Donald Tusk va anunciar un fort pla d’austeritat per a Polònia, seguint els consells de les institucions europees
© Unió Europea
Les ferides produïdes per l’accident aeri de l’abril del 2010, on van morir 96 persones entre les quals hi havia el president Lech Kaczyński i altres alts càrrecs de l’Estat, encara van restar obertes. Les investigacions dutes a terme per un comitè polonès d’investigació van concloure, en un informe presentat al juliol, que Rússia va ser un dels responsables indirectes de l’accident. D’una banda, es va acusar la tripulació de l’avió d’importants mancances tècniques per volar en condicions adverses i, de l’altra, es va considerar que l’aeroport rus de Smolensk no estava preparat per a respondre amb garanties a una situació d’emergència com la que es va produir, amb un sistema d’il·luminació i una torre de control defectuoses i amb moltes mancances. Aquests resultats van provocar la dimissió del ministre de defensa polonès, Bodgan Klich. D’altra banda, però, aquest informe va ser contradictori respecte a la versió que van donar les autoritats russes, que al gener van presentar les seves pròpies conclusions i van fer recaure tota la responsabilitat en la tripulació polonesa de l’avió sinistrat.
A l’octubre es van celebrar eleccions parlamentàries, que el partit Plataforma Cívica, del primer ministre Donald Tusk, va guanyar amb el 39% dels vots emesos, enfront del partit Llei i Justícia de l’exprimer ministre Jarosław Kaczyński, que va quedar en segona posició amb el 31% dels vots. El tercer partit més votat –amb el 10% dels vots emesos– va ser el Moviment Palikot, liderat pel multimilionari Janusz Palikot, un partit antisistema i clarament anticlerical que, entre altres propostes, ha demanat obertament la prohibició de l’obligatorietat de les classes de religió a les escoles, promou l’eliminació de les subvencions públiques a l’Església catòlica i és favorable a la píndola anticonceptiva i del finançament públic de la fecundació in vitro . L’aliança entre Plataforma Cívica i el Partit Camperol (quarta força política, amb el 8,5% dels vots) va permetre el segon mandat de Donald Tusk, circumstància que no havia passat mai abans al país des de la caiguda del govern comunista el 1989. La victòria de Tusk, la van celebrar a les principals capitals europees principalment per la por a l’antieuropeisme declarat de Kaczyński, i per l’afectació que això hauria suposat a la presidència semestral de la Unió Europea que, a partir del mes de juliol, va assumir Polònia.
La situació econòmica del país no va patir excessivament les conseqüències de la crisi econòmica europea, i va seguir el seu camí de creixement continuat, que es va situar aproximadament en el 4% anual. El dèficit es va continuar reduint, i ja es troba a prop del 5% del seu PIB, com també el seu deute (53%). Tot això es va produir per l’entrada de fortes inversions provinents dels fons europeus els darrers anys que han ajudat a modernitzar les infraestructures del país, l’augment de la demanda interna de consum i una millora de la taxa d’atur, tot i que encara és alta (prop d’un 12%) i especialment crítica entre els joves de 18 a 24 anys (25%).
Arran de la reelecció de Tusk com a primer ministre, el nou Govern va presentar un ambiciós pla d’austeritat per a quatre anys que suposarà la reducció del deute i el dèficit públic als nivells exigits per les institucions econòmiques europees.