Les drassanes poloneses de Gdańsk van rebre una ajuda econòmica extra de la Unió Europea per a superar la crisi
© Brosen
L'obstinada negativa del president polonès Lech Kaczyński a firmar el tractat de Lisboa, aprovat pel Parlament, va ser un dels principals temes de l'any a Polònia. Per a Kaczyński, l'endarreriment de la signatura ha estat una manera de provocar el Govern encapçalat per Donald Tusk, que va derrotar el seu partit i el seu germà com a candidat en les eleccions del 2007. Les relacions entre el president i el primer ministre s'han anat deteriorant des d'aleshores.
En l'àmbit internacional, la promoció de les relacions amb Rússia van continuar sent una prioritat per al Govern polonès. La visita del primer ministre rus, Vladímir Putin, per commemorar la invasió nazi de Polònia va tenir lloc amb un clima enrarit per les opinions incloses en un article penjat a la web del ministeri de defensa rus en què es justificaven les accions de Hitler cap al país a causa del rebuig polonès d'obeir les demandes nazis. Per altra banda, els homòlegs de defensa dels Estats Units i Polònia van firmar, a principis d'any, un memoràndum per a incrementar la cooperació entre les forces d'operacions especials d'ambdós països. L'acord també implica l'ajuda dels Estats Units per a modernitzar l'exèrcit polonès, especialment amb relació a la formació i preparació dels oficials polonesos. La lleva obligatòria del 2009 va ser la darrera, ja que des del 2008 l'exèrcit polonès ha esdevingut exclusivament professional.
Al final d'any, el viceministre de defensa va confirmar que un centenar de soldats dels Estats Units i una bateria de míssils Patriot s'instal·larien en territori polonès. Pel que fa als centres secrets de detenció que la CIA tenia al país, un antic membre de la comissió parlamentària que investigava els fets va assenyalar que, el 2006, hi havia una sospita justificada que en aquests centres s'havien dut a terme crims seriosos, vinculats als vols secrets que la CIA va fer durant el període 2002-03 amb destí a Polònia.
En l'àmbit econòmic, l'FMI va aprovar, al mes de maig, una nova línia de crèdit d'un any per a Polònia, dotada amb 20.600 milions de dòlars, per a afrontar la crisi econòmica. La devaluació del valor de l'zloty amb relació a l'euro al començament d'any va obligar el Govern a prendre mesures per a evitar que les companyies poloneses haguessin d'afrontar pèrdues milionàries. Al mes de juliol, la Unió Europea va aprovar excepcionalment l'ajuda estatal a les drassanes de Gdańsk, i va ordenar al Govern polonès que posés ala venda les deficitàries drassanes de Gdynia i Szczecin. Al mateix mes, la cambra baixa polonesa (Sejm) va aprovar les esmenes del Govern al pressupost del 2009 que permetien incrementar el dèficit, en un intent de pal·liar els efectes de la crisi. En declaracions al Senat, el viceministre de finances va confirmar que amb aquestes mesures el país podia perdre l'oportunitat d'ingressar a la Zona Euro el 2012, i va apuntar el 2015 com a data més probable. El president Kaczyński va reclamar la necessitat de celebrar un referèndum per a aprovar l'adopció de la moneda única. La crisi energètica del principi d'any també va afectar el subministrament de gas a Polònia. Rússia va demanar una revisió de l'acord que havia signat amb Polònia el 1993 per a facilitar el transport de gas en vaixell.
Per una altra banda, a l'abril, la UEFA va decidir les ciutats poloneses on es jugaran els partits del campionat de futbol europeu el 2012. Les inversions en les instal·lacions esportives hauran d'anar acompanyades d'un increment de les inversions en infraestructures, ja que les carreteres poloneses són les que causen més morts d'Europa (5.437 morts el 2008). La celebració de la competició esportiva també suposarà la construcció de dos nous punts fronterers entre Polònia i Ucraïna, a Budomierz i Dolhobyczow, per a facilitar la circulació entre ambdós països.