguda en la demanda interna, per la baixada del consum i de la inversió privada.
En la política exterior es va revifar el clima de tensió per les diferències frontereres amb Xile, ja que el Govern peruà, tot i que acata la sentència, no es considera satisfet amb el dictamen del Tribunal Internacional de la Haia. En canvi, les relacions amb els altres veïns –l’Equador, Colòmbia, el Brasil i Bolívia– es van reforçar amb diferents iniciatives i acords bilaterals. Paral·lelament, el Perú va apostar per l’Aliança del Pacífic, projecte en el qual participa juntament amb Colòmbia i Mèxic.