Al mes d’abril, l’Estat polonès va viure una de les sacsejades més importants de la seva història, arran de l’accident aeri que va patir l’avió presidencial en què viatjava el president Lech Kaczyñski. Noranta-sis persones, entre les quals es trobava el mateix president, l’expresident de Polònia Ryszard Kaczorowski, a més del governador del Banc Central polonès, el cap de l’estat major de la Defensa, el viceministre d’Afers Estrangers, diputats, entre d’altres persones civils i militars, van morir en estavellar-se l’avió a la ciutat russa de Smolensk, quan es dirigien a participar en la cerimònia d’homenatge a les víctimes de la massacre de Katyn.
Aquests fets van forçar la convocatòria d’unes eleccions presidencials anticipades, el dia 4 de juliol, en què es van presentar dos candidats de signe oposat. D’una banda, Bronisgaw Komorowski, del partit Plataforma Cívica (PO), de centredreta liberal, que exercia com a president interí per la seva condició de president del Parlament. De l’altra, el candidat va ser el germà bessó del desaparegut president Kaczyñski, l’antic primer ministre Jarosgaw Kaczyñski. Amb un 53% dels vots, Bronisgaw Komorowski es va convertir en el nou president de Polònia. Però gràcies a aquestes eleccions es va visualitzar la profunda divisió del país: les zones rurals i de l’est van donar un ampli suport a Kaczyñski; mentre que les zones urbanes i de l’oest van votar Komorowski. A més, amb aquesta victòria s’obre un nou escenari al país, ja que el partit Plataforma Cívica està a favor de l’adopció de l’euro com a moneda nacional.
Quant a l’economia, cal remarcar que Polònia va ser l’únic país de la Unió Europea que no va entrar en recessió el 2009, fet que el va ajudar a fer front a les noves turbulències econòmiques d’aquest any. Aquesta fortalesa de l’economia polonesa es deu, entre altres factors, a un augment del consum intern i a un impuls de la despesa pública, així com a una depreciació controlada de la seva moneda nacional (zgoty) i l’arribada de nous fons europeus. Per contra, el seu dèficit va pujar perillosament al 7% i no es va complir el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE que obliga les economies europees a tenir un dèficit inferior al 3%. Això ha estat degut principalment a una política econòmica enfocada a proporcionar estímuls fiscals per a evitar una aturada de l’economia, fet que ha provocat una caiguda dels ingressos fiscals i un augment de la despesa en prestacions socials. Altres dades econòmiques negatives van ser la lentitud de la inversió estrangera i les exportacions. Des del mateix Govern del primer ministre Donald Tusk, es va admetre la necessitat d’impulsar una sèrie de reformes dirigides principalment a actualitzar el sistema de pensions, a canviar el mercat laboral, a impulsar la investigació científica, i a modernitzar el sistema educatiu.
La clau que permet assegurar que l’economia polonesa continuarà creixent a bon ritme és la celebració de l’Eurocopa el 2012, juntament amb Ucraïna. Aquest esdeveniment servirà de motor de la seva economia, ja que estan previstes la construcció d’importants infraestructures per tot el país.