En el panorama polític va destacar el procés electoral, que es va allargar gairebé durant tot el primer semestre, i que va començar amb polèmica per la nova reglamentació electoral que exigia un mínim del 5% dels vots rebuts per cada candidat presidencial per a poder ser acceptada la continuïtat de la plataforma política que li donava suport. Aquesta normativa va implicar automàticament la renúncia de 7 de les 19 candidatures que inicialment pensaven competir per la presidència. També hi van haver controvèrsies per la decisió de les autoritats electorals d’eliminar dues candidatures, quan la suma d’ambdues en les enquestes anunciava gairebé un quart de la preferència electoral. En el cas de César Acuña la causa va ser la comprovació que havia regalat diners durant la campanya, i en el de Julio Guzmán, perquè es considerava que no havia complert tots els requisits per a inscriure la candidatura. De tota manera, els resultats de les eleccions presidencials de l’abril no van donar la majoria qualificada a cap dels candidats, ja que Keiko Fujimori va obtenir el 39,7% dels vots vàlids, seguit per Pedro Pablo Kuczynski, amb el 21%, i molt més enrere la resta d’aspirants a la presidència. Així, es va haver d’anar a una segona volta al juny, en què es van enfrontar Fujimori i Kuczynski, amb la victòria d’aquest segon, però amb una diferència mínima del 0,24%. A més, la situació política postelectoral va esdevenir complicada de gestionar, perquè el partit de Fujimori va aconseguir en les eleccions parlamentaries 73 membres dels 130 de la cambra, mentre que el partit de Kuczynski només en va obtenir 18. En aquest context, el president Kuczynski va demanar al Congrés poders especials per a tirar endavant projectes econòmics i altres propostes que considerava urgents, però el rebuig va ser generalitzat.
El creixement del PIB va continuar estable, entorn del 3%, però van perdurar alguns desequilibris estructurals, com la vinculació del creixement del sector exterior a les exportacions mineres, especialment petroli, gas natural i coure, de greus oscil·lacions en els preus internacionals, o la inversió pública com a motor intern de l’economia.
El primer viatge internacional del nou president va ser a la Xina, amb la intenció de reforçar els llaços comercials bilaterals i també d’explorar noves inversions xineses per al Perú. D’altra banda, el Govern de Xile, que té diferències frontereres amb el Perú, va expressar al president Kuczynski la voluntat de cercar solucions negociades dels conflictes candents. Finalment, al novembre es va celebrar a Lima la cimera de la Cooperació Econòmica de l’Àsia-Pacífic (APEC), en què es van aplegar diversos mandataris internacionals.