Polònia va continuar sent l’únic país membre de la UE que ha evitat la recessió des de l’inici de la crisi el 2008, i l’economia polonesa va continuar creixent, malgrat que a un ritme inferior als anys anteriors. Aquesta desacceleració va ser motivada, principalment, per la debilitat del consum intern, l’elevada taxa d’atur, que se situa en el 13%, la caiguda de la inversió pública i les polítiques d’ajust fiscal, que han afectat principalment la classe mitjana del país. La taxa de pobresa es va mantenir elevada, prop del 27% de la població, amb una pobresa infantil superior al 29%.
Durant l’any, el Govern de Donald Tusk va patir dues crisis importants. La primera, al mes d’abril, amb la sortida del ministre de Justícia Jarosl/aw Gowin, amb qui Tusk havia mantingut nombrosos conflictes, com quan Gowin va votar en contra d’una llei sobre igualtat i unions civils que Tusk finalment no va poder aprovar. La segona crisi es va produir al mes de novembre, i va suposar la sortida del gabinet, entre altres fets, del totpoderós ministre de Finances Jacek Rostowski, al qual una part de l’opinió pública responsabilitzava de les impopulars mesures reformistes, especialment en el sistema de pensions.
Al mes d’octubre va morir Tadeusz Mazowiecki, membre fundador del sindicat Solidarnos´ć juntament amb Lech Wal/esa, i el primer cap de govern no comunista de Polònia l’any 1989.