Els afers de corrupció feia temps que planejaven per sobre de la política peruana, però el 2017 es van desencadenar alguns casos de gran envergadura vinculats a la trama de l’empresa constructora brasilera Oldebrecht, que havia admès davant de la justícia dels EUA que havia estat pagant suborns a polítics i alts funcionaris d’una dotzena de països llatinoamericans, entre d’altres, el Perú. El primer cas es va produir a principis d’any, quan l’expresident Alejandro Toledo va ser acusat de rebre 20 milions de dòlars d’Oldebrecht per finançar campanyes electorals, i un jutge va ordenar que havia d’anar preventivament a la presó. Com que Toledo viu als Estats Units, la justícia peruana va haver d’emetre una ordre de captura internacional per poder reclamar-ne l’extradició. Més endavant, a l’estiu, l’expresident Ollanta Humala i la seva dona, Nadine Heredia, també van ser acusats d’haver acceptat suborns d’Oldebrecht per finançar la seva campanya electoral. Al juliol la fiscalia de l’Estat va iniciar el procés, i a l’agost un tribunal els va enviar preventivament a la presó sota l’acusació de blanqueig de diners i d’associació il·lícita. D’altra banda, la fiscalia també va obrir diligències preliminars sobre el mateix cas contra l’expresident Alan García i contra la cap de l’oposició Keiko Fujimori, però el procediment encara no ha arribat a l’obertura de causa penal en cap tribunal. D’altra banda, la situació política tampoc va ser fàcil per al president Kuzinsky i el seu Govern, ja que no compta amb prou suport parlamentari i va estar contínuament exposat a les pressions de l’oposició de Keiko Fujimori. Precisament, enmig d’un conflicte al voltant de la reforma educativa, el primer ministre i tot el Govern van ser reprovats i el president va haver d’obrir una crisi per substituir-lo junt amb tot el gabinet.
Respecte a l’evolució econòmica, la tendència regressiva va perdurar i el 2,5% del creixement del PIB va ser inferior al del 2016. Entre els principals problemes, cal esmentar les dificultats estructurals del sector exterior, que depèn de les exportacions mineres i de l’exposició als preus internacionals d’aquests productes, des de fa un temps en retrocés. Tampoc van ser millors les expectatives en el consum intern, estancat des de fa alguns anys, mentre que les despeses públiques i la inversió governamental estan molt condicionades per les dificultats de controlar el creixement del dèficit públic. A més, durant el primer trimestre, un seguit de tempestes van afectar el Perú amb greus conseqüències: un centenar de morts i danys materials valorats en uns 3.000 milions de dòlars.
En l’àmbit exterior, les relacions amb Veneçuela es van complicar per les crítiques del Govern peruà a les decisions del president Maduro entorn de la crisi entre el seu govern i l’oposició veneçolana. El Govern peruà va retirar el seu ambaixador a Caracas i va iniciar una campanya per vincular diferents països llatinoamericans en la denúncia al Govern de Maduro, que va donar com a resultat una cimera a Lima, on es va signar una declaració en què van participar els principals països de la regió, com Mèxic, el Brasil, l’Argentina o Colòmbia.